La Comissió Europea ha llançat un avís aquest dimecres que afecta Espanya. Així doncs, emmarcats en l'objectiu de reduir els nivells de deute i dèficit, estudien imposar sancions automàtiques en cas d'incompliment amb allò estipulat en funció de la situació nacional de cada estat. Un aspecte que, ara per ara, està incomplint el govern de Pedro Sánchez. La Comissió també ha avisat que, a la contra, donarà més flexibilitat per arribar als objectius, però hi ha l'obligació de complir amb els terminis establerts. Així doncs, des de la Unió Europea s'ha presentat un nou document no legislatiu que alimentarà el debat dels propers mesos sobre la reforma del Pacte d'Estabilitat i Creixement, que es considera massa “complex”, així com poc “realista” i, fins i tot, perjudicial per al creixement.

Espanya, per darrere de Grècia i Portugal

La proposta manté la meta de reduir el deute per sota del 60% del PIB i que el dèficit sigui inferior al 3%, però elimina la regla que obliga els socis a reduir cada any l'excés de deute, a favor d'un camí dissenyat per cada govern en funció de la situació fiscal. Si entrem en el detall, el nivell d'endeutament a nivell fiscal d'Espanya se situa en el 116%, per damunt hi ha Grècia amb un 182% o Portugal amb un 123%. Per sota, la majoria dels altres estats on destaca el mínim marcat per Estònia amb un 17%. Des del govern espanyol, la vicepresidenta Nadia Calviño, ja va avançar la seva entesa en aquests terminis més flexibles, però ara hauran d'estudiar en què consisteixen aquestes sancions si, malgrat les ajudes, segueixen sense posar-se al dia. La principal línia avançada és fixar multes del 0,2% del PIB que preveu el marc fiscal actual (que en el cas d'Espanya es traduirien en multes potencials de fins a 2.400 milions). Amb elles, el nou enfocament preveu sancions de desenes de milions d'euros, semblants a les que Brussel·les proposa als expedients d'infracció contra països.

"Si mires com ha funcionat el marc de governança fiscal en les últimes dècades, cal arreglar diverses coses", ha reconegut en una roda de premsa el vicepresident econòmic de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, que ha recordat que el deute és "massa alt" a alguns països, els períodes de bonança no es van utilitzar per crear matalassos fiscals i “gairebé tots els països s'han saltat les normes en algun moment”. El nou indicador clau per determinar l'ajust fiscal i avaluar si els Estats compleixen serà "la despesa neta”, que es traduirà en límits a la despesa pública en els pressupostos anuals, de manera que Brussel·les busca “simplificar” les normes. Els països hauran de presentar “plans fiscals a mitjà termini”, per a un període de quatre anys, que garanteixin que el deute entra en una trajectòria descendent i el dèficit es manté per sota del 3% del PIB.

Marge de tres anys

A més, els governs podran rebre fins a tres anys addicionals per emprendre l'ajust previst quan proposin reformes i inversions que impulsin el creixement o la sostenibilitat fiscal o ajudin a complir les recomanacions de Brussel·les. Els plans hauran de ser aprovats tant per la Comissió Europea, que proposarà un camí d'ajust de referència per als països amb deute alt o moderat, com per la resta de socis de la Unió Europea i plasmar-se als pressupostos nacionals. "En última instància, el que importa per a la sostenibilitat del deute és que els Estats membres redueixin les seves ràtios de deute públic de forma realista, gradual i sostinguda", ha afegit a la presentació de la proposta el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, en una roda de premsa conjunta.

A canvi d'aquesta flexibilitat més gran en la reducció del deute, que reclamaven socis com Espanya, França o Itàlia, l'Executiu comunitari proposa ampliar l'arsenal de sancions si algun país es desvia del camí de despesa pactat amb les institucions comunitàries. En un gest per apropar-se a socis com Alemanya, els Països Baixos o Àustria, que els darrers anys han criticat l'absència de multes per als països més endeutats. Això reduiria la discrecionalitat de les autoritats comunitàries per adoptar sancions, però les multes serien de menor quantia i se centraran més en l'efecte que tindrien sobre la reputació dels Estats membres castigats.

D'altra banda, el nou marc fiscal inclou també la possibilitat d'activar una clàusula general d'escapament que suspengui l'aplicació de les regles, com va passar a la pandèmia i després de la guerra a Ucraïna, i afegeix la possibilitat que aquesta suspensió es apliqui únicament a un país o grup de països que pateixin una crisi específica. En contra, queda fora la possibilitat d'introduir una "regla d'or" que exclogui del càlcul del dèficit les inversions en prioritats com les transicions verda o digital o defensa, una opció que els 27 han abordat aquests mesos enrere però sobre la qual "no ha sorgit un consens", recorda Brussel·les.