Els ministres d'Energia de la Unió Europea intentaran aquest dijous assolir un acord per fixar un límit al preu de les compres de gas a partir d'una proposta de Brussel·les que fixa el sostre del megawatt hora (MWh) i que països com Espanya titllen de "presa de pèl" pel preu fixat, però també rebutgen altres com Alemanya o els Països Baixos per considerar innecessari un mecanisme corrector. Després de setmanes d'expectatives creixents i pressió política, la Comissió Europea ha presentat una proposta formal per establir el que aviat podria ser el primer límit a tota la UE als preus del gas, però amb condicions tan estrictes que potser mai no s'activaria. La mesura extraordinària actuarà com a sostre de seguretat davant els casos d'extrema volatilitat i especulació desenfrenada als mercats del gas.

On es fixa el topall del preu?

Les condicions proposades signifiquen que el límit només s'iniciaria quan els preus del gas de la UE incompleixin aquest llindar durant dues setmanes consecutives, calculat a partir de compres anticipades mitjançant el principal referent de preus del gas del bloc, TTF. Així doncs, el límit depèn del preu del TTF del gas natural liquat, una forma de gas fàcilment transportable que es pot enviar a tot el món. El Title Transfer Facility (TTF), que és el punt de referència de preu del gas més utilitzat a la UE, té un paper clau en el mercat majorista europeu del gas.

El mecanisme s'activaria automàticament quan es compleixin les dues condicions següents:

  • El preu de liquidació del derivat TTF del primer mes supera els 275 € durant dues setmanes.
  • Els preus del TTF són 58 € superiors al preu de referència del GNL durant 10 dies de negociació consecutius dins de les dues setmanes.

Quan es compleixin aquestes condicions, l'Agència per a la Cooperació dels Reguladors de l'Energia (ACER) publicarà immediatament un avís de correcció de mercat al Diari Oficial de la Unió Europea i ho informarà a la Comissió, a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i al Banc Central Europeu. (BCE). L'endemà entrarà en vigor el mecanisme de correcció de preus i no s'acceptaran comandes de derivats TTF de primer mes que superin el límit de preu de seguretat. El mecanisme es pot activar a partir de l'1 de gener de 2023. Cal recordar que l'única vegada que el preu del gas TTF ha superat el límit de 275 euros va ser entre el 22 i el 29 d'agost d'enguany. Sense anar més lluny, dimarts cotitzava uns 120 euros.

Negativa majoritària dels 27

La ministra de transició ecològica espanyola, Teresa Ribera, va qualificar la proposta de la comissió de "broma", dient que provocaria pujades de preus més pronunciades i dificultaria els esforços per controlar la inflació alta de dècades. Per la seva banda, la ministra francesa de transició energètica, Agnès Pannier-Runacher, ha criticat un esquema "insuficient" que "no respon a la realitat del mercat". I alerta: "La Comissió ha de proposar un text operatiu, no només un text que tingui un caràcter polític i que pugui tenir efectes negatius o nuls". La resposta des de Brussel·les és que el mecanisme està pensat per anticipar i evitar que aquesta situació succeís en el futur, però admeten que fins i tot la pujada de preus d'agost no l'hauria desencadenat. El límit, si s'aprova, entraria en vigor al gener i arribaria després de mesos de baralles entre els estats membre.

Més enllà de les negociacions sobre el límit al gas, els 27 debatran també dos punts més en aquest consell extraordinari: el reglament de solidaritat per a les compres conjuntes de gas i l'acceleració del desplegament de les energies renovables. Tot i tractar-se de dos instruments diferents, és possible que alguns estats vulguin vincular el reglament de solidaritat al límit al gas de Brussel·les, ja que deixa el seu article 23 obert a la possibilitat que la Comissió plantegés un mecanisme de control de preus. D'altra banda, es negociarà el reglament de 'permitting', que estableix criteris d'interès públic prioritari per accelerar l'autorització de grans instal·lacions d'infraestructures per a energies renovables i planteja la dificultat d'un equilibri entre la preservació de la biodiversitat i la transició verda .