La crisi dels semiconductors porta afectant Europa, i a tot el món, i davant d'aquesta casuística, la Comissió Europea (CE) vol permetre als Governs de la UE concedir ajudes d'Estat per a incrementar la producció de xips a la Unió Europea, ja que s'ha proposat duplicar la seva fabricació en la dècada vinent, encara que amb salvaguardes per a evitar subsidis desproporcionats o que distorsionin la competència. Aquesta proposta forma part de la revisió de la política de Competència comunitària que presentarà avui la vicepresidenta responsable de la cartera, Margrethe Vestager, que actualitzarà algunes normes que daten de fa anys, però que manté el principi de realitzar un estricte control de les ajudes d'Estat o operacions empresarials per a assegurar que eliminen la competència ni eleven els preus.

"La Comissió podria considerar millorar el suport públic per a abordar possibles forats de finançament en l'ecosistema de semiconductors, en particular per a l'establiment a Europa d'instal·lacions d'avantguarda", ha avançat aquest dijous Vestager en una compareixença davant la comissió d'Assumptes Econòmics de l'Eurocambra. Aquestes ajudes, ha afegit Vestager, "serien avaluades sobre la base dels Tractats europeus i, com sempre, estarien subjectes a fortes salvaguardes per a assegurar que són necessàries, apropiades i també proporcionades".

Un subministrament segur

Brussel·les assegurarà també "que es minimitza la pertorbació indeguda de la competència" i que "els beneficis siguin compartits àmpliament i sense discriminació en tota l'economia europea", ha assegurat la comissària, avançant part de la comunicació sobre la revisió. "L'economia europea necessita un subministrament segur de semiconductors per a aconseguir els seus objectius de la 'Dècada Digital' i l'objectiu que ens hem fixat per a 2030, però avui depenem del subministrament d'un nombre limitat d'empreses i zones geogràfiques que ens fan vulnerables a les restriccions a les exportacions de tercers països i conflictes geopolítics", ha comentat Vestager.

La pandèmia ha provocat una escassetat mundial de xips, components essencials de qualsevol dispositiu digital, que ha obligat algunes indústries europees a paralitzar la seva producció i posat en relleu la dependència de la UE d'Àsia per a la producció de xips. Per a guanyar autonomia, Brussel·les va proposar al març duplicar la seva producció de semiconductors, inclosos els d'última generació, de manera que en 2030 representi el 20% de la fabricació global, per a això presentarà en 2022 una nova Llei Europea de Xips.

A falta dels detalls, el comissari responsable de la matèria, el francès Thierry Breton, vol que l'estratègia inclogui la construcció de "mega-fàbriques" de xips en territori europeu, així com un impuls a la recerca, cooperació amb tercers països i la creació d'un fons per a finançar la tasca. No obstant això, molts experts adverteixen que aixecar una fàbrica de zero o atreure a fabricants estrangers a territori europeu requerirà una enorme quantitat de subsidis públics per a competir amb altres potències.

Europa vol ser líder en la matèria

Pel que fa a la competència, Corea del Sud planeja invertir més de 400.000 milions d'euros en aquest sector en els pròxims anys; la Xina, 170.000 milions; i els Estats Units, 52.000 milions. Fins ara la UE permet concedir ajudes públiques per a semiconductors a través del Projecte Europeu d'Interès Comú (IPCEI) en microelectrònica, però aquestes es dirigeixen a la recerca i la innovació.

Vestager ha recordat que si bé la UE té una posició "única" pel que fa a la producció de maquinària per a fabricar xips, amb l'empresa ASML a Holanda, o en recerca, a través de l'institut belga IMEC i altres entitats, no té fàbriques de la grandària que li agradaria. Per últim, ha defensat la importància de la seva producció perquè la indústria europea sigui "líder en la transició verda i digital".