La Comissió Europea ha renyat novament Espanya pels elevats nivells de deute tant públic com privat i per l'alt atur, especialment entre la població jove i menys qualificada, malgrat que la taxa d'atur s'ha reduït "ràpidament" durant els últims anys.
Així consta a l'informe aquest dimarts publicat per l'Executiu comunitari amb dades de 2018 en el qual identifica els desequilibris macroeconòmics de tots els socis del bloc. Dels onze indicadors que avaluen les autoritats comunitàries, Espanya suspèn en quatre.
Taxa d'atur elevada
En concret, la taxa mitjana d'atur durant els últims tres anys es troba a Espanya en el 17,4%, més de set punts per sobre del llindar, fixat en el 10%. "L'atur ha caigut ràpidament, però és molt alt i està per sobre dels nivells d'abans de la crisi, especialment entre els joves i les persones menys qualificades", apunta el document.
Respecte al deute públic, que es troba lluny del llindar del 60% del PIB, el text destaca que el "sòlid" creixement econòmic ha estat la principal causa de la seva reducció en els últims anys, però adverteix que els dèficit fiscals "persistents" impliquen que "l'encara alta ràtio d'endeutament pública està disminuint lentament".
Deute privat
El deute del sector privat, per la seva part, se situa en el 133,5% del PIB, per sobre de la referència del 133%. Encara que es va reduir al llarg de 2018, l'informe remarca que encara ha de continuar el procés de despalanquejament.
En particular, apunta que s'ha alentit el ritme de caiguda del deute empresarial pel lleu creixement dels nous crèdits, mentre que la de les llars ha continuat amb el seu descens malgrat que el van firmar més préstecs.
Inversió internacional
Finalment, Espanya suspèn a l'indicador de la posició d'inversió internacional neta (NIIP, per les seves sigles en anglès), que recull la diferència entre les inversions espanyoles fora del país i les inversions estrangeres en Espanya. "La NIIP negativa ha continuat millorant, però es manté molt alta", adverteix el document.
A més d'a Espanya, la Comissió Europea ha identificat desequilibris econòmics a Alemanya, França, els Països Baixos, Irlanda, Portugal, Suècia, Irlanda, Romania, Croàcia i Bulgària, així com a Itàlia, Xipre i Grècia, països en els quals els esmentats desequilibris són "excessius".