Les cabines de telèfon tenen els dies comptats. El govern espanyol preveu aprovar divendres vinent, en l'últim Consell de Ministres de l'any, el reial decret que amb tota probabilitat posi fi a 90 anys de cabines telefòniques a Espanya, amb la qual cosa aquests telèfons públics, ja en desús, començarien a desaparèixer dels nostres carrers a partir de gener.
Actualment hi ha unes 16.000 cabines en la via pública, segons fonts de Telefónica, que està obligada fins al proper 31 de desembre a prestar aquest servei en ser designada de forma directa per l'anterior Executiu, després de quedar desert l'últim concurs convocat per falta d'interès dels operadors.
El govern espanyol ha d'adoptar una decisió sobre el seu futur abans de final d'any, ja sigui suprimir del servei universal de telecomunicacions l'obligació de mantenir una oferta suficient de telèfons públics de pagament o prorrogar-la un any més, una cosa considerada "molt improbable" per fonts del sector. I si es pronuncia a favor d'eliminar l'obligació, a partir de l'1 de gener ja no hi haurà més concursos per adjudicar el servei i Telefónica tindrà via lliure per anar retirant-les de la via pública.
La primera, el 1928
El més que previsible final de les cabines telefòniques arriba 90 anys després que el 1928 s'instal·lés en Viana Park, al Parc del Retiro de Madrid, el primer telèfon públic d'Espanya.
La caiguda del seu ús, de forma paral·lela a l'extensió de la telefonia mòbil, i el cost cada vegada major de manteniment, en part pel vandalisme que pateixen, han influït en la lenta decadència experimentada per les cabines.
Les aproximadament 16.000 cabines que queden en l'actualitat són quatre vegades menys que les 65.000 que hi va arribar a haver a finals de la dècada de 1990, els seus anys de més esplendor, encara que si es tenen en compte també els telèfons existents en recintes privats com aeroports i hospitals, la xifra màxima s'acostaria als 100.000.
Ni una trucada
De les cabines que queden en l'actualitat, una gran part ja no són rendibles i les que sí ho són no cobreixen la rendibilitat del conjunt del servei. Segons Telefónica, la meitat de les cabines actuals no cursen ni una sola trucada i, segons un estudi de la CNMC, el 88 % dels espanyols mai no ha utilitzat una cabina.
Els telèfons públics formen part del servei universal amb què es garanteix que tots els ciutadans tinguin accés a serveis de telecomunicacions amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i un preu assequible. En el cas de les cabines, garanteix que hi ha d'haver com a mínim un telèfon públic en cada municipi de 1.000 o més habitants, als que se sumaria un més per cada 3.000 habitants.
L'anterior Executiu es va mostrar a favor d'eliminar aquesta obligatorietat referida a les cabines en un esborrany de reial decret que va remetre a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè elaborés un informe sobre això. I en ell la CNMC, com ja havia fet en altres ocasions, va dir que no veia raons per continuar prestant aquests serveis com a part del servei universal.