El nou impost a la gran banca espanyola desperta ampolles dins del sector. L'últim exemple l'hem tingut durant la roda de premsa de presentació dels resultats de la primera meitat de l'any de CaixaBank a través del seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que ha assegurat que el nou impost del govern espanyol "és injust, distorsionador i contraproduent", estimant que l'aplicació d'aquest gravamen podria costar a l'entitat bancària entre 400 i 450 milions d'euros només el primer any.

En aquesta línia, Gortázar ha qualificat d'"equivocada i errònia" aquesta nova figura fiscal perquè la base de l'impost està mal plantejada. Concretament, Gortázar ha assegurat que el govern espanyol planteja aquest impost al·legant que la banca està tenint uns resultats excepcionalment elevats, quan, segons ha assegurat el conseller delegat de CaixaBank, la rendibilitat mitjana del sector bancari és del 5,37%, cosa que no implica aquesta excepcionalitat. A més, també ha recordat que són el sector menys rendible de l'Ibex.

Gortázar també ha assegurat que el nou impost distorsionarà tot el sector, ja que implicarà canvis en l'àmbit de competència perquè les entitats que no van superar els 800 milions en ingressos no hauran de pagar l'impost, en aquesta línia ha recordat que hi ha entitats financeres locals o internacionals que no van generar a Espanya que podran tenir avantatges competencials en no pagar aquest impost. A més, com que no es podrà repercutir als clients això també distorsiona la normativa bancària europea perquè aquesta marca que el sector bancari ha de, precisament, repercutir totes les seves despeses als clients. 

El nou impost anunciat per Pedro Sánchez durant el debat de l'estat de la nació va iniciar aquest dijous el seu tràmit parlamentari al Congrés i gravarà al 4,8% el marge dels interessos i les comissions que cobren les entitats financeres. La taxa, amb una vigència de dos anys, serà obligatòria per als bancs els interessos i les comissions dels quals cobrades als clients van superar els 800 milions d'euros l'any 2019. Les entitats hauran de fer front al pagament de l'obligació en 2023 i 2024 sobre la base dels resultats dels anys anteriors. Els càlculs preliminars de CaixaBank indiquen que "el probable" per a enguany és que la taxa li generi un impacte "molt significatiu", d'entre 400 i 450 milions, pagable en 2023. Encara no ha fet estimacions sobre el cost que aquest impost, que "no és fiscalment deduïble", tindrà l'any vinent.

1.573 milions de beneficis

Per altra banda, aquest divendres CaixaBank ha publicat els resultats del primer semestre de l'any en el qual han guanyat 1.573 milions d'euros, un 17,1% més en base comparable als primers sis mesos de 2021, més enllà dels efectes de la seva fusió amb Bankia. L'entitat catalana ha impulsat els seus beneficis gràcies a un fort increment de la concessió d'hipoteques, que ha avançat un 58% i a la de crèdits al consum, que creix un 21%, segons el balanç de resultats presentat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els beneficis de CaixaBank també s'incrementen per la reducció de costos per les sinergies de la fusió i les dotacions més baixes destinades a provisions. En canvi, si es té en compte l'impacte generat per la integració el resultat cau un 62,4%.

El resultat de CaixaBank augmenta un 17,1% si es comparen perímetres homogenis i un 23,1% sense tenir en compte els impactes generats per la integració, que incloïen una aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions pel fons negatiu de comerç. Segons ha informat CaixaBank, la millora dels resultats es recolza en la disminució en un 5,6% de les despeses recurrents per les sinergies de la fusió i la reducció del 16,8% de les dotacions per a insolvències. En concret, els costos de personal baixen un 7,5% per la sortida voluntària de més de 6.400 treballadors a Espanya.