Finals del mes de gener, època en la qual arriben els resultats anuals de la majoria d'empreses. Aquest divendres ha estat el torn de CaixaBank, que ha presentat uns beneficis de 5.226 milions d'euros, un cop incorporats els impactes extraordinaris associats a la fusió amb Bankia que es va produir el març passat. Pel que fa als beneficis ajustats sense extraordinaris associats a la fusió amb Bankia el resultat recurrent de l'entitat és de 2.359 milions d'euros. Els encarregats de presentar aquests resultats anuals han estat els dos màxims dirigents de l'entitat, el president José Ignacio Goirigolzarri i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que en les seves intervencions, han repassat l'actualitat del banc. Un dels fets en el que han posat més èmfasi han posat ha estat en la integració tecnològica que s'ha produït en els últims mesos després de la fusió destacant que ha aportat tres grans coses a l'entitat com una major fortalesa financera, l'augment de la mida crític, que "permetrà generar més eficiència i donarà més múscul per invertir" i per últim, ha permès "diversificar els ingressos", segons ha destacat Goirigolzarri. En aquest sentit, el mateix president també ha remarcat que el primer any de la fusió ha estat molt bo i la velocitat de la integració ha estat ràpida, recordant que en només vuit mesos, ja han pogut presentar resultats conjunts i integrar els 7,6 milions de clients de Bankia a la xarxa de CaixaBank, completant així, la integració bancària més gran de la història d'Espanya. Per la seva part, Gortázar ha destacat que “hem sabut culminar amb èxit la integració de CaixaBank i Bankia i, al mateix temps, completar un any molt positiu, especialment en la gestió de l'estalvi a llarg termini”.
Un altre anunci important de CaixaBank ha estat la recuperació de la política de dividends de l'entitat que arriba gràcies a la "sòlida posició postfusió". En aquest sentit, el Consell d'Administració de l'entitat ha acordat proposar a la pròxima Junta General d'Accionistes la distribució d'un dividend en efectiu de 0,1463 euros bruts per acció, amb càrrec als beneficis de l'exercici 2021, a abonar durant el segon trimestre del 2022. Amb el pagament d'aquest dividend, l'import de la remuneració a l'accionista corresponent a l'exercici 2021 serà de 1.179 milions d'euros, equivalent al 50% sobre el resultat consolidat ajustat pels impactes extraordinaris de la fusió amb Bankia. A més, el Consell ha aprovat la Política de Dividends per a l'exercici 2022, consistent en una distribució en efectiu del 50-60% del benefici net consolidat, pagador en un únic pagament durant el 2023, i subjecte a l'aprovació final de la Junta General d'Accionistes. Addicionalment, el Consell ha manifestat la intenció de CaixaBank, subjecta a l'aprovació regulatòria corresponent, d'implementar un programa de recompra d'accions en el mercat durant l'any fiscal 2022, per tal d'acostar la ràtio de capital CET1 a l'objectiu intern, que està al voltant de l'11%, encara que sense detallar cap import concret. També de cara al futur a mitjà termini, l'entitat ha anunciat la presentació d'un nou pla estratègic que presentaran al mes de maig i que anirà dedicat al període entre 2022 i 2024.
Oferta del FROB
Un altre dels punts que ha marcat la roda de premsa ha estat l'oferta formal del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per a adquirir la totalitat d'accions de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), a raó d'1 cèntim per cada 39.710 accions, segons van confirmar a Europa Press en fonts financeres. Això ha arribat perquè el FROB controla el 45,9% de Sareb, mentre que la resta del capital de la societat està en mans d'accionistes privats, la majoria són bancs, com Santander (22,23%), CaixaBank (12,24%), Sabadell (6,61%), Kutxabank (2,53%), Ibercaja (1,43%), Bankinter (1,37%), Unicaja (1,27%), Cajamar (1,21%), Mapfre (1,11%) i altres 17 entitats bancàries i asseguradores amb paquets inferiors a l'1%. A partir d'aquí, el que ha destacat Goirigolzarri és que CaixaBank haurà de decidir en les pròximes setmanes el seu moviment i si vendran o no aquest 12,24% de l'accionariat. Cal destacar que també ha deixat clar el president de l'entitat ha deixat clar que ja han aprovisionat íntegrament els 600 milions que en el seu dia es van invertir. Desfer-se de les seves accions en Sareb provocaria que els grans bancs perdessin els actius fiscals diferits (DTA, per les seves sigles en anglès) que ha generat la deterioració de la seva participació i que podrien proporcionar-los un alleujament fiscal en el futur. En la carta on detallen la seva oferta, el FROB sosté que, si no s'aconsegueix l'objectiu del 100% del capital, les condicions dels futurs processos no seran millors que els que inclou l'oferta actual.
Volum de negoci en nivells màxims
El volum de negoci del Grup CaixaBank se situa en 972.922 milions d'euros. Els recursos de clients s’eleven a 619.971 milions a 31 de desembre del 2021, que representa un creixement del 49,2% en l'any. Sense comptar l'aportació de Bankia, els recursos de clients van registrar un creixement orgànic del 10,5% en el conjunt de l'any. Els actius sota gestió se situen en 158.020 milions d'euros, amb un creixement anual (+48,2% i +16,5% en variació orgànica) que ve marcat tant per l'evolució positiva de les subscripcions netes com pel comportament favorable dels mercats. L'estalvi a llarg termini tanca l'any amb una quota de mercat del 29,4%. Tant el patrimoni gestionat en fons d'inversió, carteres i sicav, que se situa en 110.089 milions, com els plans de pensions, que assoleixen els 47.930 milions, tenen una evolució positiva en l'any i també en l'últim trimestre.
El crèdit brut a la clientela arriba als 352.951 milions d'euros, amb un creixement del 44,7% en el conjunt de l'any (-4,9% sense considerar la integració de Bankia). El crèdit al sector privat es manté estable durant el quart trimestre respecte al trimestre anterior. Per segments, durant el quart trimestre destaca l'evolució del crèdit al consum, que creix un 1%, i del finançament a empreses, que s'incrementa un 1,9%, reflex de la recuperació progressiva de l'activitat econòmica i de la demanda de crèdit. El saldo d'hipoteques disminueix un 1,5% fruit d’un volum més gran d'amortitzacions que de noves concessions. Això no obstant, la nova producció d'hipoteques creix un 8% durant el quart trimestre respecte al tercer.