La Cambra de Comerç de Barcelona ha reclamat ajuts directes o excepcions fiscals per pal·liar l'escalada de preus de l'energia, de la mateixa manera que es va fer un esforç per ajudar el teixit productiu quan va esclatar la pandèmia de covid-19. "La situació ha arribat a uns nivells insostenibles per moltes empreses, sobretot en les petites i mitjanes", ha assegurat aquest dimecres la presidenta de la institució, Mònica Roca. La Cambra ha reiterat que l'alternativa a aquesta situació no poden ser els combustibles fòssils, sinó una aposta per l'energia neta. 

La Cambra presentat aquest dimecres els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) i ha constatat la forta recuperació del PIB per càpita de l'economia catalana en els últims tres trimestres de 2021, que a finals de l'any s'ha situat en un 2,9% inferior als nivells precovid.  Amb tot, ha destacat que aquest indicador no dona una visió total de la situació en la qual es troba Catalunya, que, per exemple, mostra diferències importants amb els països europeus amb aspectes com la despesa en recerca i desenvolupament o el desplegament d'energia neta.

 

Gran dèficit de renovables

En aquest sentit, Mònica Roca ha destacat que Catalunya es troba en una situació "vulnerable" amb un gran dèficit en el grau d'implementació de les energies renovables, amb un percentatge de producció elèctrica provinent d'energies netes d'un 19,8%; molt lluny del 36,4% europeu i encara més del 44,6% a Espanya. En la mateixa línia, el grau de sobirania energètica de Catalunya va ser del 33,9% el 2019, molt lluny del 40,5% dels cinc països més avançats d'Europa, malgrat la presència de centrals nuclears. "L'escalada de preus planteja una lògica molt perversa, hi ha molts perdedors i només uns quants guanyadors, que són les elèctriques", ha insistit Roca, que ha reclamat que s'aposti per posar un topall al preu de la llum i finançar les pèrdues de les operadores, en cas que hi siguin o deslligar el preu del gas del càlcul de la tarifa elèctrica.

Desigualtats a Catalunya

La desigualtat econòmica a Catalunya en termes relatius amb els cinc països més rics de la Unió Europea no ha augmentat des de l'inici de la covid, però sí que hi ha un increment moderat de la pobresa durant el 2020, tot i els ajuts econòmics desplegats. L'impacte de la crisi va ser asimètric segons els grups socials, afectant especialment els joves, que no veuen com millora la bretxa salarial; i també a les dones, que tenen índexs d'ocupació més volàtils i són les primeres que perden la feina en cas de crisi.

 

Productivitat i salaris

Així, la Cambra ha constatat que hi ha diferències substancials entre la productivitat i els salaris reals a Catalunya en comparació amb els cinc països més avançats del continent, que no han millorat amb la crisi sanitària. "Tenim un problema de qualitat del model de creixement", ha advertit el cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira. En aquest sentit, la Cambra ha reclamat que es garanteixin "sous dignes" per fer front a la conjuntura actual i revertir la desigualtat social. L'ens ha apostat per apujar salaris "de manera equilibrada" però no en línia amb l'IPC mensual sinó buscant alternatives que comportin un esforç també per les empreses.

L'impacte de la pandèmia ha provocat un descens de l'esperança de vida, que és precisament un dels àmbits on el territori català superava en dos anys els països europeus, xifra que ara s'ha reduït a sis mesos. Amb tot, les dades mostren una relativa normalització de la taxa de mortalitat al llarg del 2021. Una altra dada que no s'ha recuperat és la del consum privat per càpita que el tercer trimestre del 2021 era un 5% inferior a l'últim del 2019.