A cinc dies de les eleccions municipals, la Cambra de Comerç de Barcelona posa en entredit la gestió que l'Ajuntament d'Ada Colau està fent en termes de mobilitat, lamentant que "no està afrontant de manera realista l'ús del vehicle privat" a la ciutat. En roda de premsa, el president sortint de la Cambra, Miquel Valls, ha explicat que l'Ajuntament planteja "objectius de repartiment modal inassolibles amb els mitjans que s'hi estan dedicant" en la reducció del vehicle privat a l'interior de la ciutat.
En aquest sentit, diu que l'objectiu del Pla de Mobilitat Urbana 2016-2024 torna a ser reduir en un 21% el nombre de viatges en vehicle privat després que ja ho fos també per al període 2011-2018 i que entre el 2011 i el 2016 en lloc de disminuir, el seu ús ha augmentat un 0,3%. Amb tot, ha emplaçat el consistori a "abordar actuacions estructurals", com ara l'ampliació de la capacitat del transport públic dins de la ciutat. "Això vol dir projectes ambiciosos, recursos econòmics i mecanismes estables de finançament", ha afegit Valls, que ha afegit que "no n'hi ha prou amb mecanismes de gestió".
Deures pendents
En el marc de la presentació de l'informe de balanç sobre el present i futur de la mobilitat a Barcelona, Miquel Valls ha posat deures a les institucions titulars de les infraestructures necessàries, i ha situat el tram central de la línia 9 com "l'actuació pendent amb un major potencial d'ampliació de la demanda".
Alhora, ha recordat que té el finançament del Banc Europeu d'Inversions amb un crèdit de 750 milions d'euros però que no s'ha materialitzat a l'espera que hi hagi pressupostos a la Generalitat. Junt amb la línia 9, Valls ha proposat combinar amb la renovació i automatització de la línia 1 i reforçar els serveis en una "línia circular virtual" en unir-se les dues línies a través de La Sagrera i la Torrassa.
Barcelona, ciutat "inacabada"
La Cambra ha posat èmfasi en la necessitat "d'acabar la ciutat", assegurant que el model Barcelona "es basa en la transformació contínua de la ciutat en benefici de la seva gent" i per tant "la gestió de la mobilitat està al centre de totes les estratègies de creixement sostenible".
En aquest sentit, doncs, la institució considera que l'Ajuntament de Barcelona "ha de liderar la cooperació entre les administracions i promoure el diàleg amb la societat civil i el sector privat". Alhora, afegeix que serà, doncs, "el nivell de compromís de l'Ajuntament" barceloní el que "determinarà el ritme de desenvolupament de les noves centralitats urbanes, com en el cas dels àmbits de Glòries i la Sagrera".