Davant de l'augment imparable dels preus de l'electricitat els últims mesos, la Cambra de Barcelona ha reclamat aquest dilluns revisar el model de formació de preus del mercat elèctric regulat per tal d'intentar frenar l'escalada de preus a la factura de la llum dels consumidors, recordant que el passat 7 d'octubre es va assolir un preu mitjà de 288,53 € el megawatt hora (MWh) al mercat majorista i va superar per primer cop a la història la barrera dels 300 euros/MWh entre les vuit i les nou de la nit. 

Ara bé, la corporació alerta que tot i que el mercat majorista ha augmentat el preu de la llum de forma més o menys homogènia a tot Europa, el cas del mercat minoris és una altra història. Concretament la Cambra alerta de la volatilitat dels preus de l'electricitat a l'Estat en comparació amb el conjunt de la zona euro, atribuint-ho al funcionament del sistema de formació de preus dins del mercat regulat espanyol i, alhora, a la major presència de consumidors en aquest segment en comparació amb la majoria d'economies de l'entorn.

És per això que des de l'entitat reclamen revisar i reformar el sistema de formació de preus per evitar "l'elevada transmissió" dels preus del mercat majorista al petit consumidor i les empreses per així, alhora, reduir també la incertesa dels agents econòmics. 

Propostes a curt i mig termini

A més d'alertar d'aquest problema, des de la Cambra han proposat algunes mesures que evitarien aquesta volatilitat. En primer lloc, asseguren que algunes de les mesures aprovades recentment pel govern espanyol al respecte, com la reducció de l’IVA i l’impost especial a l’electricitat o la suspensió temporal de l’impost de generació de l’electricitat apunten en la bona direcció, tot i que consideren que, a més, són necessàries mesures que solucionin l’arrel del problema i no només serveixin per contenir l’actual escalada de preus a curt termini.

Concretament, l'entitat presidida per Mònica Roca proposa quatre fórmules per tal de contenir aquesta escala de preus. En primer lloc, redissenyar el sistema de formació de preus del mercat elèctric regulat amb l’objectiu de reduir l’elevada transmissió a curt termini dels preus majoristes al consumidor i les empreses. Això permetrà reduir episodis d’elevada volatilitat i reduir la incertesa dels agents econòmics, com el que vivim actualment. En segon lloc, proposen disminuir les barreres d’accés a contractes amb un horitzó de preus de mig i llarg termini per part dels petits consumidors i les empreses amb un elevat volum de demanda.

La tercera proposta és impulsar mesures fiscals més selectives per amortir l’impacte d’augments sobtats del preu de l’electricitat i recorden que en la situació actual de fort augment del deute públic, és prioritari impulsar mesures que beneficiïn en major mesura els consumidors i empreses especialment vulnerables. Per últim, reclamen traslladar, en la mesura del possible, els càrrecs fixos a variables en la factura de la llum, per tal d'incentivar el comportament eficient i d’estalvi energètic dels usuaris.

Riscos i possibles afectacions

Vist aquest context, cal recordar que hi ha diversos riscos, a mitjà i curt termini, que poden acabar afectant al preu de l'electricitat. En primer lloc, existeix el risc que els elevats preus de l’electricitat en el mercat majorista s’encareixin encara més a curt termini, fet que, amb el model vigent de formació de preus, es traduiria en un fort augment de la factura pels consumidors, alerta la Cambra.

En segon lloc, el tancament del gasoducte del Magrib, que connecta Algèria amb la península Ibèrica travessant el Marroc, podria suposar una reducció del subministrament. Tot i que el passat dia 30 de setembre, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va anunciar que Algèria, que proporciona més del 40% del gas natural que es consumeix a Espanya, garantiria les seves exportacions. Tot i això, des de la Cambra consideren que sembla difícil que es pugui assegurar un volum de gas suficient si es fa servir únicament el gasoducte Medgaz, que connecta Algèria amb la Península i és de menor capacitat que el del Magrib, complementada amb el transport per vaixell.

L'últim risc que podria fer pujar, encara més, el preu de l'electricitat a Espanya és que en les pròximes setmanes estan programades parades de recàrrega de combustible als reactors nuclears d'Ascó I, Almaraz i Cofrentes. Aquestes parades duren un mes aproximadament i si es mantenen els calendaris, coincidiran al novembre. Ara bé, el problema real no és que els tres reactors s'aturin, sinó que si tenim en compte que proporcionen gairebé el 45% de la potència nuclear de l’Estat, és molt probable que la producció elèctrica amb centrals de cicle combinat s’hagi d’incrementar durant aquest període, que provocaria un augment del consum de gas i agreujar l’escalada dels preus de l’electricitat.

Per últim, la Cambra avisa que no es pot obviar la possibilitat que l’hivern a Europa sigui especialment fred, el que generaria un augment de la demanda de gas per a producció elèctrica i calefacció. En un escenari cada cop més plausible, la falta de subministrament podria traduir-se en un increment addicional dels preus del gas i, per tant, de l’electricitat, asseguren.

Impacte sobre el teixit empresarial

Aquest increment del preu majorista de l’electricitat, com ja hem dit, també està afectant els petits consumidors i empreses, però està tenint un impacte asimètric entre sectors econòmics i dimensió empresarial. En el cas dels sectors intensius en consum elèctric, com ara les indústries extractives o les manufactures de béns intermedis el pes de la factura elèctrica el cost total està sent més elevat.

Aquest fet se suma que a l’Estat els consumidors intensius en consum elèctric tenen moltes dificultats d’accés a contractes de preus més estables a mitjà i llarg termini i situa les empreses d’aquests sectors en una situació d’especial vulnerabilitat.

Pel que fa a la dimensió de les empreses, des de la Cambra apunten que les petites també es veuen limitades a l’hora de formalitzar contractes amb les comercialitzadores a mitjà i llarg termini per dos principals motius. En primer lloc la major proporció d’empreses petites adherides al mercat regulat i per la menor capacitat de negociació contractual.