La famosa reunió sobre el dèficit en infraestructures impulsada per la Cambra de Comerç de Barcelona s'ha celebrat avui amb una única conclusió pública: els agents econòmics fan front comú contra els incompliments estatals i elaboraran una proposta conjunta per abordar el problema, segons expliquen fonts properes. El com i el quan no s'ha volgut fer públic. Això sí, la iniciativa no ha comptat amb la presència de les patronals Pimec i Foment del Treball, que han declinat la invitació com a mostra de rebuig per la guerra amb la llei de Cambres. 

La reunió, celebrada aquesta tarda, ha comptat amb la presència de representants de la Cambra barcelonina, el RACC, l'associació d'empresaris catalans FemCat, els col·legis d'economistes, camins i enginyers i el Consell de Cambres, representat pel president de la Cambra de Comerç de Reus i president de la Comissió d'infraestructures, Jordi Just. La falta d'assistència per part de Pimec i Foment no ha agafat a ningú per sorpresa, si bé en un inici havien acceptat la invitació, el posterior enuig per la proposta que el Consell de Cambres de Catalunya va presentar per elaborar la nova llei de Cambres ha provocat que les patronals es vulguin mostrar distants a la Cambra i al seu president, Joan Canadell. 

Segons les patronals, el problema sorgeix que "la proposta de la llei de Cambres pretén prendre competències a les patronals". D'aquesta manera, consideren que "vol alterar i perjudicar la representativitat" dels agents socials catalans, segons ha dit diverses vegades el president de Pimec, Josep González. En aquest sentit, doncs, Pimec i Foment ja estan preparant una resposta conjunta davant aquesta proposta de llei, i ja van anunciar fa dies que no assistirien a la reunió de les infraestructures com a mostra de rebuig i distanciament amb Canadell. 

Per la seva banda, Canadell explica que la llei "no vol envair cap mena de competència" sinó dotar de "representativitat" a aquestes corporacions en "àrees claus per a l'empresariat". En qualsevol cas, tant la Cambra de Comerç com aquestes patronals catalanes coincideixen en les crítiques per la manca d'inversió en infraestructures a Catalunya. L'ens cameral va xifrar en 45.000 milions d'euros la inversió necessària fins al 2030 per pal·liar el dèficit d'inversió, d'acord amb l'estudi 'Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya'.

Foment del Treball, per la seva banda, va xifrar en 28.000 milions d'euros el dèficit d'inversió en infraestructures durant els darrers deu anys a Catalunya i va reclamar un pacte entre administracions perquè aportin 10.000 milions d'euros, a raó de 2.000 milions anuals entre 2019 i 2023. L'objectiu és finalitzar les obres "estratègiques" licitades i encara en procés de construcció, segons va assegurar el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre.