Si no es produeixen efectes de segona ronda, és a dir una espiral de preus-salaris, la política monetària es tornarà menys restrictiva, fent possible una recuperació de l'activitat i l'ocupació durant el segon semestre del 2023 sobre bases sòlides, a diferència de la crisi entre el 2008 i el 2009, en la que els desequilibris acumulats no van permetre la recuperació fins el darrer trimestre del 2013.
Aquestes són les conclusions que s'han presentat aquest dijous des de la Cambra de Barcelona, de la mà de la seva presidenta, Mònica Roca, i el director del Gabinet d'Estudis de l'entitat, Joan Ramon Rovira. Així doncs, l'any 2023 el creixement del PIB s'alentirà fins a l'1,6% per la persistència de la inflació i l'evolució dels tipus d'interès. En concret, l'economia creixerà un 4,3% el 2022 (+0,3 pp) impulsada pel turisme estranger i el dinamisme del mercat laboral.
D'altra banda, Catalunya manté la moderació salarial i no es troba immersa en una espiral entre preus i salaris. Un 25,7% dels treballadors en convenis han pactat augments salarials superiors al 3%. I on posen l'accent és en la inflació que podria haver assolit el seu màxim el juliol (10,3%) si no es produeixen xocs addicionals pel costat de l'oferta.
Un final del 2022 complicat
No obstant, en l'anàlisi de la conjuntura econòmica catalana del tercer trimestre de 2022, encara hi haurà aspectes a tenir en compte que no afavoriran els resultats més immediats. D'una banda, l'economia catalana tendirà a estancar-se el darrer trimestre del 2022 i primer del 2023. Les conseqüències són la desacceleració de l'economia mundial, la pèrdua de poder adquisitiu de les llars i l'augment dels tipus d'interès, que incidiran negativament sobre l'activitat i, especialment, sobre la construcció.
La inflació és un fenomen importat que tendirà a disminuir gradualment al llarg del que resta de l'any i el 2023. Els impactes els trobem en el depressor de la política monetària sobre el ritme d'activitat, que implica una menor demanda de matèries primeres, incloent l'energia. I una menor capacitat per repercutir costos a preus i salaris. Si no es produeixen efectes de segona ronda, és a dir una espiral de preus-salaris, la política monetària es tornarà menys restrictiva.
El turisme i el consum privat, favorables
La Cambra ho justifica per tots uns factors previs que maquillen els resultats, però encara són insuficients. Per exemple, tenim el consum que aguanta el sostingut dels serveis i a nivell de consum privat és el que aguanta amb la seva fortalesa, sobretot a la ciutat de Barcelona. Un dels elements que ho ha afavorit són els contractes fixes discontinus que han retallat amb la incertesa existent fins ara. Així doncs, l'ocupació temporal disminueix des de la nova reforma laboral. En paral·lel, el turisme continua convergint cap als nivells d'abans de la pandèmia. Sobretot el turisme estranger està sent una de les principals palanques. Per a l'economia catalana, les exportacions de béns també es manté en una bona dinàmica.