Poques hores abans de reunir-se amb el president espanyol Pedro Sánchez —el passat dijous 6 de febrer—, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, rep ElNacional.cat al seu despatx. Un despatx que és l'evidència que el conflicte català, el procés i la judicialització d'aquest ha traspassat fronteres. En una paret hi crida l'atenció una serigrafia de Dolors Bassa, l'exconsellera de Treball, ara empresonada al centre penitenciari Puig de les Basses. I és que Bassa va ser un element important en l'acció sindical de la UGT durant molts anys, i com a consellera, la UGT sempre recorda "la gran feina que va fer", motiu pel qual el sindicat està preparant la petició d'indult per a ella. Ens trobem amb un Camil Ros molt crític amb el 2019 però "esperançat" amb el 2020, que es mostra content amb "el procés de diàleg" que sembla que s'inicia però assegura que seguirà batallant per un objectiu que fa temps que persegueix: la derogació de la reforma laboral.
Font: UGT
Què n'espera d’aquesta reunió amb Pedro Sánchez?
Ens van trucar el dia abans al matí dient que hi havia la possibilitat que els dos sindicats majoritaris [CCOO i UGT] ens reunissim amb Pedro Sánchez i crec que és positiu perquè, a part de l’opinió política, és important que senti l’opinió sindical. A banda de l’agenda catalana, volíem situar el tema de la derogació de la reforma laboral, i respecte a la situació política volem que ens expliqui quina és l’estratègia del govern espanyol cap a Catalunya. Nosaltres sempre hem defensat que la solució ha de ser política i que es constitueixi la mesa de diàleg i comenci a caminar. Sempre he dit que igual que serem molt exigents amb la derogació de les reformes laborals, en l’àmbit del diàleg, al contrari, perquè creiem que el que ara es necessita és que comenci a tirar sense pressions per anar fructificant.
Com valora aquest 2019?
El 2019 va ser un desastre econòmicament, políticament, socialment i laboralment. En canvi el 2020 el veiem amb esperança, ja hem aconseguit l’increment del SMI, esperem que abans de l’1 de maig puguem tenir la derogacio de la reforma laboral encara que sigui parcial. Ens agradaria tenir pressupostos a Catalunya i a l’Estat, i que siguin pressupostos de drets socials i laborals i que es pugui iniciar el procés de solució política i solucions individuals o col·lectives per a la gent que està a presó.
Fa un mes van anunciar que demanarien l'indult per a Dolors Bassa. Com avança?
Ho estem treballant. Ara estem en l’elaboració del text, hem fet la petició formal i estem en la fase tècnica. Quan la tinguem, hem de veure com i quan la presentem, s’ha d’acabar de definir l’estratègia. Ho fem per a la Dolors perquè en l’actual debat ella és una dirigent nostra. Ha aportat molt a aquesta organització i la gent de la UGT, estigui d'acord amb les seves opinions o no, l'aprecia i és una persona que sempre ha intentat aportar solucions. Creiem que hem de demanar l'indult per a ella; és un reconeixement.
Només per a ella?
Ens hem centrat en ella perquè genera un gran consens dins l'organització i el debat dels altres és un debat enverinat. Hi ha diversitat d'opinions. La nostra prioritat és que surti ella i també la resta de la presó com més aviat millor, i per tant creiem que la fórmula de l'indult és una bona fórmula. Un cop presentat hi ha un any de gestió i per això estem encara treballant l'estratègia. A part de l'opinió més personal que ja haurien de ser fora de la presó perquè no haurien d'haver estat ni en preventiva, considero que part de la solució política no començarà a ser real fins que no siguin tots fora de la presó.
El maltractament per part de l'Estat en les polítiques del dia a dia ha provocat en part que tot això esclatés com ha esclatat
La Dolors en el seu al·legat final al Suprem es va recordar de nosaltres dient que va ser a la UGT on va aprendre que els conflictes se solucionen dialogant, i en aquest punt hi estem molt d'acord i li agraïm. L'anem a veure sovint i creiem que hem de fer alguna cosa per a ella i que tenim possibilitats.
Creieu que tindrà un recorregut real la petició d'indult?
Creiem que ho hem d'intentar i no ho fem per fer, entenem que és una via. I també és una via dins el conflicte polític, la via individual. Considero que durant aquest procés de diàleg pot ser una bona opció.
Però no a tothom li agrada...
Jo entenc que des dels sectors més independentistes no entrin en el debat de l'indult perquè estan en una posició de màxims i es situen en el marc de l'amnistia o la nul·litat. El que passa és que la nul·litat és part dels tribunals europeus i l'amnistia és fruit d'un acord, i també és una manera. Però tampoc seria bo que critiquessin l'indult perquè és una altra via de solució i al final sigui com sigui apostem per la via més ràpida perquè surtin de presó. Som optimistes per a aquest 2020 i dona la sensació que podem estar més en un procés de desescalada del conflicte que al revés. La gent té ganes de solucions.
Foto: UGT
Com valora l'acord entre ERC i el PSOE?
Crec que és el punt d'inici. Primer vam veure l'acord amb Podemos i vam dir que estàvem parcialment d'acord perquè només proposava derogar la reforma laboral parcialment, però l'acord amb ERC el veiem molt en positiu. Nosaltres, que estem molt acostumats a gestionar conflictes —òbviament no d'aquesta envergadura— sabem que de vegades el pitjor que hi ha són les interferències de fora, i per això creiem que se'ls ha de donar una oportunitat a la mesa de diàleg i a aquest acord, però caldrà temps.
Entrem en una nova fase del conflicte...
Tot el maltractament que hi ha hagut per part del govern de l'Estat en les polítiques del dia a dia ha provocat en part que tot això esclatés com ha esclatat. L'autoritarisme del PP hem d'intentar que formi part del passat i que hi hagi solucions, i serà creant un clima així que acabarem trobant una solució global. El que no pot ser és que mentre s'està fent un procés de diàleg, els actors de la justícia siguin la JEC, el Tribunal de Comptes o alguna part de la judicatura i donin la sensació que algú vol dinamitar aquest procés i això no ho hem de permetre.
En l'àmbit estatal, els sindicats reivindicàveu 1000 euros de Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2020. Hi ha opcions d'aconseguir-ho?
Nosaltres haguéssim preferit que els 950 euros d'ara fossin 1.000, i no sabem si la CEOE no hagués estat en la negociació, si no hauria estat de 1.000, perquè en la totalitat del govern tampoc no apassionava la idea. [Riu] Però hem aconseguit que les patronals entrin en la dinàmica de l'augment del SMI i crec que això és positiu. Aquests mateixos quan es va apujar el SMI a 900 euros van dir que seria un terrabastall i que es destruiria ocupació, i al final res de res, mentida.
Com veu un SMI per territori?
Sí, també entenem que l'SMI ha de ser adequat a la realitat de cada territori. I si apliquem el 60% del SMI a Catalunya, segons l'informe de la Generalitat sobre el salari de referència català, aquest és de 1.240 euros mensuals a Catalunya i d'uns 1.160 a nivell estatal. Aquest és l'objectiu. Nosaltres com a UGT el que volem reivindicar és que vam ser els primers a demanar això amb la campanya del 2006 que es deia "Posa't a 1.000: cap conveni per sota de 1000 euros", que en aquell moment el 60% salari mitjà eren 1.000 euros. Són lluites lentes i estem en el camí, la nostra estratègia no s'acaba amb els 1.000, s'acaba amb els 1.200 o 1.250 a Catalunya.
Creiem que a la societat hi ha d’haver un terra social, que passa pel SMI i per les prestacions, garantir els mínims com l’educació, la vivenda, etcètera. I aquí hi ha un altre debat: fruit dels acords, desacords, pressupostos prorrogats i 155 encara no hem desplegat la renda garantida de ciutadania però Catalunya, l’Estat i Europa han d’obrir el debat de la Renda Bàsica Universal.
O les pensions…
Sí. L’any 2009-2010 hi havia la mateixa gent treballant a la Seguretat Social que ara, i llavors les pensions tenien superàvit. Per tant, el problema principal de les pensions no és la demografia, que també, sinó que és el que cobra la gent. Si es cobra tan poc no podem pagar les pensions, per tant salaris dignes també vol dir garantir les pensions de la gent i per fer tot això necessitem polítiques.
Volem tenir pressupostos encara que sigui per criticar-los
El Salari Mínim de Referència (SMR) per a Catalunya que presentava el Govern va ser molt criticat per part de les patronals, tot i que els sindicats us hi vau mostrar a favor. Això com es desencalla?
Aquí hi ha la trampa perquè, alhora, hem trobat declaracions del Josep González (Pimec) o del Sánchez Llibre (Foment) dient que s’han d’apujar els salaris. Però després a les meses de negociació com la del SMI, a la realitat no s’hi posen. És una visió antiga. S’ha demostrat que aquest augment fins als 900 euros no té impacte en l’economia i si el té, és positiu, perquè tu pots garantir que cada euro que poses als salaris se’n va al consum, però cada diner de beneficis empresarials no. Pot anar a l’especulació o a un paradís fiscal. En canvi apujant salaris o pensions estàs dinamitzant l’economia.
Parlem de pressupostos. El pacte entre el Govern i els comuns ha estat en part criticat per l’augment de la pressió fiscal. Com ho veieu?
La Generalitat de Catalunya té un problema de fiscalitat. Nosaltres mai ens hem manifestat a favor dels pressupostos, sempre hi trobem a faltar alguna cosa. La nostra funció no és aplaudir pressupostos. [Riu] Però tot i així, sense que serveixi de precedent, hem dit moltes vegades que volem tenir pressupostos encara que sigui per criticar-los, i estem en aquest escenari. Tenim uns pressupostos del 2017 aquí i a l’Estat. Es dona la casualitat que quan s’havien d’aprovar pressupostos per retallar hi havien majories, en canvi fa uns anys que la Generalitat i l’Estat tenen més ingressos i es podrien fer millors pressupostos i no s’han fet, per tant l’important és que en tinguem. I el que cal és començar un treball d’aprofundiment fiscal perquè hi hagi una distribució millor de les rendes, persecució del frau fiscal i perquè tot allò que vingui de nous ingressos fiscals reverteixi en reactivació econòmica i polítiques socials. Nosaltres som dels que creiem que paguem pocs impostos i que proporcionalment la gent treballadora és qui en paga més, però s’ha de lluitar contra el frau fiscal que fan moltes empreses.
A banda del frau fiscal, cada vegada més organitzacions posen l’èmfasi en el dèficit fiscal crònic que pateix Catalunya per part de l'Estat.
Sí. Nosaltres fa anys que havíem plantejat canviar el model de finançament i apostàvem per un model de concert econòmic. Aquí hi havia molta gent que fins que no es va començar amb les retallades no estaven ni pel concert econòmic, llavors es parlava de pacte fiscal. I no fa tant, d’això. Catalunya necessita uns mínims per poder-se mantenir i ja es demostrava amb la crisi que aquest mínim que rebem és insuficient, i cal partir d’un terra social.
Foto: UGT
A Catalunya tenim alguns sectors que darrerament estan patint força, com és el cas de l'automoció.
Sí, i és un element clau però és que a vegades es fan uns discursos sense sentit. Per exemple, no podem dir amb l’alegria que es va dir que no hi haurà dièsels, perquè les conseqüències són importants. Aquestes decisions a vegades fan molt més mal del que es pensa, evidentment que cal fer canvis però si al final el que fem és destruir el nostre teixit industrial, malament.
Em sembla molt bé la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona, però ho acaba pagant qui menys té. La majoria de gent que té un cotxe que no podrà circular per la ciutat no és perquè li agradin els cotxes vintage, sinó que no se l’ha pogut canviar. En aquests casos s’haurien de fer polítiques públiques per ajudar aquestes persones igual que en el seu moment es van fer els plans Renove, perquè d’aquesta manera també ajudes el sector. S’han de fer polítiques coordinades perquè d’alguna manera sembla que la Generalitat pren unes decisions per una banda, l’Ajuntament per l’altra i l’Estat per una altra, i no pot ser, perquè sinó la transició climàtica és i serà injusta.
El 2019 també s’ha patit un gran auge d’ERO.
Sí. Si no hi hagués la reforma laboral vigent, la gran majoria d’aquests ERO no estarien autoritzats. El cas més evident és el de General Cable, perquè no és una decisió de crisi econòmica sinó de control del sector, i per tant en un altre moment aquest ERO no s’hauria autoritzat. Hi va haver un discurs molt suïcida abans de l’estiu d'alguns que ens deien que a finals d’any entraríem en una gran recessió i que l’economia cauria, però hi ha hagut recessió? No.
Si anem convertint Catalunya en un país de serveis i turisme no tindrem els mateixos nivells de benestar que fins ara
Acompanyat d’això, molts d’aquests expedients eren contemporanis i el rum-rum de si els sindicats aconseguiríem la derogació de la reforma laboral. Alhora els sectors industrials s’han d’anar ajustant a les polítiques climàtiques i se'n poden veure afectades. El tema de l'empresa Continental és semblant: empreses que s’haurien d’haver reconvertit o renovat, ara es troben que van tard, però també si aquí féssim polítiques industrials de veritat estaríem molt més atents i trobaríem alternatives. El problema és que quan es tanca una indústria, en el millor dels casos allà hi va un magatzem de logística, no hi va una altra indústria. I nosaltres si defensem la indústria és perquè és la que ha enriquit més l’economia. Si anem convertint Catalunya en un país de serveis i turisme no tindrem els mateixos nivells de benestar i riquesa que hem tingut.
Es parla molt del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) i sembla que tothom hi està molt a favor, però després en canvi la partida dels pressupostos al PNI és minsa…
Totalment. A vegades fa la sensació que Catalunya, i no només l’actual govern sinó que ja ve d’abans, no té política industrial. Catalunya ha de decidir quins són els dos o tres sectors industrials importants i apostar per aquests, que siguin la part tractora, i després ja en tindràs de més petits. Nosaltres sabem que som bons en automoció, agroalimentari i química. Doncs apostem per això. Com vols definir un model econòmic si no tens clar ni els sectors industrials que vols potenciar, els sector serveis i què vols fer del turisme ni tampoc com hem de formar la gent. Fent política universitària? Com a país hem de dir quins perfils es necessiten i potenciar que la gent es posi en aquests sectors.
Foto: UGT
Quan s’acabi el tràmit d’aprovació dels pressupostos hi haurà eleccions a Catalunya, en principi. Com ho veu?
Bé, jo crec que s’han de tancar cicles. Si ara no fem pressupostos vol dir que seguirem amb els del 17. Si convoquem eleccions, en el millor dels casos tindrem pressupostos a finals d’any, per tant res de comptes del 2020. Per tant jo crec que hem de fer pressupostos i eleccions després per un motiu: el govern de l’Estat, per molt inestable que diguin que és, jo crec que serà un govern llarg perquè no hi ha una suma aritmètica per fer una moció de censura i perquè Sánchez no s’arriscarà com fa un any a no tenir pressupostos i convocar eleccions, perquè li va anar malament. Per tant, si tens una legislatura llarga ja no prioritzes tant els objectius electorals, i a Catalunya necessitem el mateix: que hi hagi una trajectòria llarga per poder fer aquestes polítiques industrials, socials, d’educació, etc. És important que, si pot ser, abans de vacances tinguem un nou Govern.
Per tant calen eleccions a Catalunya?
Jo crec que sí. El ritme d’eleccions dels últims anys fa que els polítics estiguin més pendents de les conseqüències electorals a curt termini i no es fan polítiques a llarg termini. Tenim les municipals i les estatals fetes, per tant ens falten les d'aquí.
Les patronals de Catalunya són molt tramposes perquè no compleixen el que diuen
Com estan les relacions amb les patronals?
Depèn del dia. Les patronals catalanes parlen molt de diàleg però no sé si algun dia els haurem de fer alguna plantada. Perquè hem signat molts acords i fan unes declaracions però després el que diuen no es trasllada a la mesa de negociació. Les patronals de Catalunya són molt tramposes perquè no compleixen el que diuen, falta seriositat. Per exemple, si agafem l’acord interprofessional de Catalunya que vam signar tant amb Pimec com amb Foment, els compliments són molt baixos. La relació és cordial però no fructifica en la millora del teixit econòmic. A les patronals durant molts anys els ho hem donat tot. Entre les retallades i els governs i les reformes laborals ho han tingut tot, però acaba sent una qüestió endogàmica. Si hi hagués una legislació laboral més pactada i equilibrada les seves empreses també anirien millor.
I amb la Cambra de Comerç?
No hi ha relació, però ve de sempre, no des del Canadell. En l’àmbit efectiu del mercat de treball, les cambres no hi tenen incidència i per tant podem coincidir en actes institucionals però no ens hem reunit expressament, ni amb el Miquel Valls en el seu moment ni amb el Joan Canadell.
Hi ha una guerra latent entre les patronals i la Cambra per la representativitat.
Jo sempre dic que la nostra referència és l’Estatut d’Autonomia, en el qual aquesta part va ser acordada, i que defineix clarament quin és el paper de patronals i sindicats, que som agents socials amb potestat per acordar en l’àmbit del treball i hem de ser consultats per certes decisions dels governs. I després hi ha les cambres, els clústers i altres institucions que tenen un altre paper. Al final s’ha de trobar un equilibri i si això ha de canviar doncs que m’ho diguin. Jo el que necessito saber és amb qui he de negociar el conveni col·lectiu quan hi ha un conflicte; la resta és una guerra que pertoca a les patronals.
El que ens importa no és el color del govern sinó el de les seves polítiques
Darrerament s'ha produït un auge d'evidència política en diverses organitzacions com la Cambra de Comerç amb Eines de País, l’auge de la Intersindical entre els sindicats, la proposta de creació de la patronal AnemxFeina de l’ANC… Creu que això passa perquè hi ha una part de l’empresariat o els treballadors que no es veuen representats?
Jo crec que es magnifica mediàticament. És veritat que amb la situació política que estem vivint tot s’ha polititzat molt més. Sempre he dit que a Catalunya la gent ha d’apostar per un sindicalisme en funció de la seva resposta sindical i laboral i no per la posició política. I jo no crec que tinguessin més força les organitzacions si fossin causa-efecte de la situació política, nosaltres apostem per una representació plural on pugui ser acceptada qualsevol opinió política. És legítim que hi hagi opcions que es posicionin clarament, però jo crec que a Catalunya ajudem millor la classe treballadora si als sindicats la gent hi participa en funció de la seva labor i no de política, per això ja hi ha els partits. Portar la divisió política a la resta d'organitzacions econòmiques no aporta res, segons el meu parer.
L’1 de maig ja no queda tan lluny. Què n’esperem?
Jo espero que l’1 de maig pugui ser el primer 1 de maig parcialment positiu, que vol dir que el disc rallat que portem des del 2010 demanant la derogació de les reformes laborals, parcialment puguem dir que ho hem aconseguit. Seguirà sent de mobilització, de recuperació de drets, etcètera. I si no ho hem aconseguit, doncs seguirem amb el disc rallat. Hi hagi el govern que hi hagi, el que ens importa no és el color del govern sinó el de les seves polítiques.
Foto: UGT