Joan Canadell (Barcelona, 1967) és el cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN) i de Petrolis Independents, i ara serà també el proper president de la Cambra de Comerç de Barcelona. El proper dilluns 17 de juny se celebrarà el ple d'investidura, en què el fins ara president de la Cambra, Miquel Valls, s'acomiadarà de la cadira que ha ocupat durant 17 anys i començarà una era amb una Cambra majoritàriament independentista. El Nacional ha pogut entrevistar en primícia el proper líder de la joia empresarial, després del gir de 180 graus que ha fet el ple cameral en aquestes darreres eleccions, encenent les alertes de l'establishment català i espanyol, que acusa la candidatura d'Eines de País de voler "polititzar la Cambra". Amb tot, Canadell es mostra segur: "Som inclusius i el nostre únic objectiu és potenciar l'economia i l'empresa catalana; quan vegin quin és el nostre projecte es tranquil·litzaran".

Ja l’han trucat o s’ha reunit amb directius de l’Ibex 35?
Fins ara hem estat nosaltres els que hem trucat els directius, sobretot a les 14 empreses de més contribució i ens hem reunit pràcticament amb totes elles, aquesta setmana abans del plenari del dia 17 ja haurem parlat amb totes.

Quin és el clima?
En general en aquestes reunions el que fem és explicar quin és el nostre projecte més enllà dels titulars que han sortit als mitjans de comunicació, i quan escolten el projecte en general el veuen coherent i totes ens han dit que tenen ganes de col·laborar. 

Hem vingut a la Cambra amb un sol objectiu: desenvolupar el màxim potencial de l’empresa catalana

Eines de País va guanyar 31 dels 40 vocals que s’escullen per sufragi universal, als quals se'ls sumen 20 més, entre empreses de pagament i patronals. De cara el ple d’investidura, esperen guanyar més suports a més dels seus 31?
Sí, nosaltres treballarem per tenir el màxim de vots dins el plenari, i no puc dir quants creiem que tindrem però seran bastants més de 31.

Amb el seu antecessor, Miquel Valls, han preparat el relleu?
Sí, el senyor Valls es va oferir des del moment en què es va veure que la victòria era definitiva i vam fer una reunió de traspàs, i aquests dies tenim un equip d’Eines de País que es reuneix pràcticament cada dia amb diferents persones de la Cambra per anar preparant tot el canvi.

Es pot dir que hi ha normalitat a hores d’ara a la Cambra tot i els recels que el canvi de majoria ha despertat en sectors empresarials?
Absoluta.

Tenen intenció de canviar els càrrecs interns de la institució, com el secretari general o el director de la Cambra?
No. El que intentarem és continuar amb tot l’equip que hi ha ara i mirar de sintonitzar al màxim entre uns i altres. La constatació d’aquestes setmanes és que hi ha una sintonia pràcticament total, i, per tant, jo dubto que fem algun canvi important.

Què els diria als empresaris que encara desconfien del que es pugui fer a la Cambra a partir d’ara?
El nostre missatge és molt clar. Nosaltres hem vingut a la Cambra per tirar endavant un sol objectiu: desenvolupar al màxim el potencial econòmic de l’empresa catalana. Que nosaltres considerem que per fer-ho ens cal un Estat propi, és un adjectiu més, però l’objectiu final és aquest, i aquí hi ha molts espais de col·laboració en tot el món empresarial. Amb el que és la nostra via prioritària podrem estar més o menys d’acord amb tot l’empresariat, ja ho veurem, però l’objectiu final de potenciar l'economia catalana el comparteix tothom.

Avui hem sabut que els excandidats a la Cambra, Carles Tusquets i Ramon Masià, han presentat requeriments al Consell de Cambres per "irregularitats" a les eleccions. Què en pensa?
Si creuen que han de fer requeriments, que en facin, i ja veurem quin recorregut té. Pensem que no en tindrà cap. 

Vostè què se sent: més independentista o més empresari?
Es poden portar molts barrets en aquest món. Jo fa uns anys que soc independentista, abans no ho era i hi vaig arribar per convicció, per anàlisis i per estudis que es van fer i en aquest moment soc independentista però fa uns anys que soc empresari. Vaig ser directiu molts anys, ara soc empresari... Es pot fer una mica de tot.

En aquest moment soc independentista però fa uns anys que soc empresari

Les empreses que van traslladar seus fora de Catalunya arran del procés independentista, haurien de retornar-les?
Nosaltres sempre insistim que ningú ha traslladat l’empresa, l’únic que han fet és un canvi de registre, que és un moviment burocràtic molt simple. Hem tingut unes quantes empreses que, pel motiu que sigui -perquè no totes ho han fet pel mateix motiu i hem parlat amb algunes d’elles- han fet aquest canvi. Però el poden tornar a fer en sentit contrari. Per tant, tot aquell que el vulgui fer, perfecte, i el que no el vulgui fer, tampoc no passa res. Si mirem el que està passant els darrers mesos, no paren de venir inversions d’empreses internacionals. Si les empreses vénen de l’exterior, per què algunes se’n volen anar? Allà elles, cadascú és lliure de triar el que vulgui.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va posar com a condició que tornin les empreses que el Govern renunciï a la unilateralitat. Ho comparteix?
Si el senyor Sánchez Llibre creu que les empreses que ell representa senten que no hi ha seguretat jurídica, em sembla que la consellera Chacón ja ha respost dient que de seguretat jurídica n’hi ha, i ho demostrem quan contínuament vénen empreses estrangeres aquí. Ara bé: si la proposta de Sánchez Llibre va en la línia de condicionar la decisió d’un govern basat en un sistema democràtic i a les urnes, doncs no ens sembla correcte que es facin aquests plantejaments.

L’empresariat ha de sentir que la Cambra és la casa de tots; se l’han de sentir seva i se l’han de fer seva

Què serà el primer que farà quan sigui president de la Cambra? 
Estem preparant moltes coses. N’hi ha una que a mi em fa especial il·lusió que és potenciar el departament d’Estudis. La Cambra té un departament d’Estudis molt important però que arran de la crisi es va reduir molt, i intentarem potenciar-lo al màxim. Alhora, també prepararem un pla estratègic per l’economia catalana del 2030 i 2040, i també tenim un pla d’apropament a la petita i mitjana empresa a través de les delegacions. Intentarem estructurar bé tot això per tal que la Cambra sigui molt propera. L’empresariat ha de sentir que la Cambra és la casa de tots; se l’han de sentir seva i se l’han de fer seva. Això també s’ha d’aconseguir a través de transparència i col·laboració de l’empresariat. Per això volem fer una revisió del cens, que serà una cosa que farem la setmana que ve ja, i la posta en marxa d’un sistema de consultes a tot l’empresariat, que trigarem però la tirarem endavant de seguida que es pugui.

La Cambra de Comerç és o ha de ser una estructura d’Estat?

La Cambra de Miquel Valls no ha sabut representar tothom?
És una realitat que hem vist a les darreres eleccions. Hi ha hagut molta gent que no sabia ni que podia votar. Com et pots sentir representat per una entitat en la qual no saps ni que pots votar? Hem trobat a faltar temes que són importants; la democràcia és molt important i ens l’hem de creure a tots els nivells. Que els empresaris i autònoms no rebessin a casa una targeta censal diu molt poc d’aquest comportament. Per tant sí que creiem que aquesta és una mancança que s’ha tingut fins ara i que nosaltres canviarem des del primer moment.

Valls ha estat 17 anys al capdavant de la Cambra. Quant ha de durar el mandat d’un president cameral segons el seu parer?
Nosaltres no serem presidencialistes i jo crec que més enllà de Joan Canadell o Mònica Roca -la vicepresidenta i presidenta d'aquí a dos anys- hi ha un equip de 31 empresaris amb moltes ganes, molt capacitat i això és el que posarem en valor: l’equip. Això es veurà i aquesta pregunta potser no tindrà sentit, no és tan important el temps que estigui el president sinó que hi hagi un bon equip amb un projecte important.

En certa manera, que l’independentisme tingui la majoria de la Cambra és vist com un factor d’inestabilitat econòmica per a l’establishment. Què hi té a dir?
A nosaltres se’ns ha acusat de voler polititzar la Cambra. Parlàvem de Foment o del Cercle d’Economia, què han fet si no fer política ells també? Totes les entitats de representació empresarial o de qualsevol altre segment volen ser lobbies, i, per tant, han de fer política, no ens enganyem. En aquest sentit nosaltres també farem política, però com tothom; el president de la Cambra d’Espanya també ha fet política. Ara bé, que això hagi posat nerviós a l’establishment... potser ha estat més fruit d’alguns titulars però quan vegin el nostre tarannà i el que volem fer, que volem ser molt inclusius amb tots els sectors, i ens hem reunit amb ells, jo crec que tot això anirà canviant i s’aniran tranquil·litzant.

Totes les entitats de representació empresarial o de qualsevol altre segment volen ser 'lobbies', i, per tant, han de fer política

Ara parlava del president de la Cambra d’Espanya, José Luís Bonet. Correspon a la Cambra de Barcelona la segona vicepresidència de la Cambra espanyola, on ara hi ha el senyor Valls. Vostè hi serà?
I tant.

Quina relació espera mantenir amb el senyor Bonet, que s’ha destacat per, diem-ne, una certa bel·ligerància amb el procés i l'independentisme?
Ell sabrà perquè ho ha fet. Jo personalment vull ocupar aquest càrrec perquè és un lloc on es pot fer molta pedagogia; per explicar una imatge que s’ha anat tergiversant al llarg dels anys sobre el que pensem molts dels empresaris d’aquest país. Per tant jo vull anar allà a explicar perquè defensem el que defensem a part de lluitar pels interessos de la Cambra, només faltaria. No tenim perquè no ser-hi.

Vull anar a la Cambra d'Espanya a explicar per què defensem el que defensem

Parlem d’una altra institució: l’Ajuntament de Barcelona. En el marc de pactes que s'estan prefigurant sembla que Ada Colau podria repetir com a alcaldessa. I que no hi haurà alcalde independentista...
Insisteixo: nosaltres defensarem a tot l’empresariat del país i vetllarem perquè l’economia i l’empresa d’aquest país progressi tant com sigui possible. Vull pensar que si la senyora Colau torna a ser alcaldessa també voldrà el mateix per a Barcelona, i en aquest sentit, si ens hem d’entendre ens entendrem. Això sí, nosaltres evidentment ens entendríem millor amb algú que segurament és més afí als nostres plantejaments, com [Ernest] Maragall, però ens haurem d’entendre amb qui hagi decidit la majoria d’aquesta societat i en aquest cas els pactes i les aritmètiques són els que són i ho haurem d’acceptar, no podria ser d’una altra manera.

Aquest dilluns es van reunir amb el president Carles Puigdemont a Waterloo. Quina relació esperen mantenir-hi?
Per a nosaltres el president legítim encara és el president Puigdemont. Per tant, nosaltres hem anat allà per explicar-li el nostre projecte, compartir-lo i que sàpiga quines són les nostres intencions. Formalment el nostre contacte haurà de ser amb la Generalitat i ho serà, a través de la consellera d’Empresa, però això no vol dir que no puguem tenir també espais de diàleg amb altres interlocutors i en aquest cas el president Puigdemont ho és.

Tindrem un espai de diàleg amb el president Puigdemont

Creu que l’economia pot tirar endavant amb aquest context d’excepcionalitat i anormalitat institucional en què hi ha presidents i consellers exiliats i presos?

Hi ha un debat obert sobre fins a quin punt és democràtica l'existència de les 14 'cadires de plata' [empreses que aporten 75.000 euros anuals per ser membres del plenari de la Cambra]. Plantegen buscar un finançament alternatiu?
​Sí. El que nosaltres no voldríem és que d’aquí a quatre anys ens sentim obligats a mantenir aquest sistema per un problema de finançament. No depèn només de nosaltres, també de la consellera Chacón, però almenys que aquest no sigui el pretext. De fet ja tenim un equip buscant fonts de finançament alternatiu, tenim moltes idees i després ja veurem quines es poden materialitzar, però no tinc cap dubte que trobarem una alternativa.

Està sobre la taula la quota obligatòria?
No directament però crec que com a país l’empresariat haurà de fer aquesta reflexió. A nivell internacional la majoria de les cambres tenen quota obligatòria. El que no tenia sentit és que hi hagués quota i que l'empresari notés que no servia massa per a res, que és el que va passar en el seu moment. Si ara som capaços de donar-li la volta i demostrar que la Cambra està al servei de tot l’empresariat, és possible que si fem una consulta l’empresari digui que sí que està disposat a pagar, sempre i quan sigui una cosa lògica. Aquest podria ser el mecanisme, i potser d’aquí quatre anys aquesta és la solució a tot.

Tampoc oblidem que les 14 empreses aporten 1,2 milions d’un pressupost de 18 milions; nosaltres voldríem tenir el finançament que té la Cambra de Lió, que són 80 o 90 milions, perquè aleshores podrem ajudar molt més a totes les empreses, i amb un pressupost petit no podrem tenir mai un pes important. És probable que tornem a aquest sistema però d’una manera raonada, natural i no imposada.

És probable que tornem a la quota obligatòria però d’una manera raonada, natural i no imposada

Hi ha més de 130 càrrecs que es designen des de la Cambra o que són vocals consultius, a Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, etcètera. De fet ja és públic que Joan Gaspart no continuarà al capdavant de Turisme, ens pot donar algun nom?
Sí. El proper president de Turisme serà Joan Canadell perquè segons els estatuts així ha de ser, a no ser que jo delegui en una tercera persona que sigui vocal del plenari. De vocals n’hi ha 60, en coneixem 31, però en tot cas si hem de delegar a algú hem de veure qui dels 60 seria el més adient. Per tant, avui encara seria una decisió precipitada i tampoc no té perquè ser un dels 31, potser sí que ho serà. La meva intenció és arrencar portant jo la presidència, i quan tinguem clar qui és el candidat o candidata, farem el pas. Poden passar setmanes o mesos, però de moment ho farem així.

El proper president de Turisme de Barcelona serà Joan Canadell i d'aquí a un temps veurem en qui ho delego

Pau Relat va agafar la presidència de Fira de Barcelona encara no fa un any. Quedarà igual?
Pel que jo sé, al mandat li queden 2 o 3 anys i nosaltres no canviem, només proposem un nom i en principi el mandat que té s’ha d’exhaurir, no tenim cap intenció de canviar-lo a curt termini.

El president sortint de la Cambra, Miquel Valls, acaba el mandat amb no massa bona relació amb el consell de la Fira, degut a les tensions que es van crear pel relleu a la presidència firal. Vostès han tingut contacte amb Fira de Barcelona?
No encara. Tenim moltes coses a fer, encara no som dins la Cambra en sí i ens heu de deixar unes setmanes. Aquest segurament serà un tema prioritari els primers mesos, però encara no ho hem fet.

Més relacions amb l’empresariat. S’ha dit per activa i per passiva que vostès eren més afins a Pimec que no pas a Foment, i així va quedar palès fa uns dies quan es van triar les cadires patronals (Pimec 4 - Foment 2). Tot i això, sí que han tingut relació amb Sánchez Llibre, que també els ha obert la porta a participar de les seves “reunions secretes” amb les elits barcelonines. Com queda la cosa?
Nosaltres vam votar 4 de Pimec i 2 de Foment perquè ens va semblar el millor dels 12 candidats que hi havia, i vam mirar els projectes de cada representant. A partir d’aquí, sobre si voldrem estar a les reunions secretes, no és ben bé així. Pel que sé, es tracta d'una iniciativa per tal que els diversos representants del món empresarial de Barcelona col·laboressin amb allò que té sentit col·laborar. Per exemple: quan ve una figura internacional, potser dino jo amb ell i després sopa amb un altre, i la idea és compartir aquest tipus d’experiències. Això em sembla molt adequat, si aquest és l’objectiu d’aquestes reunions, cap problema.

Però això no neix a partir de la nostra victòria, és una cosa que s’està parlant des de fa mesos, i l’objectiu no és ben bé fer un contrapoder de la Cambra, cosa que tampoc tindria cap sentit i a nivell de diàleg ja hem demostrat que nosaltres volem estar bé amb tothom i defensar l’objectiu de fer créixer l’economia catalana.

Per acabar, vostè ocuparà la presidència els primers dos anys i després el rellevarà Mònica Roca. Com anirà?
Sí. Mentrestant la Mònica i jo treballarem en tàndem i no és una presidència compartida perquè no està previst als estatuts, però vindria a ser això. Deixaré el càrrec d'aquí dos anys i després demanaré tornar a formar part del comitè executiu, segurament com una vicepresidència. 

Sovint diu que la victòria a la Cambra és la millor notícia des del 27 d’octubre.