Un viatge amb l'R3 Barcelona - Vic ha estat suficient per evidenciar el dèficit de la línia. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha denunciat avui al Síndic de Greuges la "deixadesa de l'Estat espanyol amb Rodalies i en especial amb l'R3 direcció Ripoll. "No pot ser que al segle XXI aquest trajecte només compti amb una via, això provoca que al final només l'emprin unes 27.000 persones, quan si anés bé probablement serien el doble o el triple", denuncia Canadell.
La reivindicació de la Cambra s'ha fet a través d'un viatge amb l'R3 des de l'estació de Plaça Catalunya fins a Vic; un trajecte que han començat Canadell i el síndic, Rafael Ribó, juntament amb la premsa, al qual s'han anat unint diversos alcaldes dels punts pels que passa la via. Entre les principals reivindicacions, la Cambra es queixa de la via única i la necessitat del desdoblament i la manca d'inversió en Rodalies.
Segons ha denunciat Canadell a l'inici del trajecte, "l'incompliment" de l'Estat ja s'ha donat en tres ocasions. En primer lloc, el Pla d'Infraestructures ferroviàries de la Rodalia de Barcelona 2008-2015 va prometre una inversió de 4.000 milions d'euros, 700 milions dels quals havien d'estar destinats a l'R3, una inversió que "no s'ha executat".
A més, els pressupostos de l'Estat del 2014-2016 preveien també una inversió de 306 milions d'euros en Rodalies, "de la qual només s'ha executat el 12% avui", segons explica Canadell. La Cambra ha reclamat també "posar en marxa el desdoblament de Parets fins a la Garriga", comprès en un estudi del 2015 però que "no s'ha fet".
Ribó ha asseverat que "s'hauria de poder anar de Barcelona a Vic en mitja hora, això seria el normal", i ha explicat que des del Síndic "rebem sovint queixes sobre aquesta línia i considerem que la deixadesa del govern espanyol —perquè això depèn d'Adif— és intolerable i no s'està apostant de veritat per aquestes infraestructures, i més en un moment en què s'hauria de mimar tot el que és transport".
A més, és un dels trens que acumulen més retard, amb un 88,6% de compliment, i des de la Cambra asseguren que és un greuge per la comarca d'Osona i les poblacions de la Catalunya Central a nivell econòmic, perquè "els resta potencial".