Es pot assegurar que aquest dijous és un dia històric, com a mínim a escala laboral, després que govern espanyol, sindicats i patronal s'hagin posat d'acord per aprovar la nova reforma laboral després d'anys de desacord. L'agent social que ha mostrat més dubtes a l'hora de subscriure-la i també a qui ha costat més de convèncer ha estat la CEOE, que ha aprovat al text amb divisions internes i amb el vot en contra, entre d'altres, de Foment del Treball. Per contra, els sindicats, tant CCOO com UGT han subscrit el text unànimement i celebrant que és la primera reforma que no retalla drets als treballadors.
Ara bé, la gran pregunta és què canviarà amb aquesta nova reforma? Doncs de moment, tret d'algun canvi d'última hora, l'objectiu de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, és que aquesta reforma tingui tres pilars fonamentals, reduir la contractació temporal, reequilibrar la negociació col·lectiva i renovar els ERTO.
Cal recordar que aquesta reforma no només la volien buscar els dos partits del govern espanyol, PSOE i Podemos, sinó que també ho feia Brussel·les. De fet, aprovar la reforma laboral abans d'acabar 2021 era una de les condicions per a Espanya per tal de rebre part dels fons europeus Next Generation assignats a Espanya, i amb el suport dels sindicats i la patronal, la reforma podrà ser aprovada el pròxim dimarts al Consell de Ministres.
Com es reduirà la contractació temporal?
Segurament aquest aspecte és un dels més demandats per Brussel·les a Espanya era el de reduir l'excessiva temporalitat del mercat laboral. Per tal d'aconseguir-ho, a partir d'ara els contractes, tret d'algunes excepcions, seran indefinits, per tant, s'eliminarà la temporalitat, com a mínim a priori.
Ara bé, hi haurà dos casos en els quals les empreses podran oferir contractes temporals. El primer cas és el de la substitució, degudament acreditada, d'una persona que es trobi en període de baixa. En aquests casos, l'empresa també haurà d'indicar a qui se substitueix i, evidentment, el temps de la baixa.
L'altra excepció per oferir un contracte temporal, anomenats estructurals, serà en moments molt concrets com pujades puntuals de la producció i tindran una durada màxima de sis mesos ampliables a un any en funció del conveni. A més, també es podran oferir en moments determinats com les campanyes agrícoles o les de Nadal. En aquest cas es podran oferir contractes d'una durada màxima de 90 dies anuals no consecutius. En els contractes temporals estructurals, les empreses hauran de comunicat als sindicats les seves previsions en l'últim trimestre de l'any anterior.
Ara bé, en termes de contractació, i també per evitar la temporalitat, es promourà un nou tipus de contractes que seran els fix-discontinus. Aniran encarats a aquelles feines més estacionals o de temporada als quals també s'hi podran acollir les feines en contractes administratives o mercantils. En aquest cas, l'antiguitat dels treballadors acollits als fix-discontinus es mesurarà per tot el període del contracte, no només pels dies treballats efectivament.
Com seran els nous ERTO?
Els ERTO han estat una de les paraules del diccionari laboral que s'ha popularitzat en l'últim any i mig, abans d'això només sentíem a parlar dels ERO. La gran diferència entre els dos termes és la 'T', de temporals, i durant la pandèmia han evitat no només que moltes empreses hagin tancat sinó que també han evitat molts acomiadaments col·lectius. En definitiva s'han mostrat com una eina eficient per mantenir llocs de treball.
Amb la nova reforma, els ERTO passaran a tenir un nou nom que serà el de Mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l'ocupació i en tindrem de dos tipus, els cíclics i els sectorials. Tal com passa actualment, quan una empresa estigui en ERTO no podrà ni fer hores extra, externalitzacions ni tampoc podrà fer cap mena de contractació. A més, tal com passa en l'actualitat les exoneracions de la Seguretat Social aniran en funció de les activitats de formació que faci el treballador en el període d'ERTO, alhora, si una empresa contracta un treballador en ERTO, tindrà una bonificació del 50% en les quotes de la seguretat social durant sis mesos.
Abans hem parlat de dos tipus d'ERTO, els cíclics i els sectorials. Doncs bé, els primers són molts semblants als ERTO que es van aprovar durant la pandèmia, ja que només es podran aplicar durant un període d'1 any i quan a situació macroeconòmica ho indiqui, com va ser el cas de la crisi provocada per la covid-19. Els segons, els sectorials, es podran aplicar en un sector determinat per necessitats de requalificació o transició professional. També tindran una durada d'1 any, encara que hi haurà dues pròrrogues de sis mesos cadascuna en funció del conveni del sector.
Com es reequilibrarà la negociació col·lectiva?
L'últim gran pilar d'aquesta nova reforma és el reequilibrament de la negociació col·lectiva. Per fer-ho possible, es reinstaurarà la ultraactivitat, que es tradueix en que els convenis col·lectius es prorrogaran fins que siguin substituïts per un de nou sense cap límit de temps.
Alhora, la nova reforma també inclourà una de les grans reclamacions dels sindicats els últims anys en matèria salarial, que la preeminència del conveni sectorial sobre el d'empresa en qüestions salarials, que servirà per evitar que es rebaixin els salaris per a una empresa en particular i que tot el sector estigui al mateix nivell. En aquest sentit, el conveni d'empresa passarà a només poder regular alguns aspectes com per exemple l'elecció entre abonament o compensació d'hores extres, l'horari i la distribució del temps de treball o l'adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar.
Encadenament de contractes i contractes formatius
Dos aspectes que també aborda aquesta nova reforma són l'encadenament de contractes i els contractes formatius. En els primers, es reduirà a un període de 18 mesos en dos anys el temps en el qual es poden encadenar contractes temporals. Un cop superades aquestes condicions, els treballadors passarà a ser considerat indefinit.
Pel que fa a contractes formatius, s'establiran dues possibilitats, els contractes d'alternança i els de pràctiques. En els primers, el treballador podrà tenir un màxim de 30 anys i alternarà la seva feina amb períodes de formació, haurà de tenir un tutor obligatòriament i podrà durar entre 3 mesos i dos anys. Pel que fa als de pràctiques, podran durar entre sis i 12 mesos encabits en un període de 3 anys, 5 per a persones discapacitades, i se subscriuran als convenis col·lectius de cada sector.