El president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, va manifestar aquell dimarts que "la Comunitat Valenciana vol liderar la transició energètica amb la fotovoltaica com a protagonista", durant la Jornada de Sostenibilitat i Plantes Fotovoltaiques que va celebrar la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) a València amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament i la integració de l'energia solar en el marc d'una "transició energètica justa i sostenible".

L'esdeveniment ha comptat amb diverses taules de diàleg i debat en les quals s'han intercanviat bones pràctiques entre experts, professionals del sector, legisladors autonòmics i societat civil per accelerar la presència de la fotovoltaica a la regió. La jornada ha comptat amb una gran presència institucional, amb Carlos Mazón com a màxim representant.

"L'energia solar ens permet produir tot el que som i tot el que volem ser. Som al camí cap a una modernització del model energètic de la Comunitat però som conscients que hem de passar de la reflexió a l'acció. El futur, les pròximes dècades d'aquesta terra, en depenen", ha afirmat Carlos Mazón.

Entesa la importància que té l'energia solar a la Comunitat Valenciana per crear oportunitats socioeconòmiques, lluitar contra l'emergència climàtica i atreure indústria, "és hora d'actuar de manera coordinada entre el sector públic i privat per revertir les xifres que situen a la Comunitat Valenciana en una posició de desavantatge respecte a la resta de comunitats respecte a l'energia solar", ha remarcat el president d'UINEF, Rafael Benjumea, durant la inauguració de l'acte.

"Comptem amb més hores de sol que la resta de països del nostre entorn, en concret la Comunitat Valenciana té el doble d'hores de radiació solar que Alemanya el que fa que els projectes d'energia solar siguin el doble de competitius. Tenim també terreny disponible i totalment compatible amb altres activitats econòmiques: en l'actualitat, els projectes d'energia solar de la regió ocupen únicament el 0.2% de la superfície agroramadera, tal com confirmava fa uns dies el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Pesca. A més, la nostra tecnologia és flexible, accessible econòmicament i compte amb les ràtios més grans d'integració social i ambiental possibles", ha explicat Benjumea.

Salomé Pradas, consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, i Nuria Montes, consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana també van participar. La jornada ha comptat amb experts mediambientals, com els representants de la consultora EMAT i dels grups ambientalistes presents en aquesta jornada.

REPTES

Una de les principals conclusions de la Jornada ha estat que la Comunitat Valenciana encara té alguns reptes per afrontar al camí cap a l'acceleració de la transició energètica i és que, el 2023, el percentatge de presència d'energia solar en el mix energètic de la comunitat va ser notablement inferior a la resta d'Espanya: el 2023 va ser del 3,6%, mentre que en la resta d'Espanya va arribar al 14%.

"Malgrat el bon ritme que portem en el compliment dels objectius que marquen la transició energètica a nivell nacional, a la Comunitat Valenciana hem de continuar treballant per accelerar l'activació de tots els recursos disponibles que tenim a la nostra disposició: autoconsum a tots els edificis que es pugui, comunitats energètiques en entorns industrials, moltes plantes petites i mitjanes de generació distribuïda i un cert nombre de plantes de més mida on sigui ambientalment viable," va reflexionar el president d'UNEF.

En les últimes setmanes, la Generalitat ha posat en marxa un grup de treball específic per accelerar les tramitacions dels projectes d'energies renovables, en general, i d'energia solar, en particular, per la qual cosa la seva creació i posada en marxa ha estat un dels principals temes a comentar en la Jornada: "aquest és, sens dubte, un bon punt de partida. Avui hem llançat un missatge contundent: empreses, institucions públiques i societat hem de treballar unides per continuar progressant cap a la nostra meta", ha recordat Benjumea.

ENERGIA SOLAR

Durant la jornada han participat tres alcaldes de pobles amb projectes fotovoltaics a la Comunitat Valenciana, María Llanos, Alcaldessa de Pozo Lorente, José Vicente Anaya, Alcalde d'Ayora i Loren Amat, Alcalde de Monóvar, per explicar la seva experiència positiva amb l'energia solar, i s'ha posat de manifest l'oportunitat socioeconòmica que suposa aquesta tecnologia per a la regió.

El 2022, els projectes d'energia solar van ocupar a Espanya 197.383 persones i el 2023, s'espera superar aquesta xifra. En l'actualitat, la Comunitat Valenciana ja compta amb exemples de reindustrialització, motivada pel potencial de l'energia solar a la regió. És el cas de la gigafactoría de bateries elèctriques de Sagunto que crearà, segons els seus promotors, 3.000 llocs de treball directes de gran qualitat i fins a 9.000 d'indirectes.

A través de la presentació de resultats del 'III Informe sobre Sostenibilitat i Plantes Fotovoltaiques' de la consultora EMAT, s'ha posat de manifest que la fotovoltaica suposa també una oportunitat per a la biodiversitat de la Comunitat Valenciana. "Les plantes fotovoltaiques poden arribar a allotjar una diversitat similar i fins i tot superior a la del seu entorn o a la del propi emplaçament abans de la instal·lació ja que, per l'extensió que ocupen, i a través d'un disseny i gestió adequats del projecte, poden fer d'elles un refugi per a la biodiversitat", ha afirmat Santiago Martín- Barajas, autor de l'estudi.

EMAT determina, per tercer any consecutiu, que aquests projectes acullen especialment la presència d'aus, destacant-ne algunes d'estepàries de singular interès com el torlit, la carraca, el mussol, els xoriguers (comú i primilla) i l'enganyapastors cuellirrojo. Dins dels estudis realitzats, també s'ha detectat el sobrevol de la ganga ortega, que utilitza els corredors habilitats en les esmentades plantes per alimentar-se i una notable presència, normalment, en vol, però també en posada o alimentant-se, d'aus rapinyaires (voltors, àguiles, milans, aguilons, falcons, òliba, etc.).

SEGELL D'EXCEL·LÈNCIA

Per convertir aquestes oportunitats en una realitat, UNEF crec el 2020 la primera certificació a nivell mundial que mesura i defineix bones pràctiques entorn de l'impacte socioeconòmic i de relació amb la biodiversitat dels projectes d'energia solar.

Durant la Jornada s'ha presentat el Segell d'Excel·lència en Sostenibilitat UNEF que ja compta amb més de 40 plantes certificades a tot el territori espanyol i 12 projectes a la Comunitat Valenciana. "Aquesta certificació, així com els projectes que l'han aconseguit, demostren que l'habitual al nostre sector és treballar amb l'excel·lència que requereix assolir una transició energètica justa i sostenible per a totes les persones", ha recordat Rafael Benjumea, president d'UNEF.