Ja fa un any que convivim amb la pandèmia, i el confinament ha fet estralls en l’economia local i mundial. L’aturada de l’activitat que va començar ara fa un any ha ofegat moltes empreses i ha escanyat el mercat de treball. Ens hem habituat ja a veure les llargues cues a les Oficines de Treball i al SEPE, a sentir queixes de gent que no rep les ajudes i històries de negocis que s'han vist obligats a tancar. El llegat després d'un any de pandèmia és, indiscutiblement, un augment exponencial de les llistes de l'atur; ja ho va ser durant la crisi financera del 2008 i, amb un mercat encara no recuperat, l'atur ataca de nou. 

Sense anar més lluny, les darreres dades disponibles (febrer 2021) mostren que hi ha més de mig milió d'aturats a Catalunya, concretament 512.290 persones, un 29% més que el febrer de l’any passat. Cal tenir en compte que en aquest número no hi ha incloses les persones en ERTO, que sumen més de 192.700 afectats a Catalunya.

 

En els últims dotze mesos s'ha destruït més ocupació de la que s'ha creat. S'han perdut 81.563 llocs de treball i només s'han fet 12.348 contractes nous, la gran majoria, temporals.

Catalunya, la comunitat on més ocupació s'ha creat, va tancar el febrer amb 3 milions 300 mil afiliats a la Seguretat Social. Així doncs, després d'un any de pandèmia, l'atur ja ha impactat en més de 100.000 persones a Catalunya.

Diferències amb la crisi anterior

La darrera crisi econòmica és encara tan recent que es fa difícil no fer comparacions. Però cal tenir present que la crisi del 2008 va ser una crisi financera, en què el punt de mira eren els bancs i les inversions immobiliàries. Ara, però, es tracta d’una crisi econòmica derivada d’una aturada de l'activitat per una emergència sanitària; per tant, no es produeix des de l'economia, sinó que és fruit de les mesures per mirar de preservar la salut. A més, al ser la crisi financera encara tan recent, el coronavirus ha colpejat una economia que ja estava dèbil abans de la pandèmia, i un sistema financer que mai s’ha pogut recuperar del tot de les conseqüències de la crisi del 2008.

Tot això afecta, principalment, el sector terciari que requereix d’interacció social, com ara la restauració, el comerç, l'oci i el turisme, i tots els negocis que se’n deriven. Aquest sector ha perdut més de 70.000 llocs de treball, mentre que la indústria n’ha perdut més de 33.000 i el degoteig d’EROs en el sector industrial, sobretot en l’automobilístic, creix cada vegada més. Per contra, la construcció, que va ser un dels sectors més tocats durant la crisi financera, és ara un dels que més contractes nous genera.

En el conjunt de l’Estat espanyol, l’atur ja supera els quatre milions de parats, xifres no vistes des del febrer del 2016. També a Catalunya els números s’equiparen a cinc anys enrere, deixant encara cert marge fins al màxim històric del febrer del 2013, en què l’atur a Catalunya va ser de més de 660.000 persones, i al conjunt de l’Estat va sobrepassar els cinc milions.

L’atur juvenil, pels núvols

Si una cosa tenen en comú aquestes crisis és el fort impacte sobre els joves. Catalunya ha batut el rècord d’atur juvenil, amb un total de 41.000 joves parats, el 45,4%. Per edats, les caigudes més fortes s'han notat en segment de joves d'entre 25 i 34 anys, on s'han perdut 35.300 llocs de treball en un any; i en les persones d'entre 34 i 44 anys amb 56.700 ocupats menys.

La generació que tenen entre 30 i 40 anys són, en general, els més mal parats, ja que són els joves que van perdre oportunitats ja amb la crisi financera i que ara, de nou, es troben amb problemes al món laboral. Durant la crisi del 2008, a tota Espanya l'atur juvenil va sobrepassar el 50%, arribant a triplicar la taxa d'atur juvenil mundial. 

Les dones, víctimes de la pandèmia

Juntament amb els joves, les dones són les més castigades per la pandèmia. L’atur femení creix més mensualment que el masculí, i les dones representen ja el 55% dels aturats. A més, ha estat especialment significatiu l'increment de la desocupació en les dones joves, amb un creixement del 39,5% en les de 16 a 24 anys, i del 37,4% en les de 25 a 29 anys.

Alhora, després d'un any de pandèmia, els contractes parcials continuen afectant gairebé tres dones per cada home.

En definitiva, un any de coronavirus deixa Catalunya superant el mig milió d'aturats, un llindar que es va creuar al gener i que amb la crisi financera va costar sis anys deixar enrere després d’assolir-lo el 2010. A tot això, encara hi ha gairebé 200.000 persones en ERTO a Catalunya, i ara el temor és que aquests no s’acabin convertint en acomiadaments definitius.