De mitjana, els cotxes privats passen fins a un 90% del temps aparcats. Aquest és un dels motius de l’auge del carsharing o el cotxe compartit, que cada vegada s’està fent més present en el nostre dia a dia urbà. Aquesta tendència es presenta com una "solució eficient" a les cues i una alternativa sostenible, que aboga en certa manera per la pèrdua progressiva de la propietat del vehicle.
De fet, cada vegada hi ha més persones amb carnet de conduir que no tenen cotxe, ja sigui perquè no tenen possibilitats de mantenir un vehicle propi o perquè directament ni s’ho plantegen. Dins del carsharing, però, hi ha diverses modalitats. Particulars que comparteixen el seu cotxe per trajectes, com és el cas de plataformes com BlaBlaCar; particulars que posen a la disposició el seu vehicle sense conductor, com el cas de Drivy o SocialCar; o fins i tot empreses que ofereixen una flota de cotxes i es lloguen per un temps limitat, com Bluemove.
En aquest context, les plataformes de carsharing són cada vegada més populars. Drivy n'és un exemple: és una startup que ofereix aquest servei i que actualment compta ja amb un total de 5.500 cotxes registrats només a Espanya, dels quals 1.250 es troben a la ciutat de Barcelona.
El director de Drivy a Espanya, Jaume Suñol, explica que “el moment d’ús d’un cotxe s’ha de racionalitzar, els cotxes no són els vehicles idonis per utilitzar a la ciutat, però han d’estar accessibles per poder marxar fora i si això no passa, a la llarga l’usuari opta per comprar-se un vehicle". Segons Suñol, però, "en el moment en què això passa, aquest usuari farà ús del seu vehicle, i la ciutat haurà perdut una oportunitat més de millorar la mobilitat. Com més vehicles compartits menys congestió, més espai als carrers”. De fet, segons un estudi de la mateixa empresa, cada cotxe compartit equival a 10 cotxes privats i allibera fins a 9 places de pàrquing, cosa que augmenta les possibilitats de descongestionar les ciutats i invertir l'espai disponible per altres usos.
En aquest sentit també és la opinió de Mar Alarcón, fundadora de SocialCar, una empresa nascuda el 2011 que es dedica al carsharing i, des de fa unes setmanes, s'ha llançat al mercat de les VTC -vehicles de lloguer amb conductor-. Segons explica Alarcón, "un cotxe propi és molt més car que utilitzar una plataforma de carsharing, ja que la despesa mensual entre mantenir el vehicle, aparcar i la benzina se'n va a uns 400 o 500 euros mensuals, i al final només utilitzem realment el cotxe els caps de setmana o durant les vacances", assegura. Si en comptes d'això es "lloga" un vehicle quan es necessita, "la despesa és molt inferior".
"Mobilitat és sinònim de llibertat"
"És el futur, anem cap aquí, la mobilitat compartida ja s'ha consolidat com a concepte, però per poder arribar a no tenir cotxe hi ha d'haver una mobilitat multimodel a les ciutats", assegura Alarcón. És a dir, el transport metropolità ha de ser eficient de manera que el cost d'oportunitat de no tenir un cotxe en propietat sigui més baix, i llogar-lo o compartir-lo quan realment calgui un vehicle privat. "Al final, tenir un cotxe s'acabarà convertint en un luxe, i com més solucions i alternatives hi ha de transport, menys necessari es fa".
De fet, amb l'auge del carsharing, cada vegada més gent aposta per no tenir un cotxe en propietat. Segons l'estudi de Drivy, fins a un 72% dels usuaris no té cotxe propi, i el 81% dels que no en tenen asseguren que tampoc en volen tenir en un futur. De fet, la tendència és tan clara que grans marques automobilístiques ja han començat a fer passes cap a aquest camí. És el cas de Seat, per exemple, que va presentar en el marc del Mobile World Congress a Barcelona el seu nou model Minimó, un cotxe petit pensat per entrar en el món del vehicle compartit.
També Audi ha fet un pas en aquesta direcció amb el seu model AI:ME, un prototip de cotxe elèctric i autònom que la marca va presentar en el Saló de Frankfurt com "un cotxe de moments" preparat per entrar en les plataformes de carsharing. I és que "quan les grans marques comencen a parlar d'això és que ho veuen com una amenaça", assegura Alarcón. "El que no sé és si tenen la fórmula adequada", que segons Alarcón, "és que no es concentri en poques mans". "La mobilitat és sinònim de llibertat i no pot estar en mans de monopolis, hi ha d'haver diversos operadors perquè sigui més competitiu i rentable", assevera.
A nivell de sostenibilitat, la mobilitat compartida ofereix grans avantatges. Segons expliquen des de Drivy, amb el carsharing "la reducció de gasos contaminants podria arribar a un 60% com a conseqüència no només del nombre de cotxes que es deixen de fabricar, sinó també per la reducció de kilòmetres per persona i any que es deixarien de recórrer en cotxe en favor d'altres mitjans més sostenibles com el transport públic, la bicicleta o els desplaçaments a peu". Alhora, cada vegada més les plataformes dedicades a aquest tipus de transport aposten per vehicles elèctrics o híbrids.
Sigui com sigui, el carsharing s'està posicionant cada cop més com una alternativa a l'adquisició d'un vehicle privat, i no només en cotxes, sinó també amb motocicletes com eCooltra o Scoot, entre moltes d'altres. La mobilitat compartida ha arribat per quedar-se, tot i que encara ha de superar reptes tant a nivell legal com fora de les urbs, on manca encara oferta d'aquests serveis.