L'Índex d'Esforç Immobiliari, que mesura el nombre d'anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessita destinar per a la compra d'un habitatge de tipus mitjà, s'ha situat en 8,5 anys a Catalunya, per sobre de la mitjana espanyola que està en 7,5 anys. Les dades s'han publicat coincidint amb el tancament del darrer trimestre del 2020, segons es recull en un informe de la Societat de Taxació

Aquest indicador es calcula per a cada comunitat autònoma a partir del quocient entre el valor de mercat de l'habitatge i els ingressos mitjans bruts anuals que publica l'INE a la seva enquesta anual d'estructura salarial.

En base a això, les Illes Balears es col·loca com l'autonomia on més anys es necessiten per accedir a un habitatge (16,5), dues dècimes més que fa un any. La segueix Madrid amb 8,6 anys i després ja trobem Catalunya. A la banda oposada, trobem La Rioja, on l'accés a la vivenda requereix 4,5 anys de sou íntegre, quatre dècimes menys que fa un any, Múrcia amb 4,7 i Extremadura, 5,1.

Mapa Comparatiu Territorial

Mapa comparatiu territorial / Font: Societat de Taxació

Catalunya, la tercera més cara

L'evolució també ve marcada per la pandèmia. A tall d'exemple, a Catalunya, malgrat ser de les més altes, ha baixat lleugerament. Ara fa justament un any, Catalunya estava en dues dècimes superiors, 8,7. I el 2018 en un 8,3. La variació va fluctuant tot i que queda lluny de màxims històrics que van arribar als 15,7 anys.

INDEZ ESFORC CCAA

Índex d'Esforç per a cada Comunitat Autònoma / Font: Societat de Taxació

L'informe també destaca l'Índex d'Accessibilitat, que analitza la possibilitat d'adquisició d'un habitatge de característiques estàndard a partir de la capacitat d'endeutament de la renda mitjana dels ciutadans empleats. En el tancament de 2020, aquest indicador s'ha situat en 110, amb una millora de cinc punts respecte la dada del 2019.

L'evolució positiva de l'índex està condicionada pel descens dels tipus a l'euríbor i l'evolució dels preus de venda de l'habitatge usat, la qual cosa suposa una lleugera millora de la capacitat d'adquisició dels ciutadans, tenint en compte que encara no es disposa d'informació oficial sobre el salari mitjà a l'època posterior a la pandèmia.

La mitjana nacional se situa per sobre de el nivell salarial mínim per a l'adquisició d'un habitatge de tipus mitjà. No obstant això, a l'igual que en trimestres anteriors, aquest indicador segueix per sota dels 100 punts a les Balears (50), Madrid (93) i Catalunya (95).