Veient ja la llum al final de túnel després de la crisi provocada per la Covid, la gran pregunta és quan tornarem a la normalitat i quan recuperarem tot el que hem perdut a causa del coronavirus. Aquesta és la gran pregunta que intenta respondre la Memòria Econòmica de Catalunya 2020 que s'ha presentat aquest divendres al matí a Barcelona.

Segons l'informe, liderat per Carme Poveda, Catalunya recuperarà els nivells de PIB previs a la pandèmia al llarg de l'any 2022, tot i que la recuperació s'intensificarà durant la segona meitat d'aquest any, on el PIB creixerà un 6%. Els vectors clau per aquesta recuperació seran fonamentalment tres, la recuperació del turisme internacional, el consum privat de les famílies catalanes i els fons europeus Next Generation EU.

Aquestes són les conclusions principals de la Memòria, que s'ha presentat en un context esperançador gràcies al bon ritme de la vacunació que permetrà una bona recuperació econòmica els pròxims trimestres, ara bé, sempre que el virus ho permeti. 

L'acte de presentació de la memòria ha estat presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, i el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega. A més, també hi ha participat la directora de la Memòria, Carme Poveda, i el rector de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.

Durant les seves intervencions, tant Roca com Fàbrega han tornat a reclamar al Govern, aprofitant la presència d'Aragonès, que s'aprovi la nova llei de Cambres de Catalunya, per tal d'impulsar la col·laboració publicoprivada i saber així si l'Executiu compta amb les Cambres de cara al futur.

Impacte desigual

Una de les característiques de la crisi de la Covid que Poveda ha volgut destacar ha estat l'impacte desigual, provocant l'augment d'aquesta en la societat, ja que la crisi ha afectat més durament al sector serveis, com l'hostaleria, el turisme, l'oci, el transport o el comerç, i el mateix ha passat amb la societat on els més afectats han estat els joves, les dones i la gent amb contractes temporals. El mateix ha passat amb les àrees geogràfiques, un clar exemple és Catalunya, on la crisi de la Covid ha provocat una caiguda de l'11,5% del PIB quan la mitjana de la zona euro va ser del 6,6%. 

Ara bé, la pandèmia també ha provocat l'acceleració d'algunes tendències dins del món econòmic. Una d'elles és la requalificació del mercat laboral, destacant l'augment del 37,3% de les ocupacions tècniques d'alta qualificació, cosa que és un senyal que les empreses catalanes estan apostant pel talent per millorar la seva productivitat. Una altra tendència accelerada és, per descomptat, l'augment del teletreball, que ha anat oscil·lant en funció de les restriccions, però oscil·lant el 20%. 

Una altra de les acceleracions ha estat la transformació digital de les empreses. Concretament, segons una enquesta de la Cambra i l'Idescat, el 35% de les empreses catalanes ha accelerat la seva transformació arran de la Covid.

Finances públiques fràgils

Una altra de les conseqüències econòmiques que ens ha deixat la Covid ha estat la fragilitat de les finances públiques. Per exemple, el dèficit públic de les administracions de l'Estat durant el 2020 va arribar a l'11% del PIB, mentre que la Generalitat va moderar aquesta xifra fins al 0,35%, la xifra més baixa des de 2007.

Aquest fet és va donar per l'arribada dels fons de l'Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema de finançament autonòmic. Això vol dir que en els pròxims anys el dèficit de la Generalitat pot augmentar si el model de finançament no canvia. 

Impulsos de la recuperació

Com ja hem dit, la Memòria Econòmica de Catalunya 2020, començarà aquest 2021, però es clourà l'any que ve i variarà depenent de tres factors fonamentals, el consum privat de les famílies, la recuperació del turisme internacional i l'arribada, i la gestió, dels fons europeus. 

Segons la Memòria, les famílies catalanes tenen estalviats fins a 22.000 milions d'euros que s'aniran reduint els pròxims anys, de manera que s'estima que només aquest any fins a 3,500 d'aquests milions vagin destinats a consum privat. Pel que fa al turisme estranger, l'informe apunta que aquest any recuperarem un 50% de la despesa turística que hi havia el 2019, el que suposaria un impuls econòmic de fins a 7.000 milions d'euros.

L'últim vector de creixement seran els Fons Europeus, dels quals els primers 19.000 milions arribaran aviat a Espanya, dels quals la Cambra estima, sent prudent, que 3.000 milions puguin arribar a Catalunya. En total això suposaria un impuls de 13.500 milions d'euros en total. 

Llegeix aquí la Memòria Econòmica de Catalunya 2020: 

Imatge principal: La presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, durant la presentació de la Memòria Econòmica 2020.