Catalunya té una taxa d'atur juvenil del 38%, una de les més elevades i pràcticament el doble de la mitjana europea que és del 20%. En el cas d'Espanya, la xifra és encara més alarmant ja que arriba fins el 45%. Però és això un inconvenient real? "Espanya i Catalunya no tenen un problema real d'atur juvenil ja que l'important és la relació entre l'atur i l'atur juvenil" ha assegurat el catedràtic d'Economia i Empresa de la UPF José Garcia Montalvo en la novena edició del Fòrum FemCAT titulat "L'atur juvenil: què podem fer?". Sota la sorpresa generalitzada de l'auditori principal del Banc Sabadell, Montalvo ha afegit que malgrat tenir molt atur juvenil, es tracta d'un problema "sense cognoms" que evidencia que "hi ha alguna cosa estructural en les formes del mercat laboral que no funciona bé." 

En aquest sentit, el president de FemCAT, Ramon Carbonell, ha explicat que "el gran repte és adequar l'oferta a la demanda". O el que és el mateix, entendre quines competències reclama el mercat laboral i extrapolar-les a l'educació. Montalvo ha assenyalat diferents problemes tant en una banda com en l'altra. Mentre que entre els problemes de l'oferta s'inclouen l'estructura productiva i el tamany de les empreses, el nivell de formació dels empresaris i la poca rellevància de la formació professional a l'empresa, els de la demanda es centren en el desajust entre titulacions i rigideses, el mite de formar persones o necessitats clares però insatisfetes. I entre totes dues forces de mercat, el problema fonamental és "el menyspreu absolut de la ciència o l'avaluació per resoldre els problemes." Un menyspreu que sense anar més lluny es pot observar fàcilment en el finançament a la investigació.

El catedràtic ha donat també peu al debat de la sobrequalificació recordant una de les frases més polèmiques del secretari general de l'OCDE, Angel Gurría: "El nivell d'un titulat universitari espanyol és similar al d'un estudiant japonès de secundaria." El també investigador d'ICREA ha aportat diferents eines per la reflexió, entre els que destaquen els excessos de l'herència de la bombolla immobiliària, l'abandonament prematur dels estudis, l'acumulació de reformes educatives o la facilitat d'obtenir préstecs per l'adquisició d'un habitatge. 

Una discussió bizantina 

"Mentre aquí tenim discussions bizantines com la religió o les revàlides, a Estats Units discuteixen si els nens han d'aprendre a programar als 7 o als 5 anys" ha assegurat Montalvo just abans d'afegir encara un parell de comparacions internacionals més: "Volem ser com Corea però que els nostres estudiants no facin deures, volem ser com Finlàndia però que la nota d'entrada dels nostres professors sigui un 5. Això no és així, té un preu." Es tracta de saber com s'inverteix i en què s'inverteix més que simplement quina és la quantitat. 

I un cop fet el diagnòstic amb el retrovisor posat al món, vénen les propostes. En aquest sentit, el catedràtic ha proposat: reduir la taxa d'abandonament prematur de l'educació, reduir el desajust entre oferta i demanda de competències o resoldre els problemes de transició entre el sistema educatiu i el mercat laboral. "El que no és solució és derogar i derogar", ha matisat. L'atur sense cognoms però al cap i a la fi, atur. Un problema de renom.