Sant Adrià de Besòs passa a ser la seu de la Barcelona Cable Landing Station, la primera estació internacional d'aterratge de cables submarins de Catalunya que aquest dijous s'ha inaugurat. La posada en marxa es farà properament i donarà impuls econòmic i tecnològic a la zona de les icòniques Tres Xemeneies. El recinte l'ha liderat AFR-IX Telecom amb una inversió de 10 milions d'euros, dos més del que s'havia anunciat, i la previsió d'acollir fins a vuit cables de fibra òptica submarina que permetin enllaçar connexions procedents de l'Àsia, l'Àfrica i el Mediterrani amb els Estats Units.
Espai obert a la inversió privada
De moment, l'estació arrencarà a finals d'any amb la connexió de dos cables, mentre el tercer s'espera que arribi a l'estiu del 2024. Els responsables de l'empresa catalana esperen fregar la plena capacitat el 2027. AFR-IX opera la Barcelona CLS com a gestor independent i llogarà l'ús a operadors de telecomunicacions. L'estació és la segona de l'Estat d'aquestes característiques, després de la de Bilbao, i té com a objectiu ser una alternativa a la instal·lació de Marsella, que és el port tradicional pels cables que provenen d'Àfrica i Àsia i ara rep una quinzena de connexions.
El mateix ja exconseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha destacat que aquest projecte permet, a través de dos cables submarins, la connexió intercontinental de Catalunya sense passar per Espanya, en un dels objectius del Govern de fomentar l'emancipació digital de la resta de l'Estat. Així doncs, el projecte ha comptat amb la complicitat de les administracions, com la Generalitat que el considera "una infraestructura estratègica pel sector digital de Catalunya", segons ha dit l'encara secretari general de Polítiques Digitals, David Ferrer, en el que pot ser un dels seus últims actes públics del membre de l'equip format per l'exvicepresident Jordi Puigneró, que ha volgut assistir a l'acte. Ferrer ha narrat que la idea va néixer fa nou anys als despatxos de la direcció general de Polítiques Digitals liderada per Puigneró que ha posat "totes les facilitats" perquè l'empresa pogués tenir els permisos per operar i superar "l'anomalia" de les connexions via marítima a la Península Ibèrica.
Emancipació també de França
Per la seva banda, el conseller delegat de l'empresa AFR-IX Telecom, Norman Albi, ha explicat que l'estació catalana serà "un port obert" i comptarà amb un corredor de cables submarins de manera que cada empresa no se les hagi d'empescar per entrar com passa a França sinó que l'arribada sigui ordenada. "A Marsella l'entrada és molt complicada perquè tothom es creua amb tothom", ha destacat Albi. També ha assistit el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que ara ha assumit part de la cartera de Polítiques Digitals, i ha destacat que el 98% del trànsit de dades d'Internet circula per cable submarí. "Volem construir una àrea metropolitana de la mediterrània", ha subratllat.
La inversió de 10 milions es desglossa en 7 que es dediquen a l'estació en sí, ubicada a pocs metres de Les Tres Xemeneies; i 3 més per la infraestructura marítima i costanera per permetre l'entrada dels cables. L'empresa no ha detallat quan espera que arribin els primers cables amb precisió però ha compartit que la seva previsió és que dos estiguin operatius "abans de finals d'any". Una de les connexions més esperades és la del cable Medusa, que està en procés de contractació i que permetrà connectar els països del nord d'Àfrica amb Catalunya, per després creuar l'estret de Gibraltar per terra fins a Lisboa.
Com opera?
Barcelona CLS ofereix un servei d'aterratge de cable d'accés obert als operadors de cable submarí i una instal·lació de col·locació i interconnexió neutral a operadors, ISP i proveïdors de contingut amb accés directe a les principals rutes internacionals de fibra i hubs locals. A més, ha dissenyat un passadís de cables per fer córrer els vuit cables citats des del límit de les aigües territorials fins al límit de la ciutat.
El passadís del cable està dissenyat per ser la ruta més segura d'acord amb el coneixement exhaustiu del fons marí. Un cop completada la inversió, l'empresa té la intenció de sortir a borsa quan la situació sigui propicia. Ja ha completat el primer pas, que és constituir-se en una societat anònima i ara esperaran a que els mercats no estiguin "moguts". "Hem d'estudiar si té sentit sortir ràpid o la primera meitat de l'any que ve", ha conclòs Albi.