El Govern de la Generalitat es va gastar un total de 1.256 milions d'euros per combatre la Covid durant els 11 primers mesos de 2021, segons les últimes dades del Ministeri d'Hisenda publicades aquest dilluns. Més enllà de la despesa per la Covid, les mateixes dades també mostren que Catalunya va augmentar el seu superàvit durant el mateix període fins als 781 milions d'euros, que representen un 0,34% del PIB. Si comparem aquestes dades amb el novembre del 2020, veiem com Catalunya ha augmentat el seu superàvit en 531 milions en només un any. Aquest augment del superàvit és generalitzat en totes les comunitats autònomes menys a l'Aragó i La Rioja, on el superàvit és menor que fa un any, a més només hi ha dues comunitats que es troben en dèficit actualment, el País Valencià (-208 milions) i Múrcia (-129 milions), en tots dos casos s'ha reduït respecte fa un any, en total les 17 regions espanyoles sumen un superàvit de 8.315 milions d'euros. Les raons per aquestes dades són molt concretes segons el Ministeri, que considera que l'augment obeeix a un increment de les despeses del 7,1%, davant dels ingressos que creixen a un ritme del 10,9%. D'entre tots els ingressos destaquen els impostos sobre la producció i les importacions, que augmenten un 34,3% (14.694 milions), destacant el creixement de l'impost sobre transmissions patrimonials i el d'actes jurídics documentats en un 47,8%. També augmenten els ingressos per impostos sobre el capital en un 56,3% (2.907 milions). Per part seva, els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni cauen un 1,7% (48.815 milions).

Alhora, cal apuntar que les transferències entre les diferents administracions van créixer un 12,1% (115.574 milions) fins al novembre. Concretament, les transferències rebudes de l'Estat per part de les comunitats representen el 50,4% dels recursos del subsector, destacant la partida recollida en els pressupostos de 13.486 milions i destinada a dotar de major finançament a les comunitats per a la cobertura dels serveis públics fonamentals. Els ingressos obtinguts de la resta de recursos se situen en 17.021 milions d'euros, creixent un 22,7%, degut, principalment, al creixement dels fons FEDER i FSE. Entre les despeses, la remuneració d'assalariats creix un 6,6% degut, entre altres raons, al nombre més gran d'efectius en educació i sanitat. Els consums intermedis creixen un 1,6% fins als 30.652 milions, dels quals 19.152 milions corresponen a l'àmbit sanitari. Per la seva part, les subvencions augmenten un 30,9% fins als 3.662 milions per l'increment de les ajudes al transport, la qual cosa es compensa amb el descens dels interessos, que disminueixen un 15,6% (2.718 milions). Les transferències socials en espècie s'eleven en un 4,2% fins als 28.360 milions a causa de la despesa més gran en concerts sanitaris i educatius i a l'increment de la despesa en farmàcia. Per part seva, les prestacions socials diferents de les transferències en espècie augmenten un 4,9%. Finalment, la inversió creix un 9,9% respecte a 2020, assolint els 12.827 milions.

El dèficit baixa a 55.536 milions

Una cosa són les comunitats autònomes i l'altra les administracions públiques espanyoles. En total, aquestes van acumular un dèficit de 55.536 milions d'euros en els onze primers mesos de l'any, una dada que equival al 4,62% del PIB i que, a un mes per al tancament de l'exercici, apunta al fet que es complirà la previsió de situar el desfasament anual en el 8,4% del PIB. Amb relació a les dades de fa un any, el conjunt de les administracions públiques -excepte les corporacions locals, les dades de les quals encara no es coneixen- van reduir en un 37,9% el seu dèficit respecte al període gener-novembre de 2020. Aquesta important reducció del dèficit va ser possible, principalment, a la bona marxa dels ingressos, que es van disparar un 12,1%, mentre que les despeses només van créixer un 2,7%. Ara bé, aquestes dades d'ingressos i despeses, adverteix Hisenda, es veuen afectats tant per l'efecte comptable de la reversió a l'Estat d'autopistes com per la diferent incidència de la pandèmia en els exercicis 2020 i 2021.

La recaptació tributària, per la seva part, va créixer un 15,6% respecte al mateix període de 2020 fins als 230.719 milions. Això també suposa un augment del 5,3% comparat amb les dades del 2019, abans de la pandèmia, amb forts creixements dels impostos sobre el capital (51,4%), la producció i les importacions (18,2%) i la renda i el patrimoni (12,5%). Pel costat de les despeses, els consums intermedis van créixer un 5,8%, en part a causa dels 1.203 milions gastats en vacunes; la remuneració d'assalariats, un 5,7%, i les inversions, un 11,1%. L'altra administració de l'Estat que també va tancar el novembre amb superàvit va ser la Seguretat Social, en aquest cas de 1.222 milions, un 0,1% del PIB, lluny del dèficit de 18.443 milions d'un any abans i de la seva referència anual de l'1,5% de dèficit, gràcies a l'augment de les cotitzacions socials i les menors despeses relacionades amb la pandèmia.