"Ningú s'atrevirà a fer un boicot energètic a una Catalunya Estat", ha assegurat la directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Assumpta Farran, durant el debat "Independència i Sector Energètic" organitzat pel Col·legi d'Economistes. "No patiu, és un tema de seguretat nuclear", ha afegit en un to entre desafiant i tranquil·litzador.
En aquest sentit, Farran ha destacat la importància de l'energia com a factor estratègic de la transició nacional. I és que malgrat que Catalunya té "molt pocs recursos propis, els externs entren i es transformen des d'aquí". Però sense ànim de refugiar-se en la transformació, Farran també ha assenyalat que la regulació del sistema actualment "està totalment centralitzada a Madrid".
I davant el desafiament propi de la regulació, l'expresident de l'Institut Català de Tecnologia (ICE), Ramon Garriga, ha apuntat que "cal estar preparats i pensar en un ens regulador que pugui incidir en els preus de l'energia a Catalunya". Descentralitzar la regulació i adequar uns preus que ara per ara són en el conjunt d'Espanya superiors a la mitjana europea.
En cas d'independència
Endintsant-se cada vegada més en el debat de la independència, Farran ha assenyalat que les empreses privades de transport i distribució de l'energia no marxarien de Catalunya. Ni boicot ni fuga d'empreses. "Una Catalunya fora d'Espanya, el problema seria per Espanya", ha afegit de forma molt contundent el professor d'Energia de la Universitat de Girona (UdG) Joan Vila. El diagnòstic entre els ponents ha estat unànime.
Però sota el supòsit d'independència, quin hauria de ser el model energètic? Abans de posicionar-se, Farran ha plantejat el següent repte: "Encaixar la transició energètica cap a un model horitzontal amb la creació d'un nou Estat i una regulació pròpia". Tant ella com Garriga s'han mostrat d'acord a apostar per les energies renovables. Però per això, el també ex degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha advertit que "farà falta que les xarxes energètiques s'hi adeqüin."
Tant per un com per l'altra, el model energètic és el de l'autogestió. El de la verticalitat, en lloc de l'horitzontalitat. El de la petita escala a l'abast dels ciutadans. El d'unes xarxes de distribució que garanteixen el subministrament independent d'electricitat, petroli i gas a Catalunya. En definitiva, "són estructures d'Estat", ha resumit Garriga just abans d'animar Catalunya a tenir "política decidida i de país."