Catalunya va ser la comunitat on menys es va marcar la casella a favor de l'església en la declaració de la renda de 2017. Tan sols el 19,2% de la població de Catalunya van decidir contribuir a favor de la institució eclesiàstica.
El vicesecretari general per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Fernando Giménez Barriocanal, ha presentat aquesta setmana les dades que revelen que el 33,54% dels contribuents a Espanya van marcar la casella a favor de l'església. El porcentatge representa un total de 8,5 milions de declaracions.
Les comunitats on més es marca la casella són: La Rioja, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura i Múrcia. En les cinc comunitats, més del 40% aporta part dels seus impostos a la església. La campanya de 2017 va tenir un increment de les contribucions en 13 comunitats.
El País Basc, Galícia i les illes Balears són tres comunitats que també compten amb un percentatge baix respecte a la mitjana de 46%. Galícia, amb un 26%, és la segona comunitat on menys es marca la casella a favor de la CEE. Les Balears registren un 29,2% i El País Basc arriba al 30%, malgrat comptar amb la provicia de Gipúzcoa on només el 22% de les declaracions compten amb l'ics. Malgrat registrar també unes dades llunyanes a la mitjana, totes se situen a més de cinc punts de Catalunya, que no arriba ni al 20%.
En una entrevista a la Cadena COPE - de la que és director- van preguntar a Barriocanal si la situació a Catalunya ha pogut influir en la poca col·laboració que hi ha hagut en la comunitat amb la CEE. El vicesecretari general va confessar de forma autocrítica que "hi ha components tècnics, però som conscients que l'Església ha de renovar, permanentment, el seu missatge, i explicar el que fa. Hem de treballar per assabentar-nos de què estem fent malament i què estem fent bé".
La església perd fidels
La CEE ingressarà un total de 256,21 milions d'euros, una xifra que creix respecte a l'activitat fiscal de l'any anterior, que va ser de 249,1 milions. Malgrat ingressar-ne més, el nombre de contribuents amb la iglésia és un 1,39% menys que el 2016. "Es deu a l'evolució de la situació econòmica, amb un augment significatiu tant del nombre de contribuents que realitzen la declaració com de la renda declarada pels contribuents" va explicar Giménez Barriocanal
És en les rendes altes on més augmenten les assignacions i descendeixen en els trams inferiors als 30.000 euros de renda. 23.672 noves ics pertanyen a declaracions que declaren rendes superiors a aquesta xifra (persones que cobren més de 2.200 euros nets al mes). Entre els que cobren menys, el descens arriba a les 250.000 persones.
600.000 nous declarants el 2017 no van marcar la casella, al que la CEE respon que "correspon realitzar un esforç més gran per explicar la possibilitat de decidir la destinació d'una petita part dels impostos als nous declarants."