Doble patacada al dèficit de Catalunya. D'una banda, les discrepàncies entre Intervenció General de l’Estat (IGAE) i i l'oficina comunitària d'estadística europea Eurostat han comportat que el Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro hagi demanat a la Generalitat un ajust addicional de 1.318 milions d’euros a menys de dos mesos per acabar l’any. El ministeri pretén ara que el Departament d'Economia presenti un nou pla de mesures pressupostàries (reduir despeses o augmentar ingressos) abans d'aquest diumenge 15 de novembre.
La manca d'entesa entre la IGAE i Eurostat prové de la decisió de l'organisme europeu d'incorporar el deute associat a inversions executades via col·laboracions públic-privades a la comptabilització del deute públic d’aquest any. La IGAE va acatar-ho, però es va justificar adduint que no tenia coneixement de les despeses afectades, que ara vol endossar a la Generalitat. Es tracta de carreteres i centres penitenciaris efectuats amb contractes públic-privats i executats abans del 2011, dels quals Hisenda n'havia rebut informació, segons la Generalitat, que envia anualment els seus comptes a l’Estat des del 2007.
Aquest nou entrebanc pel dèficit català, s'afegeix al retard del pagament de 2.600 milions d'euros que el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) havia de traspassar a la Generalitat el gener passat per poder finançar el dèficit del 2014. Al maig, la conselleria ja va denunciar que aquest retard suposa “greus tensions” en la tresoreria catalana. És la segona patacada.
Avís per carta
L'origen de la batussa és una carta que el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, va enviar divendres passat al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Beteta li demanava la esmentada "actualització" del Pla Econòmic-Financer de Catalunya per abans del 15 de novembre. L'actualització correspon, segons un comunicat del Ministeri, a “un augment de despesa i endeutament” que pertany als esmentats contractes públic-privats, que Hisenda diu desconèixer.“No estem en condicions de fer una despesa extra de 1.318 milions d’euros”, diuen des del Departament d’Economia a El Nacional. Aquesta serà, probablement, la resposta que donarà Mas-Colell a Hisenda. El que queda clar, però, és que o bé Eurostat ja coneixia aquesta despesa “des de fa temps”, o si no la coneixia és perquè la IGAE no havia informat a Brussel·les, al·leguen fonts del departament. “Si el Ministeri no ho ha comunicat a Eurostat no és responsabilitat nostra”.
El retard del FLA
Cada any, la Generalitat fa una estimació dels recursos que demanarà al FLA d’acord amb els criteris d'aquest organisme. Els 2.600 milions que espera la conselleria ja han estat acordats i acceptats pels tècnics del Ministeri. “És una simple resta que no té més misteri”, exposen fonts del departament. De fet, aquesta quantitat, corresponent a l’excés de dèficit acumulat el 2014 per Catalunya, ja ha estat autoritzada pel Ministeri.Davant d’això, tothom hi diu la seva. Hisenda va comunicar el passat 5 de novembre a la Generalitat que els pagaments del FLA s’estan executant a temps cada mes, però la Generalitat diu que encara falta reunir la Comissió Delegada per Assumptes Econòmics del Govern espanyol perquè l’activi.
De moment, segons fonts del departament, Catalunya només va rebre a l’abril una part del fons de l’any 2013 i asseguren que el 2014 no l’han finançat encara, mentre que el Ministeri garanteix en un comunicat que els pagaments mensuals del FLA corresponen al dèficit del 2015.
La queixa
La Generalitat “no pot disposar lliurement” dels diners del FLA, perquè és el Ministeri qui efectua directament la transferència directa als proveïdors. Aquests diners no s’ingressen, en cap cas, a la tresoreria de la conselleria i és per això que Economia considera que Catalunya “no és la prioritat” de l'Estat.Per a més inri, el model de finançament autonòmic està pendent de revisió des del 2014 i la política financera de l’Estat està basada en uns objectius de dèficit que el departament titlla de “draconians” per a Catalunya. Aquestes transferències pressupostàries són “insuficients” per cobrir la despesa en serveis públics essencials i “molt inferiors a la capacitat fiscal” de país, afegeixen.