Catalunya, el País Valencià i les Balears són tres de les quatre comunitats que més han fet créixer Espanya en l'últim any en termes de PIB, segons va publicar l'Autoritat Independent de la Responsabilitat Fiscal (AIReF) aquest dilluns. Aquestes dades contrasten, i molt, amb el que aporten al sistema de finançament autonòmic, ja que són de les més maltractades pel sistema, tot i ser els principals motors econòmics de l'Estat. Si mirem les dades publicades per l'AIReF, veiem com en l'últim trimestre, el quart del 2021, només hi ha quatre comunitats en què el PIB creix per sobre de la mitjana espanyola (5,2%). Aquests territoris són Catalunya (6,5%), el País Valencià (6,4%), les Illes Balears (11,8%) i les Illes Canàries (8,8%), per darrere ja trobem Madrid, amb un creixement del 5,2%, més d'un punt per sota d'aquestes quatre comunitats. Per altra banda, si mirem la taxa intertrimestral, és a dir, el creixement respecte al tercer trimestre del 2021, l'economia catalana ha registrat un creixement del 2,4%, quatre dècimes per sobre la mitjana estatal (2%). De nou, Catalunya se situa com la tercera comunitat que més creix a l'Estat, superada per Balears (3,7%) i les Canàries (3,7%).
Aquestes dades mostren com en l'últim any Catalunya, País Valencià i les Balears han estat els motors econòmics de l'Estat, ja que són les que han aconseguit augmentar més la seva activitat i les que més han posat al dia la seva economia després de l'afectació de la pandèmia l'any 2020. Curiosament, o potser no tant, són tres de les comunitats més maltractades per l'Estat a l'hora del repartiment del finançament autonòmic, perquè són d'aquelles comunitats que reben menys del que aporten. Si mirem les últimes balances fiscals, veiem que les tres comunitats estan per sota de la mitjana espanyola a l'hora de rebre finançament autonòmic: Catalunya està en 98,2, el País Valencià en 97,33 i les Balears en 99,28, i és la comunitat menys perjudicada de les tres. També cal apuntar que dins d'aquest grup de territoris perjudicats també hi trobem Madrid, Andalusia i Múrcia; aquestes tres comunitats, però, no han crescut tant com les tres primeres en l'últim trimestre, segons l'AIReF.
Interpretar percentatges sempre és difícil perquè ho fa tot sempre més relatiu, però hi ha més dades que van més enllà de percentatges. Concretament, tenim accés al que van aportar i van rebre de mitjana tots els ciutadans en matèria de finançament estatal l’any 2018 i, atès que el sistema de finançament encara és el mateix, les xifres no varien excessivament. Aquell any, cada català va aportar 2.967 euros per nodrir el finançament estatal; a canvi, però, en va rebre 2.664 de tornada. Aquesta xifra és encara menor si apliquem el filtre de la paritat de poder adquisitiu (PPA), ja que a la pràctica cada català va rebre un total de 2.393 euros aquell any. Si ho posem en relació amb les altres 14 comunitats dins del règim de finançament autonòmic, veiem com els catalans són els tercers que més aporten, però, en canvi, són els cinquens per la cua a l’hora de rebre, i si apliquem el PPA, no trobem Catalunya fins a la posició 14. En xifres similars es mouen els balears, que van aportar 3.185 euros per habitant, encara més que els catalans, rebent a canvi un total de 2.691 euros cadascú. Tenint en compte el PPA, aquesta xifra també baixa, però no tant com a Catalunya i es queda en 2.652 euros. El cas dels valencians és lleugerament diferent, ja que en els dos primers casos tant les Balears com Catalunya aporten més de la mitjana de la resta de comunitats, però no és el cas del País Valencià. En el seu cas, l’any 2018 els valencians van aportar 2.748 euros, per sota de la mitjana i van rebre 2.494 euros, que són més dels que van aportar, però cal apuntar que va ser la comunitat que menys diners va rebre per habitant a l’Estat.
Si ens centrem en el cas concret de Catalunya, hem de recordar que l'estiu passat, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, va explicar al Parlament el càlcul del dèficit fiscal que havia fet el Govern. La xifra, l'última de què disposem, és que Catalunya ha rebut entre 18.000 i 20.000 milions menys dels que li tocarien per culpa del sistema de finançament autonòmic. "No és una cantarella, és una injustícia. I el que fan els pobles que pateixen injustícies és denunciar-les fins al dia que es resolen", va sentenciar Giró. En aquella ocasió, el conseller va xifrar també el perjudici personal per cada català, assegurant que el dèficit suposa entre 2.400 euros i 2.600 euros per cada persona i any que viu a Catalunya "en serveis de salut o educació i prestacions que s'evaporen".
I el nou finançament autonòmic?
El finançament autonòmic és un sistema complex i poc transparent i aquests són dos dels motius pels quals els diferents governs de la Generalitat fa anys que reclamen un nou sistema de finançament juntament amb altres comunitats autònomes, com el País Valencià o Galícia, ja que consideren que és un model completament caduc. Després d'aquest temps, sembla que la negociació per desbloquejar aquest nou sistema de finançament autonòmic comença a ser una realitat, fins a tal punt que el govern espanyol ja ha posat una nova proposta sobre la taula de les comunitats basada en el concepte de població ajustada, ara bé, com ja passa amb el model actual, Catalunya seguiria sent una de les comunitats més perjudicades pel repartiment, concretament, la tercera per la cua, és per això que el Govern ha rebutjat frontalment la proposta.
De fet, Economia considera que "el concepte de població ajustada no s’ajusta a la realitat de Catalunya", recalcant i reclamant que cal tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l’Estat, així com la paritat del poder adquisitiu i el cost de vida i dels serveis públics, entre altres, a l'hora de fer el càlcul del nou finançament autonòmic. El càlcul de la població ajustada reuneix tots els factors que determinen el repartiment dels més de 120.000 milions d'euros que les comunitats de règim comú acaben destinant a sanitat, educació i serveis socials.