En cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals, Catalunya seria una de les poques regions a guanyar població al llarg dels pròxims 15 anys. Concretament, tindria 7.420.061 habitants, el que suposaria 16.182 més de la xifra actual, segons queda reflectit en les projeccions de Població 2016-2066 extretes de les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per davant queda Madrid que sumaria 331.453 habitants, seguit per Canàries (120.284), Balears (87.708) i Múrcia (19.635). Com també Ceuta i Melilla amb 11.441 i 4.285 habitants més, respectivament.
"Creixement absolut projectat per comunitats 2016-2031". Gràfic realitzat per l'INE
Ara bé, en el conjunt d'Espanya es podria arribar a perdre fins a mig milió d'habitants en 15 anys, el que situaria la seva població en 45,9 milions el 2031. O el que és encara més alarmant, 5,4 milions fins al 2066 o, el que és el mateix, un 11,6% i una població de 41,1 milions en cinquanta anys. I és que malgrat la tendència in crescendo de Catalunya, Madrid, Canàries, Balears i Múrcia, la pèrdua de població s'expandiria a la majoria de comunitats autònomes.
"Projecció de la població espanyola 2016-2066". Gràfic realitzat per l'INE.
Més concretament, aquelles que registrarien un descens relatiu més gran són: Astúries(-11,1%), Castella i Lleó (-10,7%) i Galícia (-8,5%). En xifres absolutes, Castella i Lleó perdria 262.068 habitants mentre que Galícia tindria 230.722 habitants menys en quinze anys.
Naixements, defuncions i migracions
De les disset comunitats autònomes, únicament les Illes Balears, la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia tindrien una xifra acumulada de naixements més alta que de defuncions. I això implica que exceptuant Ceuta i Melilla, la resta tindrien un saldo vegetatiu negatiu entre 2016 i 2031. Aquest és precisament un dels grans problemes demogràfics. En el cas concret de Catalunya, es passaria d'un saldo positiu de 5.092 el 2015 fins a un de -10.466 el 2030.
D'altra banda i d'acord amb les tendències actuals, el saldo migratori amb l'estranger entre 2016 i 2030 seria positiu al conjunt de comunitats autònomes, excepte a Múrcia i la Rioja, com també Melilla. Tornant a Catalunya, es passaria d'un -2.130 al 2015 fins a 11.117 de cara al 2030. Catalunya i Espanya, tendències i projeccions dispars en població.