Catalunya no para de créixer i, a més, ho fa a un ritme més elevat que Espanya i Europa. Si bé l'economia catalana tancava el 2015 amb un creixement del 3,3%, més del doble que la mitjana de la zona euro, ara ja acumula 14 trimestres consecutius per sobre del conjunt d'Espanya, segons el darrer informe de conjuntura catalana de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es diu ràpid però no és gens fàcil d'aconseguir. Segurament, una de les grans claus d'aquesta Catalunya in crescendo és la seva indústria. No només duplica Andalusia i triplica Madrid en producció industrial sinó que, segons el mateix Institut Nacional d'Estadística (INE), Catalunya és el gran motor d'Espanya amb un 23,1% de la producció de tot l'Estat. 

I tot i que la producció industrial de Catalunya ja suposava un 22,6% del total d'Espanya durant els inicis de la forta crisi econòmica el 2008, la seva indústria no ha parat de créixer i seguir creixent allunyant-se cada vegada més de la resta de comunitats. Precisament per això, i a mesura que es vagi desplegant el Pacte Nacional per a la Indústria aprovat al Parlament aquest 13 de juliol amb l'objectiu de rearmar la indústria i situar-la "en el centre de l'economia, des de la concertació política i el diàleg social", no és d'estranyar que la directora general d'Indústria, Núria Betriu, se segueixi mostrant convençuda que Catalunya pot liderar la quarta revolució industrial i digital del sud d'Europa. 

Una Catalunya pionera

"El nostre país ha sigut protagonista de totes les Revolucions Industrials", assegurava el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, en el Fòrum Tècnic de la Indústria 4.0. I és que, més enllà d'unes xifres que juguen a favor, Catalunya té l'experiència i els recursos tecnològics per ser també pionera en el model de la fàbrica intel·ligent amb nous programaris dirigits a la fabricació informatitzada i als processos interconnectats en la digitalització de les plantes productives.

Però, tornem-hi, que què té Catalunya? Junqueras ho té clar: "Els elements ens són favorables, no només el know how o el savoir faire dels elements productius, de gestió i interconnexió amb el món, sinó també amb el potencial de les nostres indústries, universitats i centres de recerca en una bona posició geogràfica”.

I què hi ha de l'ocupació?

El sector industrial català ha registrat aquest segon trimestre 590.500 treballadors, segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). Es tracta d'una xifra molt elevada, de fet, la més alta dels últims cinc anys, però encara està un 26,51% per sota de l'ocupació industrial que hi havia abans de la crisi. I per això, Betriu, que és també la consellera delegada d'Acció, ha alertat que malgrat que el Pacte Nacional pugui resultar de gran ajuda per sumar benestar i ocupació de qualitat, la recuperació serà progressiva.  

El model de la quarta revolució industrial no es basa precisament en la mà d'obra intensiva sinó més aviat en la digitalització, així com també en uns treballadors molt qualificats i una productivitat amb un gran valor afegit. Tal com ja ha avisat més d'una vegada el degà del Col·legi d'Enginyers, Miquel Darnés, la nova indústria és "un repte però també una amenaça". I és que el repte comença on l'amenaça acaba i l'únic que els separa, és saber o no saber reinventar-se.  

Per tot plegat, el Govern confia que el Pacte Nacional permeti augmentar el nombre de treballadors amb capacitats i habilitats suficients per cobrir la demanda d'aquestes noves activitats empresarials. Les ja arribades i les que encara estan per arribar. 

L'obligació de reinventar-se

I per voluntat o obligació, ja estem recorrent aquest camí de reinvenció industrial. Les cadenes de muntatge de Charlot a Temps Moderns passaran –si res no ho canvia a última hora– a ser definitivament un record cinematogràfic de la deshumanització de la història i les seves fèrries cadenes de muntatge. Es millorarà la productivitat, la qualitat i la seguretat alhora que s'optimitzarà el procés de producció, s'interconnectaran els elements i es reduirà tant la producció defectuosa com les parades no previstes per incidències i els efectes mediambientals. 

Si Catalunya vol liderar la quarta revolució industrial del sud d'Europa, ha d'interioritzar el canvi i ser partícip de la reinvenció. Betriu insisteix que aquestes exigències no han de ser vistes com un temor sinó com una oportunitat per accelerar tot un conjunt d'instal·lacions i activitats que ja estan en marxa al país i que tenen un alt nivell d'activitat. Aturin les màquines, els centres tecnològics, l'esperit emprenedor i les start-ups catalanes, que es queden amb un 56,3% de la inversió del conjunt d'Espanya, estan preparades i segueixen preparant-se. I és que Catalunya serà industrial o difícilment serà.