Catalunya recuperarà els nivells d'activitat i producte interior brut (PIB) previs a la pandèmia de la covid al llarg del 2022 malgrat l'amenaça de la inflació, segons les últimes previsions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ara bé, tot i el titular optimista, l'organisme cameral ha revisat les seves previsions per aquest 2022 lleugerament a la baixa, de fet creuen que Catalunya va tancar el 2021 amb un creixement del 6% i esperem que tanqui el 2022 amb un creixement del 6,3% superant ja, ara sí, la davallada del PIB provocada per la covid el 2020. A tot això sempre hi ha riscos per aquesta recuperació i el més clar de tots és l'augment de la inflació, juntament amb la crisi de subministraments i la nova onada de la covid, tot i que aquesta última sembla que ja està remetent, per això aquestes previsions lleugerament més baixes que a l'octubre, però que segueixen a nivells francament alts. Aquesta recuperació està impulsada clarament per dos grans factors que esdevindran els motors de l'economia catalana els pròxims mesos, el consum privat i la inversió.
La cambra ha presentat les seves previsions aquest dijous en una roda de premsa on han assegurat que el consum privat pot créixer un 5,4% el 2022 beneficiant-se sobretot de l’estalvi acumulat i l’eliminació total de les restriccions pel control de la pandèmia, que segons la gran majoria d'epidemiòlegs i experts del país acabarà esdevenint una endèmia al llarg de l'exercici. Per altra banda, la inversió podria créixer més d’un 7% afavorida per l’execució dels fons Next Generation EU. A més, cal apuntar que segons preveu la corporació, la recuperació de llocs de treball serà superior al 4,2% i que les exportacions catalanes podrien tornar a marcar un rècord anual, superant la xifra d'aquest 2021.
La inflació podria fer-ho trontollar tot
Com ja hem dit, el principal risc per a la recuperació econòmica d'aquest 2022 serà l’evolució dels preus, ja que la gran majoria dels pronòstics assenyalen que la inflació es mantindrà elevada durant la primera meitat de 2022, com a mínim, tot i que la Cambra espera que aquest fenomen només sigui persistent, és a dir que s'allargui uns mesos, i no esdevingui estructural. Aquest fet podria arribar a ocórrer si la inflació subjacent acaba atrapant l'IPC, encara que consideren que a mitjan any, cap al juny, la inflació arribi al seu pic i que a partir d'allà comenci una etapa baixista. Ara bé, tot i aquesta etapa baixista, l'IPC tancaria l'any encara amb xifres elevades al voltant del 3-4% segons les seves previsions. Com ja hem apuntat, si aquest augment dels preus s’acaba traslladant a la inflació subjacent i deixa de ser un fenomen transitori, la Cambra apunta que podria tenir un gran impacte en l’economia perquè provocaria uns índexs menors de consum, com d’una caiguda de la inversió i l’ocupació per la menor competitivitat de les empreses.
De fet, ja apunten que les empreses industrials són les que més estan patint les dificultats de la crisi subministrament que també estem vivint i que en molts casos no poden traslladar l’increment de costos al mercat ni assumir-lo en els seus marges. En aquesta línia, una enquesta recent de la mateixa corporació apunta que gran part de les empreses augmentaran els preus al llarg de l'any, concretament el 50% del sector industrial, el 32% del sector de la construcció i quasi el 40% del món del comerç creuen que hauran d'augmentar els preus enguany, unes xifres sense precedents en els últims 10 anys. A hores d’ara, l’impacte de la forta pujada dels preus energètics i dels aliments no elaborats ja s’està traslladant a la resta de productes, atès que al desembre la inflació subjacent —que exclou productes energètics i aliments no elaborats— ha estat un 3,4% superior al nivell que tenia el gener de 2020.
Les xifres d'ocupació no es veien des de 2008
L'altre gran punt d'aquestes previsions és el mercat laboral, ja que hem tancat l'any amb xifres realment positives, de fet xifres que no es veien des del 2008 i el nombre d’afiliats al desembre ja ha superat la xifra precrisi del 2019 en un 1,7% això impulsat bàsicament per la contractació pública que se situa un 8,6% per sobre del nivell prepandèmia, mentre que la privada és només un 0,9% superior. Per tant, un 58% de l’afiliació creada el 2020-2021 a Catalunya ha estat al sector públic. A això s’afegeix que el nombre de treballadors en ERTO s’ha reduït fins a 26.522 al gener, sent ja només el 0,9% de les afiliacions al règim general. És per això que el balanç de l’ocupació el 2021 respecte al 2019 per sectors, confirma que l’administració pública i les TIC són els que més ocupació neta han creat, mentre que la restauració, l’hoteleria, l’automoció, el comerç i les activitats relacionades amb el turisme són els que més l’han reduïda. Ara bé, aquesta bona evolució del mercat laboral el 2021 contrasta amb la caiguda de les expectatives empresarials per al primer trimestre del 2022, i que afecta tant a la marxa dels negocis com al ritme de recuperació de l’ocupació. Aquest empitjorament de les perspectives econòmiques, que es va iniciar a finals del 2021, és resultat de la variant òmicron; de la pujada de la inflació per l’augment del preu de l’energia, de les matèries primeres i del transport marítim; i de la dificultat de subministraments de materials a la indústria i la construcció. Així i tot, s’espera que l’impacte d’aquesta sisena onada sobre el PIB sigui menys intens que en episodis anteriors, gràcies a les menors restriccions aplicades fruit d’una menor taxa de mortalitat.