Catalunya podria disposar de 9.107 milions d'euros l'any addicionals si tingués la sobirania fiscal del País Basc. Aquesta ha estat la conclusió de l'informe presentat pel col·lectiu Economistes pel Benestar, del Col·legi d'Economistes de Catalunya, aquest dimarts i que evidencia què es podria fer al territori català si es disposés d'un "finançament just". Els més de 9.000 milions d'euros calculats és la quantitat addicional que es podria dedicar en matèria d'educació, salut, serveis socials, habitatge i rodalies, uns àmbits que tenen un impacte directe en el benestar dels catalans.

L'estudi, realitzat pels economistes Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner, exposa els motius i les solucions per a l'empitjorament progressiu de les infraestructures públiques, les quals tenen un impacte directe sobre la qualitat de vida dels catalans i catalanes i que els experts preveuen que es veuran agreujades en l'etapa post-Covid. Alguns d'aquests exemples són les llargues llistes d’espera per operacions quirúrgiques, la manca d’habitatge assequible o poques llars d’infants gratuïtes, entre altres que exposa l'estudi.

 

En aquest sentit, l'estudi conclou que Catalunya genera els recursos per afrontar aquests problemes, però no els pot utilitzar i que la diferència entre els impostos que paguen els catalans a l'Estat i la despesa que el govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, s’ha situat històricament al voltant dels 16.000 milions d’euros (el 8% del seu PIB). Els economistes exposen que Catalunya pateix "infrafinançament i infrainversió".

D'on prové l'infrafinançament?

L'estudi explica i resumeix les causes per què Catalunya aporta més del que rep per part de l'estat espanyol, fins a situar-se en la tercera comunitat en aportació de recursos per habitant, però, en canvi, ser la que disposa de menys diners per persona. En primer lloc, Catalunya no disposa d'un model de finançament autonòmic com el del País Basc o Navarra, basats en concerts econòmics. Segons aquest sistema, les mateixes comunitats recapten els seus impostos i només paguen a l'Estat pels serveis prestats (la “quota” basca i l’”aportació” navarresa), sense aportar res a la resta de comunitats.

D'altra banda, l'estudi també exposa una baixa inversió del govern central a Catalunya: només es va destinar a Catalunya l’11,8% de la inversió executada en infraestructures entre el 2013 i el 2018, quan la població representa el 16% i el PIB el 19%. Per últim, segons els economistes, la "hipercapitalitat" de Madrid fa que, malgrat que sigui una gran aportadora de capital, tingui uns beneficis derivats de la seva capitalitat molt superiors al dèficit fiscal. 

Els Economistes pel Benestar recorden a l'estudi que Catalunya aporta una mitjana de 3.224 euros anuals per habitant al sistema de finançament, mentre que rep 2.393 euros —tenint en compte el nivell de preus—, sent la penúltima comunitat que menys percep. En aquest sentit, manifesta que "si Catalunya pogués ingressar i administrar directament els seus ingressos, podria resoldre les mancances dels serveis públics", i afegeix que el País Basc disposa actualment d'un 85% més de recursos per habitant.

L'informe exposa que l'infrafinançament i la infrainversió també han provocat que el creixement del PIB català hagi crescut només un 14,2%, mentre que a la resta de l’Estat ho ha fet en un 17,8%, tenint en compte el nivell de preus. També ha tingut un efecte en un indicador del benestar com és la capacitat de consum per habitant dels seus ciutadans, que ha crescut tan sols un 1,7%, mentre que ho ha fet en un 8,6% a la resta de l’Estat. 

El col·lectiu d'economistes calcula que si la Generalitat gestionés els seus propis impostos, podria disposar de 9.017 milions d'euros addicionals l'any per destinar a serveis pilars d'un estat del benestar. L'informe fa un càlcul de la xifra que es podria invertir de més en cada partida si es disposés del model de finançament del País Basc i, així, reduir l'empitjorament progressiu que pateixen certs serveis.

Educació

Els recursos destinats a l'educació van patir retallades importants amb la crisi financera del 2008 i tot i que se n'ha minimitzat l'impacte, persisteix un problema de finançament que "no ha recuperat els nivells de despesa real anteriors al 2009 (està 475 milions d'euros per sota)", segons el col·lectiu d'economistes.

L'informe exposa que si Catalunya disposés de la sobirania fiscal del País Basc, podria gastar 2.643 milions d'euros més dels actuals. Els economistes calculen que per corregir les mancances actuals en el sistema educatiu (revertir retallades, generalització i gratuïtat de les llars d'infants, formació professional d'alta qualitat, millora de la qualitat (ràtios de personal) de l'etapa obligatòria, entre d'altres) es necessitarien 2.557 milions d'euros.

Salut

Segons els economistes, la crisi de la Covid ha posat en evidència les mancances del sistema sanitari i com l'infrafinançament endèmic de la sanitat catalana afecta la qualitat del servei sanitari. Si Catalunya tingués la sobirania fiscal del País Basc, es podrien destinar uns 2.300 milions d’euros més dels actuals per millorar el sistema sanitari. 

Les millores anirien destinades a reduir les llistes d'espera, millorar la qualitat de l'atenció primària a través de la contractació de més personal, millorar les dotacions de professionals de la medicina i la infermeria i incrementar els recursos en recerca mèdica.

Serveis Socials

Si Catalunya disposés de sobirania fiscal, podria destinar més recursos a la millora dels serveis socials i incrementar la partida, aproximadament, en 2.400 milions d'euros anuals i la inversió en aquesta matèria suposaria un 2,28% del PIB. Pel que fa a les prestacions de la llei de l’autonomia personal i atenció a la dependència (LAPAD) es podrien incrementar fins a l'1,19% del PIB, la qual cosa significaria escurçar distàncies respecte a la mitjana de la despesa estimada per l’OCDE de l'1,7% del PIB.

A més, es podrien reduir les llistes d'espera en més de 50.000 persones, triplicar la mitjana d'hores d'atenció domiciliària, incrementar en 13.000 persones els professionals assistencials, incrementar el suport a les famílies, així com d'altres serveis essencials per garantir el benestar dels catalans i catalanes.

Habitatge 

Actualment, la despesa pública en habitatge representa un 0,08% del PIB a Catalunya, un 0,50% al País Basc i un 0,60% a la UE. En total, Catalunya destina 228 milions anuals a programes d’habitatge social, segons l'informe

Els economistes exposen que si Catalunya destinés el 0,50% del seu PIB a l'habitatge social tal com fa el País Basc, podria disposar de  950 milions anuals d’inversió addicional. Això permetria construir uns 11.300 habitatges anuals i crear un parc públic d’habitatge d’uns 163.000 habitatges deu anys després.

Rodalies

L'informe exposa que les inversions en Rodalies a Madrid van ser el 47,8% del total en el període 1990-2018, mentre que Barcelona va rebre el 16,8% durant el mateix període i té pendents algunes millores, com l'ampliació de la xarxa viària, que encara té un 29% en via única.

Els economistes creuen que serien necessaris 900 milions d'euros per incrementar la capacitat i la seguretat de la xarxa, renovar el parc mòbil, finalitzar l'estació de la Sagrera i el ramal de l'aeroport i començar a estudiar obres futures. En aquest sentit, el col·lectiu exposa que el recentment anunciat Pla de Rodalies 2020-2030 pel govern espanyol no contempla accions "no iniciades o no acabades, sense cap gran projecte que suposi un salt endavant" i esmenten els desdoblaments de vies o la construcció d'un tercer túnel urbà.

Amb tot, l'estudi calcula que els recursos addicionals de què podria disposar Catalunya amb un tracte fiscal sobirà serien 9.107 milions, uns 1.200 euros per habitant i millorarien així en un 36% els recursos de què disposa actualment el Govern de la Generalitat provinent del model de finançament. A més, segons els Economistes pel Benestar, les pensions dels catalans podrien estar més protegides sota un sistema de sobirania fiscal.