L'augment de la pressió fiscal a Catalunya, un dels elements principals del preacord de pressupostos entre ERC i Comuns, és un dels temes inevitables de debat en els primers actes empresarials i econòmics de l'any. La crítica més contundent la va deixar anar ahir el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que va esclatar contra Pere Aragonès dient "Prou ja d'apujar impostos a Catalunya!". També ha estat un dels temes candents durant l'esmorzar d'aquest matí de la patronal Cecot, a Terrassa, en què el seu president, Antoni Abad, ha asseverat que "és injust que Catalunya tingui tanta pressió fiscal", però ha destacat que "la causa d'això és les dècades de manca de finançament" per part de l'Estat amb Catalunya. 

"És clar que no volem que ens apugin els impostos, però tenim clar que la causa d’això és la manca d’un finançament correcte per a Catalunya", ha etzibat Abad. "Si mirem la diferència entre inversió pressupostada i executada ens n'adonarem", explica.

En aquest sentit, "hem de poder competir de tu a tu amb el territori més competitiu, que si ara és Madrid, doncs competir amb Madrid. És una vergonya que haguem de pagar impost de patrimoni i més successions, però, reitero, això es causa de les dècades de discriminació i de falta de finançament a Catalunya". 

Un govern de "diàleg i negociació"

Pel que fa a la nova legislatura, "preferim tenir Gobierno i Govern i esperem tenir pressupostos, però esperem diàleg, negociació i acords, consensos. Ens situem en aquesta posició d'interlocució permanent, de negociació contínua", ha assegurat el president de la Cecot. "Ha arribat el moment de tranquil·litzar la política, de posar-la al servei del progrés econòmic, homologar-la en termes d'internacionalització. Volem negociació permanent amb representants econòmics. Això vol dir saber pactar i consensuar". 

Pel que fa a les perspectives de futur, "les dades de molts organismes internacionals continuen plantejant unes perspectives prou positives per al 2020 i 2021, les economies avançades poden créixer al voltant de l'1,5%, les emergents del 4,1% i les mundials al voltant del 2,5%. això ho hem de retornar a nivell d'Espanya i de Catalunya". 

Alhora, ha valorat positivament la taula de negociació acordada perquè "és bo que la política faci política", i ha destacat la voluntat d'aquesta mesura, perquè, al seu parer, cal relaxar les formes i tenir iniciativa de construir en lloc de destruir.

Sobre la reforma laboral i la proposta de derogació del nou govern espanyol, ha dit que no defensarà "l'immobilisme" d'una normativa que va arribar quatre anys tard, i ha reclamat mesures que vagin en la línia de la flexibilitat i la seguretat, precisant que han d'estar en la negociació col·lectiva i en l'impuls de la formació dual.

En aquest sentit, ha comentat que la imposició d'un salari mínim interprofessional (SMI) "està pràcticament en tots els convenis i és superior" a què fixa la regulació i per això, ha continuat, aquest tema està orientat i així estarà en la negociació col·lectiva.