El president de Colonial, Juan José Brugera, assumirà aquesta tarda la presidència del Cercle d'Economia durant l'assemblea extraordinària de socis. Tant ell com l'encara president Antón Costas s'han mostrat més partidaris del diàleg que de les postures unilaterals. "Si es fa el referèndum i els polítics es posen d'acord, nosaltres no hi tindrem res a dir", ha assegurat Brugera just abans d'apuntar també com a opinió personal que "cadascú està mostrant quines són les seves forces per postular-se per la negociació."

En aquest sentit, Costas, que deixarà la presidència del Cercle però continuarà a la junta de Brugera, ha reafirmat el seu sí a una consulta pactada que vingui precedida per "un acord intern més gran a Catalunya" al voltant de quina vol que sigui la renovació del model d'Estat. Ara bé, també ha alertat que "el referèndum unilateral ja s'ha celebrat", i no entén què podria aportar un segon referèndum unilateral.

Seguint la línia continuista pel que fa a l'encaix territorial entre Catalunya i Espanya que seguirà definit el lobby empresarial del Cercle durant els pròxims tres anys, tant Brugera com Costas han exhibit una bona sintonia i amistat més enllà d'una postura comuna que passa per una fèrria defensa del procediment i les regles de decisió en els principis d'Estat de Dret i democràcia. "Nosaltres el que volem és que pactin, que s'entenguin les forces que ara no s'entenen", ha reiterat Brugera.

Del president sortint....

En la seva intervenció, Costas ha valorat els seus tres anys "complexos i interessants" de presidència com un mandat en què ha procurat constantment exercir "una veu prudent, sensata i fins i tot sosegada." Segons el seu parer, el Cercle no ha demonitzat els partits polítics com el PP i tampoc ha enaltit els partits independentistes. Amb el diàleg i el respecte per bandera, Costas ha defensat la necessitat de renovar un model d'Estat per atendre les "legítimes aspiracions d'un millor autogovern" manifestades i sostingudes per una àmplia majoria de Catalunya.

Peticions d'una banda a l'altra. Als partits estatals, se'ls ha demanat compromís amb el desenvolupament del principi democràtic, reconeixement de la realitat plurinacional, un millor repartiment de competències (terreny lingüístic, educatiu i cultural a Catalunya) i un millor sistema de finançament. Mentre que als partits independentistes, se'ls ha demanat "respecte a les normes de l'Estat de Dret" ja que Costas considera que aquests normes "es poden, i s'han de canviar quan és necessari però no es poden trencar unilateralment."  Ara bé, no ha dubtat en enviar un missatge d'alerta sobre "el risc de creure que tot com per art de màgia s'arregla amb una reforma constitucional." El cas italià com a referència.

Segons Costas i la junta sortint, el pas previ per a un millor autogovern és: un acord intern més ampli que arribi fins a dos terços dels catalans, buscar negociació i pacte amb l'estat i ratificar mitjançant una consulta a al ciutadania aquest apcte." La legislatura multipartidista hi juga a favor. 

...Al president entrant

En aquesta mateixa línia discursiva, Brugera ha explicat que la seva junta treballarà "sense saltar-se les legalitats" per resoldre el malestar territorial a Espanya pel cas de Catalunya. Creant així un espai de trobada, diàleg i novament, pacte per tal que "l'entramat espanyol continuï reformant-se dins un consens general." Dins el seu programa es constata que a "Catalunya, el malestar ha adquirit una extraordinària dimensió, alimentant l'auge de l'independentisme en ells últims anys" però que aquesta incomoditat amb "l'actual disseny autonòmic no constitueix una raresa" ja que també altres comunitats autònomes la viuen. 

I, quina és la solució? Torne-m'hi: legalitat, diàleg i pacte. Una voluntat que més enllà de fer-se explícitament continuista i de confessar haver mantingut conversacions tant amb les autoritats de l'Estat com amb els partits independentistes, no ha donat noves pistes. De moment.