La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha defensat aquest dimecres que les eleccions a la Cambra de Barcelona van ser "jurídica i legalment impecables" el dia següent que dos dels excandidats hagin presentat requeriments al Consell General de Cambres de Catalunya per presumptes irregularitats durant les eleccions, i la consellera no preveu que puguin afectar la constitució del ple. Així ho ha assegurat en un esmorzar al Fòrum Nova Economia aquest matí.
"Nosaltres havíem de vetllar perquè les eleccions fossin jurídica i legalment impecables, i així ha estat. Ha quedat més que demostrat", ha sostingut, després dels requeriments de Carles Tusquets i Ramon Masià. Chacón assegura que es donarà resposta als requeriments, però no preveu que afectin la constitució del ple de la Cambra que en principi se celebrarà el proper dilluns 17 de juny, a més de defensar el paper que han jugat en aquest procés electoral: "La Generalitat ha posat la pista i ha garantit que estigui seca, il·luminada i segura. La manera com vulguin córrer els cotxes no és la nostra responsabilitat".
Després d'explicar que manté una bona relació amb la ministra Reyes Maroto, malgrat no compartir el debat independentista, creu que hi ha un espai de consens entre agents polítics i socioeconòmics per impulsar l'economia productiva catalana i ha defensat promoure "marc estables, sigui quin sigui el color polític del Govern" en els àmbits que considerin essencials de la societat.
Les crítiques a l'economia
"Cal dialogar. Dialogar no vol dir renunciar a res", ha sostingut Chacón al Fòrum Nova Economia, alhora que ha explicat que considera injust acusar el Govern de no governar i de preocupar-se només dels llaços grocs. "Porto un llaç groc i vull mantenir els meus posicionaments polítics, i això no ha de perjudicar l'economia i la seva evolució. No puc entendre la gent que parla malament de la nostra economia per criteris polítics", ha retret.
Sobre les empreses que van traslladar la seva seu arrel del procés independentista, la consellera ha desitjat que tornin a Catalunya i, tot i que no és partidària d'aplicar un incentiu fiscal o equivalent, ha reiterat que "estan convidades a venir", a més de preguntar al Govern espanyol què farà per propiciar-ho.
Chacón, associada del PDeCAT, ha defensat el paper jugat pel partit en adaptar dins de JxCat amb "fórmules excepcionals generades en situacions excepcionals", i ho ha fet amb el president de la formació, David Bonvehí, entre el públic; l'expresident de la Generalitat Artur Mas; el conseller d'Interior, Miquel Buch, el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, i l'exdiputat del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, entre d'altres.
Tot i no estar dins la direcció del PDeCAT ni de JxCat, ha argumentat que l'espai que representen requereix una "major definició com a projecte polític, més enllà de ser una fórmula excepcional"; i creu que això passa per definir lideratges i propostes polítiques identificables. Alhora, sobre si es veu liderant aquest espai, ha assegurat que, en el cas que volgués fer-ho, faria "molt mal favor" si es posicionés públicament perquè, segons la seva opinió, això s'ha d'abordar a nivell intern en els òrgans del PDeCAT i JxCat.
"Esperem sentències gens positives"
Després de qualificar de "surrealista" el judici als líders independentistes per l'1-O, no confia que els deixin en llibertat un cop acabi el judici, que afronta aquest dimecres el seu últim dia quan es compleixen quatre mesos de durada. "Si ja parlem d'una presó preventiva exagerada, no hi ha indicis que facin pensar que es produirà aquest alliberament", ha lamentat Chacón, destacant que llavors haurien traslladar-los a presons catalanes de nou.
En preguntar si s'haurien d'avançar les eleccions després de la sentència, ha destacat que tenen "molta feina per fer", i que la reacció a possibles condemnes serà d'indignació per part dels agents polítics i socials. "Esperem sentències gens positives. Com canalitzem aquesta indignació? No podem no fer res", ha subratllat Chacón, que ha demanat consensuar la resposta, la intensitat i la força amb la qual respondre davant possibles sentències condemnatòries.