Tres anys de pròrrogues i diversos episodis de crisi política han acabat donant a llum a, per fi, uns pressupostos per a Catalunya. Un part complicat, sorgit d'un pacte entre el Govern i Comuns, que s'ha materialitzat en uns comptes "més socials" sota el nom 'Pressupostos 2020, Catalunya 2030' i que, segons defensen els caps pensants de l'escrit, "recuperen el pols inversor perdut durant els anys de crisi". Però què vol dir això? Expliquem les xifres clau d'uns pressupostos controvertits.
- Recupera el nivell de despesa precrisi: 25.113 milions
Els comptes presenten una xifra ambiciosa de despesa, que recupera la despesa corrent dels nivells anteriors a la crisi "i fins i tot els supera". Concretament, assegura un augment de la despesa corrent en el conjunt de departaments de 2.135 milions d'euros més que els pressupostos del 2010, quan es van assolir els nivells màxims de despesa de la sèrie històrica, situant la despesa total en 25.113 milions d'euros. "Deixem enrere l'etapa de l'ajust per la crisi en la seva globalitat", ha anunciat el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès durant la presentació davant la Comissió.
La despesa no financera i no finalista -aquella que no depèn d'ajudes de fons europeus i altres circumstàncies- augmenta en 3.070 milions d'euros (12,6%), que passarà dels 24.442 milions del 2017 (els últims pressupostos aprovats) als 27.512 milions actuals.
- Dèficit zero
El projecte de pressupostos aconsegueix un escenari d'equilibri pressupostari eixugant el dèficit que fa una dècada superava els 9.100 milions d'euros (4,48% del PIB català). D'aquesta manera, el pes del deute sobre el PIB es redueix i s'arriba a un dèficit del 0%. En aquest punt, el Govern critica que "cal tenir present els actuals objectius de dèficit" que assigna l'Estat, que "són arbitraris i incompleixen el criteri de distribució fixat a la Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera". D'acord amb la llei, doncs, el dèficit assignat no hauria de ser del 0% del PIB sinó d'un 0,3%. Es tracta, però, del primer pressupost sense dèficit des de l'any 2003.
- Un 77% de la despesa destinada a àmbits socials
L'augment de la despesa en àrees socials, principalment en Salut i Educació, és el que el Govern i els comuns ensenyen amb més orgull. Es tracta, concretament, d'un augment del 77,3% en els departaments que engloben Salut, educació, universitats (es rebaixen les taxes un 30%) i afers socials. Es destaca, en gran part, la despesa pública sobre la infància: un 25,9% del total pressupostat. Així doncs, totes les àrees socials incrementen la seva dotació tant en relació amb el 2017 com amb el 2010 quan es va fer la màxima dotació d'aquestes àrees.
Font: Departament de Vicepresidència i Economia de la Generalitat
Com és habitual, el departament de Salut disposarà del major nivell de despesa, 9.659 milions el 2020, 908 milions més que el 2017, fet que suposa un augment del 10,4%, i Educació tindrà un pressupost de 5.590 milions, 819.000.000 més, el que implica un increment del 17,2%. El tercer departament amb més pressupost serà Treball, Afers Socials i Famílies, amb un total de 2.697 Milions, 387 més, i un increment del 16,8% respecte el 2017.
- Augment de 419 milions d'euros en inversions
Les inversions en el sector públic "sense comptar en el pagament d'inversions pagades" s'eleva en 419 milions d'euros respecte els pressupostos del 2017, arribant fins als 2.003 milions en inversions. Es tracta d'un augment del 26,4% de la inversió respecte els comptes anteriors. Amb tot, comparada amb el 2010, la xifra d'inversions no arriba ni a la meitat, de manera que comença a remuntar la inversió però no assoleix els nivells precrisi. Fonts del departament expliquen que "quedem lluny dels pics del 2008, però és el doble del ritme del 12,9% al qual estàvem creixent fins ara".
Les inversions aniran destinades de la següent manera: les polítiques de salut concentraran un 13,7%, mentre que un 10,1% es destinarà a carreteres, un 9,7% a infraestructures ferroviàries, un 9,5% a el cicle de l'aigua, un 9,1% a educació i un 8,3% a habitatge i actuacions urbanes.
- 4.174 milions d'euros addicionals en ingressos
Pel que fa als ingressos, l'augment previst és de 4.174 milions d'euros, un 18% més, arribant a un total de 26.862 milions respecte el 22.688 milions del 2017. Segons el projecte, el 94% de l'increment prové de les bestretes del model de finançament. En aquest sentit, el projecte de pressupostos inclou una reforma fiscal que suposarà uns ingressos addicionals de 552,5 milions d'euros anuals i, concretament per al 2020, suposarà uns ingressos de 172,6 milions ja que no es meritarà l'exercici sencer.
La reforma fiscal en qüestió es basa, principalment, en un augment del tram autonòmic de l'IRPF als que tinguin ingressos de més de 90.000 i 120.000 euros, una modificació també a l'alça de l'impost de successions, així com també noves mesures impositives verdes i un augment en alguns impostos ja existents com la taxa turística, el dels pisos buits i el de les begudes ensucrades.
Un 20% de la recaptació, que s'estima en 145,1 milions anuals, es destinarà a finançar mesures i programes de caràcter mediambiental i de transició energètica.