La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un expedient sancionador a Adif i a Adif Alta Velocitat per inflar presumptament en uns 43 milions el cànon o 'peatge' que cobra als trens que circulen per la xarxa ferroviària per aquest exercici 2019. Es tracta del primer expedient que el regulador aplica a la companyia promotora i gestora de les línies de tren i la resta d'infraestructures ferroviàries.

És també el primer procés sancionador que s'obre en virtut de les facultats de supervisió que la Llei Ferroviària atorga a la CNMC, segons ha informat aquest òrgan. A més, l'expedient s'incoa en vigílies que el desembre de l'any que el sector del transport de viatgers en tren s'obri a la competència.

El procediment a Adif s'obre en considerar que la fixació del cànon que cobra als operadors per la utilització de la xarxa ferroviària per recuperar els costos de la seva construcció i manteniment incloïa partides no contemplades en la llei. Competència va advertir a Adif que el càlcul i la fixació del cànon que havia realitzat "no s'ajustava a la regulació vigent" en el transcurs de l'anàlisi que, com a supervisor del mercat, realitza sobre la mateixa. Tot i això, la companyia ferroviària pública va aprovar el cànon i el va remetre al Ministeri de Foment per a la seva inclusió en els pressupostos generals de l'Estat de 2019.

La CNMC considera que aquesta conducta d'Adif constitueix una infracció "molt greu" segons el que estableix la Llei Ferroviària, pel que ha obert l'expedient sancionador a aquesta empresa pública tot i que aquest cànon no s'aplica per no haver-se aprovat els pressupostos .

El pagament del cànon constitueix un dels principals costos d'explotació de Renfe, únic operador de la xarxa ferroviària fins que l'any que s'obri a la competència i altres companyies entrin a competir amb l'operadora pública.

D'aquesta manera, l'import que Renfe i els eventuals nous operadors paguin per aquest 'peatge' pot determinar el preu que, al seu torn, els operadors cobrin pels bitllets de tren, fonamentalment en el cas dels trens d'AVE i Llarga Distància , atès que no tenen supervisió del Govern per no ser considerats serveis públics.