El Congrés tramita la proposició de llei registrada per PSOE i Unides Podem que crea nous impostos a les grans empreses energètiques i la banca. La presa en consideració de la iniciativa dels grups que componen el govern espanyol obtindrà el suport d'ERC, PNB, EH Bildu, la CUP, Més País o Coalició Canària mentre que s'hi oposen el PP, Cs i Vox. Junts i el PDeCAT opten per l'abstenció. D'aquesta manera, el text continua el tràmit parlamentari durant el qual aliats de la investidura ja han reclamat que s'hi facin modificacions.

La diputada socialista Patricia Blanquer ha defensat que el que planteja la norma són "aportacions justes, justificades constitucionalment, supeditades a l'interès general" i que no és "res extravagant", ja que va "en línia amb el que potencia la Comissió Europea". "És de justícia el que els estem demanant" perquè "promou esforços econòmics de manera equitativa", ha dit. Així doncs, la inflació i la crisi energètica coparan aquest dimecres la primera sessió de control al Govern al Ple del Congrés després de la tornada a l'activitat parlamentària per l'aturada estival. Aquests són els temes en què volen centrar la seva atenció no només els grans grups de l'oposició sinó també socis de l'Executiu, com ara ERC, el PNB i EH Bildu.

Objectiu a curt termini

Segons la proposició de llei, l'impost a les energètiques serà de l'1,2% sobre l'import net de la xifra de negocis. No afectarà les empreses amb facturació inferior a 1.000 milions d'euros, i l'executiu espera que aporti 2.000 milions l'any, és a dir 4.000 milions en dos anys. L'impost a les entitats de crèdit serà un gravamen del 4,8% sobre l'import net o el marge d'interessos o de comissions. Afectarà les entitats que superin els 800 milions d'euros en interessos o comissions, i preveu recaptar prop de 1.500 milions l'any, 3.000 milions en dos anys. En total són 7.000 milions en dos anys, el temps que la proposició preveu que s'apliqui el tribut.

El PNB diu sí, però amb condicions

Formacions com ERC, la CUP o el BNG han donat la benvinguda als impostos, però els han considerat insuficients. El diputat republicà Joan Margall ha vist "bona" la iniciativa, però ha opinat que arriba "molt tard" i és un "pedaç". Margall ha avançat que ERC pretén treballar per fer-la "més ambiciosa" i ha reclamat "ampliar l'àmbit d'aplicació, que tingui caràcter permanent mentre els beneficis siguin extraordinaris i una tramitació ràpida".

El diputat de la CUP Albert Botran ha defensat la nacionalització de les empreses a qui van dirigits els gravàmens per aconseguir el "control de preus, limitar beneficis i dirigir democràticament la necessària transició energètica". "A favor d'aquests impostos, però més a favor encara de l'expropiació", ha dit.

D'altra banda, el PNB ha anunciat el vot a favor de la presa en consideració, però ha avisat que no es pot donar per fet el seu suport més endavant, ja que veu la iniciativa "molt populista" i feta amb "improvisació". Els grups bascos, a més, reclamen que la gestió del tribut sigui autonòmica. Juntament amb Bildu han donat suport a la seva tramitació, però exigint un acord per a la seva aplicació a les comunitats amb règim foral, el País Basc i Navarra, advertint fins, per part del PNB, que són capaços de tombar l'impost per la via legal: "O hi ha concertació foral o ens oposarem amb tots els mitjans al nostre abast", ha avisat Idoia Sagastizabal, que ja havia advertit del risc que els tributs fossin impugnats i acabessin havent de tornar quantitats recaptades. Per EH-Bildu, la seva portaveu Mertxe Aizpurua ha lamentat que aquests tributs "no són suficients", en buscar recaptar "molt poc" en aquests sectors. Així, la recaptació buscada en el cas de les energètiques és de 2.000 milions en dos anys quan n'han guanyat 11.000 milions en sis mesos.

Abstencions de Junts i PDeCAT

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha justificat l'abstenció per "l'arquitectura dèbil" de la mesura que pronostica que "acabarà xocant de ple en els tribunals". A més, Nogueras ha opinat que acabarà repercutint en els clients. "No crec que deixar per escrit que no es pot traslladar sigui suficient", ha apuntat. En roda de premsa aquest matí a la cambra baixa, el portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha criticat l'estructura jurídica del text, que veu "molt poc depurat des de l'òptica de la tècnica legislativa" i ha avisat que pot generar inseguretat jurídica en el sector financer. "Serà objecte d'impugnació", ha previst. 

Els qui més polseguera han aixecat abans que acabés la sessió d'avui han estat els populars que s'han negat des del principi. També s'han sumat a la negativa Vox i Ciutadans. El diputat dels populars Mario Garcés ha afirmat que suposa un "viatge a la irracionalitat fiscal" i ha considerat que la norma és un "disbarat jurídic". Segons Garcés, el govern espanyol és "una màquina de crear pobres" i ha censurat els tributs a les grans companyies.