El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha tornat a aprovar aquest dimecres, amb l'absència de Catalunya, que no ha assistit a la reunió, atorgar a les comunitats autònomes un major marge de dèficit i de deute per als propers exercicis, després de la reunió telemàtica mantinguda pels representants de les administracions autonòmiques i les ministres d'Hisenda, María Jesús Montero, i de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet.

El nivell d'estabilitat proposat pel Govern ha estat el mateix que va portar el CPFF del passat mes de juliol, el qual eleva dues dècimes el dèficit públic pel 2019, del 0,1% vigent al 0,3%, i fixant com a objectius el 0,1% el 2020 i el zero dèficit en 2021. d'altra banda, els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats autònomes per al trienni 2019-2021 són del 23,7% per a 2019, el 23% per al 2020 i 22,2% per a 2021.

Aquesta proposta ha tornat a comptar amb l'oposició de les cinc comunitats governades pel PP, a més de les Canàries, mentre que a favor han votat l'Administració central, que també emet el seu vot, Cantàbria i les set comunitats socialistes, inclòs el País Valencià.

L'Executiu governat per Ximo Puig, en coalició amb Compromís, s'ha mogut des de l'abstenció al suport després d'arribar amb el Govern un acord que contempla mesures per 850 milions addicionals, incloent l'assumpció del deute del Consorci València 2007, d'uns 350 milions, per part de l'Estat.

Nou acord per rebuig del Congrés al juliol

La reunió d'aquest dimecres es produeix per la necessitat del Govern d'aprovar un nou camí d'estabilitat pressupostària, després del rebuig del Congrés el passat mes de juliol al camí proposta, exactament la mateixa que ha fixat aquest dimecres amb les comunitats.

Segons la Llei d'Estabilitat Pressupostària, si el Congrés o el Senat rebutgen aquests objectius de dèficit, deute i regla de despesa, el Govern compta amb un termini d'un mes per tornar a aprovar aquests objectius, que s'han de sotmetre de nou a votació en ambdues càmeres.

A partir d'ara, el Govern aprovarà el nou camí d'estabilitat pressupostària, previsiblement el divendres al Consell de Ministres, inclòs el límit de despesa no financera, en el conegut acord de sostre de despesa. Aquest haurà de traslladar-se novament a les Corts Generals per al seu debat i posterior votació dels objectius d'estabilitat.

Els suports

El passat mes de juliol el govern de Pedro Sánchez va obtenir únicament el suport del seu partit, el PSOE, i del PNB. Per contra, PP, Ciutadans, UPN, Foro Asturias, EH-Bildu i Coalició Canària els van rebutjar, mentre que Units Podem, Esquerra Republicana, PDeCAT, Compromís i Nova Canàries, totes elles formacions que van fer pujar Pedro Sánchez a La Moncloa en la moció de censura contra Mariano Rajoy, van optar per abstenir-se.

A partir d'ara, el Govern intentarà convèncer els seus socis d'investidura. Primer, l'Executiu buscarà el suport d'Units Podem, formació amb la qual esperen reunir-se aquest mateix dimecres per negociar el seu suport al sostre de despesa. Tot això després que la coalició d'esquerres manifestés aquest dilluns que "difícilment" podrien arribar a un acord després del rebuig explícit del Govern de Sánchez a renegociar el camí de reducció de dèficit amb la Comissió Europea o derogar la Llei d'estabilitat pressupostària.

D'altra banda, el canvi de posició de l'Executiu valencià pot provocar un nou suport al Govern, ja que al juliol Compromís va vincular l'abstenció dels seus quatre diputats en el sentit del vot del govern regional, del qual formen part.

En tot cas, tot i veient aprovats aquests objectius al Congrés, el Govern segueix estant en mans del PP perquè puguin servir de base per a l'elaboració d'uns nous pressupostos generals de l'Estat. I és que també han de ser votats al Senat, on els populars gaudeixen d'una còmoda majoria absoluta.