El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar el març d'aquest any que Espanya ha incomplert la normativa comunitària de protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura, estimant parcialment el recurs presentat per la Comissió Europea (CE) en desembre de 2022, i al·legant, a més, que no ha adoptat "mesures addicionals o accions reforçades" contra aquesta contaminació.

Per això, és necessari que Espanya prengui mesures per evitar l'acumulació de nitrats a les seves masses d'aigua i per reduir la contaminació a curt termini. La directiva, que han de complir tots els Estats membres de la UE, se centra en la contaminació per nitrats que generen les activitats agràries i ramaderes i obliga als països a controlar les seves aigües i identificar les zones afectades per aquest problema o que són susceptibles de ser afectades.

Així, la Justícia europea va subratllar que, per considerar que un Estat membre ha complert les obligacions de la norma europea no n'hi ha prou només amb adoptar mesures addicionals o accions reforçades, sinó que és necessari, a més, que aquestes siguin "suficients" per assolir els objectius de reducció de la contaminació de les aigües per nitrats i prevenir noves contaminacions d'aquesta classe.

La Comissió Europea ha assenyalat que la ramaderia és la principal responsable de la contaminació de l'aigua per nitrats a la Unió Europea, especialment, la intensiva. Segons dades de la Comissió, el 81% de l'aportació del nitrogen agrícola als sistemes aquàtics prové de la ramaderia. Espanya hauria d'aplicar estratègies efectives a nivell nacional.

Galícia és la regió que lidera, segons Greenpace, el rànquing i és la comunitat autònoma on més mesuraments han superat el límit legal de presència de nitrats en aigües subterrànies. Però hi ha altres regions amb aquesta problemàtica a causa de la importància de la indústria ramadera, com el cas de Catalunya, que segons l'informe anual del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, és la segona Comunitat Autònoma amb el cens porcí més gran d'Espanya: 7,9 milions (2022). És a dir, a Catalunya hi ha més porcs que habitants (7,6 milions). La província de Lleida lidera el cens amb 4.648.645 caps, representant el 58 % del total català. També és la segona regió amb més macrogranges, un total de 856, segons les últimes dades publicades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (2022).

A més, segons les dades recollides per Greenpeace, Catalunya és la comunitat autònoma amb més generació de gasos amb efecte d'hivernacle provocades per la ramaderia (el metà suposa el 30% del total). I dels territoris que més nitrats aboca a les seves conques. Ja que, en general, la quantitat d'excrements que genera una macrogranja supera la capacitat que pot absorbir el terra agrícola, la qual cosa crea un problema de contaminació per nitrats dels terres i de les aigües subterrànies.

BIOGÀS

Les plantes de biogàs representen una eina per reduir l'impacte ambiental de la ramaderia intensiva. A més de reduir l'impacte ambiental d'instal·lacions ramaderes, permeten la producció de biometà, un producte que pot reemplaçar al gas natural d'origen fòssil.

Aquest gas es pot utilitzar per produir energia elèctrica mitjançant turbines o plantes generadores a gas, en forns, estufes, assecadors, calderes o altres sistemes de combustió a gas, degudament adaptats per a tal efecte. La producció de biogàs per descomposició anaeròbica és una manera considerada útil per tractar residus biodegradables, ja que produeix un combustible de valor, a més de generar un biofertilitzant que pot aplicar-se com a condicionador de terra o adob genèric.

La captació de biogàs procedent de plantes de compostatge i abocadors evita olors i a més protegeix l'atmosfera del metà que és 30 vegades més nociu que el diòxid de carboni per a l'efecte d'hivernacle.