L'associació Asufin, especialitzada en la protecció dels consumidors financers, ha informat avui en un comunicat sobre la presentació d'una denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la vulneració "reiterada i sistemàtica" del Tribunal Suprem de la directiva que protegeix als consumidors davant les clàusules abusives i pel seu "negacionisme" davant de la jurisprudència del TJUE. La presidenta de l'associació, Patricia Suárez, defineix aquesta denúncia com "la culminació d'una tasca incessant en la defensa del consumidor bancari".
L'associació ha instat a les institucions europees a què realitzin "les oportunes indagacions i obrin el procediment d'infracció corresponent" per garantir que a Espanya s'apliqui de forma correcta el Dret de la Unió en relació amb el principi de transparència en la contractació amb els consumidors.
⚖ #ASUFIN denúncia a Europa al Tribunal #Supremo per actuar en contra del consumidor
— Asufin (@asufin_) January 14, 2021
La nostra denúncia podria derivar en un procediment sancionador per al nostre país, així com que el #TJUE obligui el Suprem a revisar el seu doctrina@WonderWomanPSR https://t.co/SrHnxzL9DI
Segons l'associació, el Tribunal suprem "no ha estat capaç de resoldre els assumptes amb un criteri que oferís seguretat jurídica" i això ha provocat que els jutges nacionals "s'hagin vist obligats a plantejar fins a 88 qüestions prejudicials en matèria de protecció del consumidor entre 2010 i 2019", que han portat a corregir "moltes vegades" el criteri de l'alt tribunal. Com a conseqüència, "molts consumidors amb sentència desestimatòria van perdre l'oportunitat de recuperar els seus diners per una interpretació incorrecta de les directives europees", exposa Asufin en el seu comunicat.
Contradiccions amb la doctrina del TJUE
Segons Asufin, el Tribunal Suprem no s'ha acollit "pacíficament" a la doctrina del TJUE "sistemàticament" i ha mantingut davant d'aquest marc legal una "clara contradicció jurídica que continua generant greus perjudicis en introduir retallades, limitacions o interpretacions restrictives dels criteris protectors dels consumidors".
La demanda aporta exemples objectius d'algunes de les decisions més perjudicials per als consumidors, com són la "retroactivitat de la clàusula terra, les costes processals, la contractació entre professionals, el venciment anticipat, l'IRPH i la falta de legitimació de les associacions de consumidors per defensar clients amb inversions d'elevada quantia, caràcter especulatiu o múltiples contractacions, entre altres". Així doncs, l'escrit insta a suprimir, de manera definitiva, l'IRPH hipotecari, tant de caixes com d'entitats.
"Els consumidors estem cansats de despertar-nos en el dia de la marmota una vegada i una altra", lamenta la presidenta d'Asufin, qui confia en què Europa "intervingui en l'assumpte" i que el Suprem "recuperi el camí iniciat el 2012 amb la primera sentència que aplicava el principi de la transparència en la contractació massiva". L'escrit compte amb el suport de 68 juristes i economistes experts en Dret dels consumidors i 16 organitzacions de Croàcia, Espanya, Eslovènia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Polònia, Romania i Ucraïna.