Caiguda "sense precedents" de l'economia espanyola a causa de la crisi del coronavirus. El Banc d'Espanya calcula que l'economia espanyola es contraurà aquest any entre un 6,6% i un 13,6% per l'efecte de l'epidèmia, una caiguda del PIB "sense precedents", la concreció del qual dependrà de la metodologia utilitzada i la durada del confinament.
Així ho explica l'entitat en un informe publicat aquest dilluns, en què el Banc d'Espanya estima també que el dèficit públic tancarà aquest any entre el 7% i el 11% del PIB -quan el 2019 ho va fer en el 2,6% del PIB- i que el deute públic s'elevarà a entre el 110% i el 120% del PIB -95,5% del PIB el 2019-. Les xifres que calcula el Banc d'Espanya no s'allunyen massa de les que estima el demolidor informe de l'FMI, que calculava la setmana passada un dèficit per a Espanya del 9% i una caiguda del 8% del PIB.
Possibles escenaris
La institució analitza els efectes sobre l'economia en diversos possibles escenaris encara preliminars, encara que en qualsevol cas adverteix que "apunten a retrocessos del PIB espanyol el 2020 sense precedents en la història recent". D'aquesta manera, analitza, d'entrada, l'escenari menys perjudicial per a l'economia, en el qual el confinament dura 8 setmanes i es retorna a una normalitat "quasi completa just després del confinament". En aquest escenari, el PIB el 2020 patiria un retrocés del 6,6%.
Un segon escenari es basa en un confinament també de 8 setmanes però en el qual la normalització arriba al quart trimestre de l'any; en aquest cas el retrocés del PIB seria del 8,7%. Finalment, l'escenari més difícil per a l'economia espanyola seria el cas que el confinament durés 12 setmanes, fins al juny, i es tingués una normalitat incompleta encara a finals d'any, en sectors com l'hostaleria i l'oci. En aquest cas la contracció del PIB arribaria a ser del 13,6%.
Un segon enfocament, més adequat per mesurar l'impacte més enllà del curt termini, es basa en la realització de simulacions d'acord amb el Model Trimestral del Banc d'Espanya (MTBE), que estudia les principals relacions de l'economia espanyola per comprendre els canals de transmissió.
Així, apunta que la pèrdua de rendes de llars i empreses implicarà una reducció de la despesa o el recurs a crèdits que comportaran pagaments futurs, alhora que la incertesa suposarà posposar decisions de despesa.
D'acord amb aquesta metodologia també es plantegen els tres escenaris explicats anteriorment. D'entrada, un confinament de 8 setmanes en què les mesures adoptades pel govern espanyol evitin la pèrdua de llocs de treball i el tancament d'empreses suposa una contracció econòmica del 6,8% aquest any, seguida d'un repunt del 5,5% en 2021.
En cas que algunes empreses no aconseguissin superar els problemes de liquiditat d'aquestes vuit setmanes de confinament, la reculada del PIB seria més intensa, del 9,5%, seguit d'una major recuperació, del 6,1% el 2021. Un tercer escenari, en el qual el confinament durés 12 setmanes i un percentatge major d'empreses es veiés afectat per problemes de solvència, es traduiria en una contracció del 12,4% enguany i un creixement del 8,5% el 2021.
La política i els costos
Segons el Banc d'Espanya, aquestes projeccions mostren que les actuacions de política econòmica "no només permeten disminuir la profunditat de la recessió en el curt termini, sinó que a més haurien d'afavorir que s'arribi a un nivell més elevat de PIB i ocupació en un horitzó temporal una mica més dilatat".
Així doncs l'entitat calcula en els seus supòsits en uns 6.000 milions d'euros el cost de les mesures adoptades per facilitar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) -als quals s'acolliran 3,1 milions de persones-, prestacions per a autònoms - 0,9 milions de persones- i per aturats, un càlcul conservador atès que els afectats per ERTO ja ronden els 4 milions i més d'un milió d'autònoms ja ha demanat la prestació.
Així mateix, veu "molt improbable" que s'eradiqui la pandèmia a curt termini i que l'actual període de confinament vagi seguit "d'una tornada ràpida i plena a la normalitat".