La CEOE, liderada per Antonio Garamendi, estima que el PIB caurà aquest any entre un 5% i un 9% com a conseqüència de la crisi del coronavirus i l'atur creixerà entre mig milió i més de 900.000 persones, amb una taxa d'atur que podria escalar fins al 18%. Així el recull el departament d'Economia de la CEOE en un informe especial sobre l'impacte de la crisi del Covid-19 en les empreses i en l'economia espanyola en general, del que es desprèn que les seves conseqüències seran més grans que les inicialment previstes.

Segons la CEOE, Espanya tornarà a entrar en recessió el 2020 a causa de l'aturada de l'activitat i de la demanda a partir de la segona quinzena de març i la seva extensió a abril, amb una caiguda del PIB estimada en un 5% per al conjunt de l'any en un escenari de recuperació més intensa, en el qual s'estima el final del confinament per als primers dies de maig, una alta efectivitat en les mesures adoptades i una recuperació ràpida en la major part dels sectors.

En aquest escenari, la patronal preveu que es perdran 445.300 d'ocupats en termes d'EPA, un 2,3% menys en mitjana anual, i la taxa d'atur creixerà del 14,1% al 16,5%, amb un increment de l'atur en 560.400 persones, fins a situar-se en 3,8 milions. Al més advers d'aquests escenaris, amb una confinament més prolongat i una menor efectivitat de les mesures adoptades, la caiguda del PIB podria situar-se al voltant del 9%.

En aquest cas, l'ocupació cauria un 4% de mitjana anual, amb un descens de l'ocupació de 796.800 persones, i l'atur s'elevaria en 912.000 persones, fins a gairebé els 4,2 milions, amb una taxa d'atur del 18%.

En qualsevol cas, advERTOix que l'excepcionalitat de la situació fa "difícil" predir escenaris centrals ja que es desconeix encara l'evolució de la mateixa crisi sanitària o el grau d'efectivitat de les mesures adoptades pel Govern fins al moment, entre altres factors.

El PIB creixerà un 5,2% el 2021

Amb tot, tenint en compte que l'economia s'enfronta aquesta vegada a un "xoc d'impacte", la CEOE afirma que els nivells d'activitat podrien assolir al desembre els existents al tancament de 2019, amb la qual cosa la recuperació en un escenari com l'actual hauria de ser més ràpida que al final de cicle del tipus de la passada recessió.

En aquest sentit i a l'escenari més optimista, la patronal estima que el PIB experimentaria un notable rebot del 5,2% el proper any.

Per a la CEOE, la "cara més dramàtica" de la caiguda del PIB per l'efecte del Covid-19 és el seu impacte sobre les empreses i els nivells d'ocupació, i per això analitza l'efecte sobre l'ocupació sense la possibilitat d'acollir-se a un ERTO.

Més atur sense els ERTO

En concret, estima que sense els ERTO i a l'escenari de recuperació més intensa, l'ocupació cauria en a prop d'un 5%, amb gairebé un milió de llocs de treball menys, i la taxa d'atur escalaria al 18,7%; mentre que a l'escenari més advers, la caiguda de l'ocupació seria del 7,3%, amb 1,4 milions ocupats menys, i la taxa d'atur tornaria a assolir el 20,7%.

Quant a l'impacte del coronavirus sobre el dèficit i el deute públic, l'organització dirigida per Antonio Garamendi afirma que, pel costat de les despeses, hi haurà un increment de la despesa pública derivada de les prestacions associades als ERTOs i per cessament d'activitat d'autònoms.

També s'estima un cost d'entre 5.000 i 6.000 milions derivats de les mesures de despesa en l'àmbit sanitari i per donar cobertura a col·lectius vulnerables, al que caldria sumar la despesa associada al repunt de l'atur i entre uns altres 5.000 i 6.000 milions més per la pujada salarial dels funcionaris i la revalorització de les pensions.

Despesa pública

Així, l'augment de les necessitats de despesa pública podria ser d'entre 25.000 i 30.000 milions d'euros, sense comptar amb les mesures que encara poden quedar per anunciar, encara que la CEOE admet la dificultat de realitzar els càlculs.

Pel costat dels ingressos, afirma que probablement patiran un "important impacte" per la caiguda del consum. En aquest sentit, destaca que la recaptació caurà sobretot en l'IVA i estima una caiguda "prudent" d'entre el 10% i el 20%, és a dir entre 7.000 i 14.000 milions d'euros menys per al conjunt de l'any, depenent del que trigui en recuperar-se el consum després del confinament.

Així mateix, la reducció del consum d'hidrocarburs per les restriccions de mobilitat suposarà també un descens d'entre el 20% i el 30% d'aquest impost, en funció del calendari de recuperació de la mobilitat i el consum, el que traurà entre 4.000 i 6.000 milions d'euros.

Caiguda de l'IRPF i l'IVA

Quant als impostos directes, la CEOE destaca que l'IRPF es veurà afectat per l'increment de l'atur i la pèrdua de facturació d'autònoms, però els seus efectes es dividiran entre 2020 _este any es presenta la declaració de la Renda de 2019, però es registraran menors retencions a cuenta_ i 2021 _año en què es presenta la liquidació corresponent a 2020.

En aquest cas, la patronal estima que la xifra serà menor que la corresponent a l'IVA, amb una possible caiguda d'entre el 5% i el 10%, d'entre 4.000 i 8.000 milions d'euros.

En l'Impost sobre Societats, el calendari de liquidacions introdueix les mateixes dificultats per al càlcul, no obstant això, la CEOE estima que el pagament a compte d'abril per a les empreses que facturen més de sis milions d'euros, en funció dels escenaris que s'estudien, podria reduir-se entre 1.000 i 2.000 milions.

Al capítol de les cotitzacions a la Seguretat Social, l'impacte sí que serà bastant immediat per l'increment de l'atur, les baixes de treballadors autònoms i l'efecte dels ERTOs. En concret, avança una pèrdua total de recaptació que podria situar-se entre el 8% i el 15% en funció de la profunditat de la caiguda de l'activitat i la velocitat del seu posterior repunt.

Deute públic fins al 115% del PIB

El resultat de totes aquestes desviacions dona un dèficit públic d'entre els 80.000 i els 120.000 milions d'euros, en una forquilla d'entre el 7,5% i l'11% del PIB, en funció del comportament de l'activitat. Alhora, el deute públic ascendiria fins al 108% o el 115% del PIB.

No obstant això, precisa que bona part d'aquestes desviacions no tenen un efecte acumulatiu, per la qual cosa la major part de la influència de les mateixes sobre les finances públiques hauria d'anar diluint-se a mesura que es recupera la normalitat, sense afectar el dèficit estructural.

Liquiditat i moratòries

D'acord amb aquest escenari, la CEOE demana la implementació de mesures que vagin dirigides a facilitar l'adaptació de les empreses, atorgant "més flexibilitat", donant suport a la liquiditat i possibilitant la moratòria d'impostos.

Alhora, assegura que és fonamental que les empreses estiguin preparades per a un escenari on la crisi es mantingui en el temps més enllà del previst. "L'economia espanyola necessita recursos amb certa celeritat perquè la cura de la salut sigui compatible amb la normalització de l'activitat econòmica", subratlla.

Per a la CEOE, les empreses actuaran com a palanques de sortida de l'actual situació i a més de complir els protocols per salvaguardar la salut als centres de treball, se'ls hauria de permetre que puguin produir en allò que considerin que la societat demanda, "ja que és el millor incentiu perquè es transformin i adaptin les noves necessitats".

Finalment, demana de salvaguardar la competitivitat de les empreses espanyoles perquè les exportacions també siguin una "palanca de recuperació", com ja va passar en la crisi de 2008.