La crisi del coronavirus posa entre l'espasa i la paret els estats que la pateixen i també la Unió Europea. El pla de xoc del president espanyol Pedro Sánchez ha deixat molt a desitjar segons els principals experts del país, i comparat amb les mesures preses a altres estats europeus, Sánchez queda mancat de contundència i de claredat. Avui ha estat l'economista Xavier Sala-i-Martin qui, des de fa dies, està escrivint en un blog els seus pensaments sobre les mesures econòmiques que s'haurien de prendre per afrontar la pandèmia i, ho ha verbalitzat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio. 

D'entrada, Sala-i-Martin ha avisat que "estem en un moment d'economia de guerra, en què les regles normals no serveixen i per tant la intervenció de l’estat és molt important per ajudar la gent que es quedarà sense diners". L'economista considera que és el moment "excepcional" en què el govern ha d'ajudar a les empreses i treballadors a subsistir, i avisa que "si ara comencen a tancar les empreses que van bé perquè no tenen liquiditat, després en comptes d'una crisi de 2 mesos tindrem una crisi de 8 anys". 

Les etapes de la gestió

Sala-i-Martin diferencia la gestió econòmica del context en tres etapes: la precrisi, durant la crisi (ara) i després de la crisi. D'entrada, critica el fet que "la precrisi a Itàlia li podria haver arribat per sorpresa, però nosaltres ja estàvem avisats i no vam fer res i per tant algun dia haurem de demanar explicacions a tots aquells que no volien cancel·lar el Mobile World Congress, per exemple". 

Durant la crisi, explica, "s’han de tenir la prioritat és que s’acabi l’epidèmia. Des del punt de vista econòmic es pot ajudar a acabar amb l’epidèmia incentivant que la gent es quedi a casa, ja sigui subsidiant o posposant les factures de la llum i l’aigua, i fins i tot el transport de mercaderies perquè la gent no hagi d’anar al supermercat", explica. A més, "la segona cosa que s’ha de fer és mantenir viva l’economia, perquè si ara comencen a tancar empreses que van bé perquè no tenen liquiditat i no poden pagar impostos i factures, el que ens trobarem és que quan s’acabi el virus no ens recuperarem, i en comptes d’una crisi de dos mesos tindrem una crisi de vuit anys com la darrera vegada", avisa.

Per tant, què caldria fer? "Mantenir les empreses vives". Això passa per "posposar tot tipus de pagament d’impostos i retornar tots els IVA que s’han avançat. El que no es pot permetre és que totes les empreses que són solvents passin a tancar perquè no tenen liquiditat; és feina del govern garantir-la". 

A més, també cal mantenir la salut mental dels treballadors, "que no han de viure amb por sense saber què els passarà". En aquest sentit, l'economista posa mesures que s'han fet a altres països com a exemple a seguir, com ara el pacte social que s'ha aconseguit a Dinamarca entre empreses, sindicats i treballadors per pagar els salaris d'aquells que no poden treballar". 

Impulsar l'economia després, "no ara"

Però tal com explica l'economista, no és fins al final de la crisi "quan haurem de parlar de mesures per impulsar l’economia". En aquest sentit, explica que "abaixar tipus d’interès ara, no serveix de res, perquè la crisi no és que la gent no consumeixi perquè els tipus siguin alts, sinó que les persianes estan abaixades i la gent està a casa. Per tant el que ha fet la Fed no serveix de res, les mesures d’incentius pel consum vindran després", aclareix. "S’ha de tenir en compte quin és el calendari i que les mesures que s’aplicaran llavors no s’haurien d’aplicar ara, i a la inversa".

Qui ho paga tot?

Per a Xavier Sala-i-Martin el decret de Sánchez "queda curt en magnitud" i deixa molts dubtes a l'aire, com ara "qui són els vulnerables en aquestes circumstàncies". L'economista defensa que cal ajudar la gent i les empreses a pagar les hipoteques, les factures i els impostos. Diu que "s’haurien de perdonar impostos i posposar el pagament d’hipoteques, etcètera". La pregunta és: qui ho paga tot això? "En circumstàncies normals", explica l'economista, "si el govern s’hagués comportat com ho havia de fer" ho pagaria el govern. 

En aquest sentit, recorda que "durant les crisis, l'estat ha de tenir dèficit, però durant l’època de bonança ha de tenir superàvit i estalviar per quan vingui una altra crisi". Però "ara ens adonem que el govern no té ni un duro. Perquè com que des que es va acabar la crisi del 2008 el govern espanyol ha seguit endeutant-se i no ha estalviat, ara no té ni un duro i el problema és d’on vindran els calers i poder fer el que comentàvem", critica l'economista. 

Davant aquesta situació, "la única possibilitat que hi ha és que el BCE imprimeixi diners i compri deute de l’Estat, i per això és important que encara que ja portem gairebé un mes de crisi a Europa, finalment el BCE hagi reaccionat amb aquesta injecció de liquiditat de 750.000 milions d'euros" que va anunciar ahir. Amb tot, molt crític amb la Unió Europea, assevera que "algun dia quan acabi tot això, ens haurem de preguntar si la UE serveix d’alguna cosa, perquè en els moments clau han estat desapareguts".