El Banc Central Europeu (BCE) ha constatat en un informe publicat ahir que Espanya és el país de l'Eurozona que menys ha gastat per fer front a la Covid. L'estudi del BCE, que utilitza dades aportades per la Comissió Europea (CE), apunta que l'estat espanyol ha destinat un 1,3% del PIB a mesures fiscals, mentre que la mitjana de l'Eurozona se situa en el 4%.
Strong fiscal responses early in the pandemic were crucial in limiting economic damage in the euro area. The recovery needs support from targeted fiscal measures that consider the pandemic’s path and effectiveness of policy instruments. https://t.co/8lqPb6g23I #EconomicBulletin pic.twitter.com/5PArGrxVe8
— European Central Bank (@ecb) February 2, 2021
Aquesta xifra és molt inferior a la que ha facilitat el Govern espanyol, que és del 5,5%, a causa de l'heterogeneïtat en la manera d'informar sobre les mesures. Lituània i Àustria haurien estat els països que més despesa haurien fet de l'Eurozona, amb un 6% del PIB.
A més, l'informe del BCE situa Espanya com el quart estat de l'eurozona que més línies de crèdit ha donat a empreses amb dificultats per la crisi. Els que més n'han donat són Itàlia, Alemanya i França. Segons l'informe, la finalitat principals de les mesures fiscals implementades pels països de l'Eurozona ha estat donar suport a empreses i a l'ocupació.
Menor despesa
La despesa realitzada per l'estat espanyol per afrontar la crisi de la Covid és molt inferior a la d'altres països de l'Eurozona com França, que arriba al 3%, o Alemanya, que supera el 4,5%.
En referència a la diferència en la xifra de despesa donada pel BCE i pel govern espanyol, l'informe del BCE exposa que "els càlculs de la CE difereixen dels de les autoritats nacionals, especialment en la despesa relacionada amb els programes de treball a jornada reduïda", és a dir, els ERTO, segons l'article del butlletí.
La CE tendeix a tractar aquesta despesa com a part dels estabilitzadors automàtics desplegats possiblement per la caiguda de les vendes o de la producció, però alguns països el comptabilitzen com una mesura discrecional en els seus plans pressupostaris. Altres diferències estan relacionades amb el tractament d'impostos diferits i contribucions socials.
Els economistes del BCE consideren que l'impacte pressupostari de les mesures fiscals aprovades per a afrontar la pandèmia "no té precedents en comparació amb altres crisis".
Borràs demana explicacions a Calviño
L'encara portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha demanat a la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, comparèixer urgentment al Congrés després de les dades anunciades pel BCE.
En una roda de premsa des del Congrés, la candidata de JxCat a les eleccions del 14-F al Parlament ha defensat que el seu partit tenia "raó" quan va oposar-se als pressupostos espanyols, i advertia que la Moncloa no s'endeutava prou per fer el mateix que els països europeus per ajudar a empreses. "El BCE ens dona ara la raó".