Segons ha informat aquest dimarts l'autoritat d'estadística Eurostat, el producte interior brut (PIB) de l'Eurozona va augmentar un 0,2%, tenint en compte que el trimestre anterior estava en el 0,8%. Això va confirmar la primera estimació del 31 d'octubre, que també era el que esperaven els economistes enquestats pel Dow Jones.

Així doncs, el producte interior brut (PIB) de la zona euro va frenar el ritme d'expansió entre el juliol i el setembre al 0,2% des del 0,8% observat el segon trimestre de l'any, segons l'estimació publicada per l'oficina comunitària d'estadística. Es tracta del ritme de creixement més feble de l'economia de la zona euro des del primer trimestre del 2021, segons les dades de l'oficina estadística.

Com afecta als països de l'Eurozona?

En termes interanuals, el creixement del PIB en el tercer trimestre va ser del 2,1%, en el trimestre anterior se situava en el 4,3%, confirmant també la primera publicació. Cal tenir en compte que els economistes esperaven aquesta confirmació més tard. El desenvolupament econòmic dels diferents països de la zona euro continua variant. Tot i que les principals economies han crescut lleugerament, l'economia de Letònia s'ha reduït significativament. Els estats bàltics pateixen les conseqüències d'uns vincles econòmics estrets amb Rússia, que s'han tornat tensos arran de la guerra a Ucraïna i les sancions occidentals.

Si tenim en compte l'economia alemanya com un dels motors vitals de la Unió Europea, va sortir millor del que s'esperava en el tercer trimestre. El PIB va augmentar un 0,3% respecte al trimestre anterior. Segons els analistes, però, la recessió no s'ha aixecat, sinó que només s'ha ajornat i és probable que comenci en l'actual quart trimestre. Les raons d'això són els elevats costos energètics, que suposen un llast per a les empreses i els consumidors, la incertesa provocada per la guerra i l'enduriment de la política monetària.

En el cas d'Espanya, el PIB va frenar el ritme d'expansió el tercer trimestre al 0,2% des de l'1,5% dels tres mesos anteriors. Per part seva, França va créixer un 0,2%, davant el 0,5% del segon trimestre, i l'expansió d'Itàlia es va frenar al 0,5% des de l'1,1% el trimestre precedent. Romania va registrar el creixement trimestral més gran (1,3%), per davant de Polònia (0,9%) i de Suècia (0,7%). Per contra, es van observar contraccions de l'activitat a Letònia (-1,7%), Eslovènia (-1,4%), Hongria i Txèquia (-0,4% tots dos), els Països Baixos (-0,2%) i a Bèlgica, Àustria i Finlàndia (-0,1% cadascun).

I fora de la UE?

En comparació, el PIB dels Estats Units el tercer trimestre del 2022 va créixer un 0,6%, emergint així de la recessió tècnica després de les caigudes del 0,1% el segon trimestre i del 0,4% entre gener i març. En el cas del Japó, el PIB va registrar el tercer trimestre una contracció del 0,3% després de créixer un 1,1% entre abril i juny, mentre que al Regne Unit l'economia va retrocedir un 0,2% entre juliol i setembre, després d'una expansió de dues dècimes el segon trimestre.