La Covid va arribar a Catalunya fa un any, juntament amb allò que algunes veus o titulars d’altres països ja anunciaven: un confinament i restriccions per frenar el virus. Lluny van quedar els dissabtes de compres o els sopars amb els amics per evitar que el virus s’estengués. La Covid, però, no només va posar en risc la salut de les persones, sinó que també va colpejar durament l’economia localment i a escala global. 

L’aturada dràstica de l’activitat a l’inici de la pandèmia i l’afectació durant la resta de l’any van causar una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) català el 2020 de l’11,4%. A l’Estat espanyol, el descens va ser de l'11%, mentre que a l’Eurozona el PIB va descendir un 6,8%. La pandèmia de la Covid va provocar un xoc a escala global, molt diferent del que va tenir lloc durant la crisi financera. “La crisi de deute del 2008 va tenir molt impacte als Estats Units i Europa, mentre que els emergents varen quedar bastant al marge”, explica Joan Ribas, doctor en Economia de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador acadèmic de l’ESCI-UPF. 

La Covid ha provocat pèrdues econòmiques importants, com la de negocis que han hagut de tancar les portes o persones que s’han quedat sense feina. Alhora, també han augmentat les desigualtats entre els joves i els migrants a Catalunya. La vacuna i l’arribada dels fons europeus mantenen l’esperança en la recuperació -i transformació- de l’economia catalana i espanyola, així com la tornada a la vida prepandèmia.

Restriccions i tancament de negocis

L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol a l’inici de la pandèmia va provocar una aturada sobtada de l’activitat econòmica. Molts negocis van haver d’abaixar la persiana d’un dia per l’altre i els treballadors que no podien seguir desenvolupant la seva activitat es van acollir als Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO). Concretament, el Departament de Treball va registrar l’abril de 2020, en ple estat d’alarma, 92.148 ERTO a Catalunya que afectaven 676.919 treballadors. Aquest nombre és actualment força més reduït, amb 156.798 treballadors en ERTO el mes de gener de 2021.

Les restriccions han afectat especialment al sector dels serveis, sent el de l’hostaleria el més afectat, amb un descens de la facturació durant el quart trimestre de 2020 del 67,5%, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona. En l’actualitat, els restaurants i els bars poden servir en franges horàries limitades, tot i que han estat tancats per complet durant molts mesos. El sector dels serveis també ha patit l’impacte de la caiguda del turisme internacional, d’un 90,2% segons dades de l’Idescat. El descens de visites va provocar una forta caiguda en la despesa dels turistes estrangers a Catalunya, concretament del 91,5% en termes interanuals, tot i la lleugera millora durant els mesos d’estiu, que va ser insuficient.

 

El comerç també ha patit restriccions importants, fet que ha provocat una caiguda de la facturació del 32,5% durant el quart trimestre de 2020. El pròxim cap de setmana serà el primer que el comerç no essencial podrà obrir les portes al públic, després de moltes setmanes de tancament.

Per la seva banda, la indústria s’ha reivindicat com un sector més estable davant de xocs negatius. La caiguda de la facturació va ser lleugerament menor que a altres sectors durant el quart trimestre de 2020, d’un 25,8%. Tot i això, l’Índex de Producció Industrial (IPI) mostra una afectació en la producció de béns de consum, amb un descens interanual al mes de gener del 2,2% a Catalunya i del 6% a Espanya.

El sector de la construcció tampoc no s’ha escapat de les dades negatives, amb un 38,5% menys d’habitatges en construcció a Catalunya l’últim mes de l’any, segons l’Idescat, i una facturació un 32,5% més baixa durant el quart trimestre de 2020.

L’impacte a les dades macroeconòmiques

Els indicadors macroeconòmics han reflectit la caiguda en l’activitat a causa de la Covid. L’economia ha experimentat el decreixement, amb descensos del PIB de l’11,6% i l’11% a Catalunya i Espanya, respectivament. Els preus també van caure amb l’arribada de la Covid a Catalunya i Espanya, si bé ara es troben gairebé als nivells d’abans de la pandèmia, segons indica l’Índex de Preus al Consum (IPC).

L’ocupació també s’ha vist afectada, amb un increment continuat de l’atur a Catalunya des de l’inici de la pandèmia, fins a superar el mig milió de desocupats. Els joves han estat un dels col·lectius que més han patit la manca d’oportunitats laborals, amb una taxa de desocupació de gairebé el 34% entre els menors de 25 anys el febrer de 2021. Els sectors de la construcció, els serveis i l’agricultura són aquells on més ha augmentat l’atur, sent el dels serveis aquell que registra més persones desocupades.

Aquests indicadors reflecteixen de manera aproximada l’afectació del benestar de la societat a causa de la Covid. Si bé existeixen indicadors específics per a parlar de benestar, com és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), Ribas explica que en aquests moments de la crisi encara no es disposa de dades actualitzades. 

No obstant això, sí que existeixen dades que reflecteixen l’augment de les desigualtats a Catalunya entre certs col·lectius. Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research han analitzat a temps real l’evolució de l’Índex de Gini, el qual reflecteix el nivell de desigualtats. L’estudi evidencia un fort increment de les desigualtats globals a l’inici de la pandèmia, concretament en 11,9 punts per sobre del nivell prepandèmia. Si bé els nivells de l’Índex de Gini han tornat gairebé als previs a la Covid, les desigualtats persisteixen entre certs col·lectius, com els dels joves i els migrants.

La recepta per a la recuperació

“No hi ha una recepta màgica”, revela el coordinador acadèmic de l’ESCI-UPF. Tot i això, creu que caldria compensar les empreses amb ajudes proporcionals a les pèrdues ocasionades per les restriccions establertes per les administracions. De fet, aquesta ha estat la insistent petició de nombrosos agents econòmics que s’han vist afectats per les mesures per frenar la Covid.

Per la seva banda, les administracions han posat en marxa una sèrie d’ajudes econòmiques. L’última mesura aprovada pel govern espanyol ha estat un paquet d’ajudes amb valor d’11.000 milions d’euros que les comunitats autònomes hauran de gestionar. Altres instruments han estat les moratòries d’hipoteques, els crèdits ICO o els ERTO. El Govern també va aprovar a principis d’any ajuts amb valor de 618 milions d’euros, els quals s’han anat ampliant, per als col·lectius més afectats per la Covid. 

Algunes veus reclamen que l’Estat espanyol hauria d’endeutar-se més per tal d’aconseguir més recursos, si bé és possible que el seu marge d’endeutament sigui limitat. “El problema és que Espanya ja està molt endeutada. La possibilitat d’endeutar-se addicionalment és relativament petita”, explica Ribas. Per la seva banda, Xavier Cuadras-Morató, director de l’Idescat i Doctor en Economia per la Universitat de York, creu que la capacitat d’endeutament de l’Estat dependrà en part de la política del Banc Central Europeu (BCE).

La resposta d’Europa

El BCE va iniciar el març del 2020 el Programa de Compra d’Emergència Pandèmica (PEPP), pel qual comprarà temporalment actius del sector públic i privat per tal d’evitar la transmissió de risc als mercats. “El BCE ha estat monitorant els mercats de deute de manera que no hi ha hagut problemes significatius de prima de risc per part de cap país”, aclareix Cuadras-Morató. Alhora, l'organisme monetari ha mantingut al 0% el tipus d'interès d'operacions principals de finançament, per tal que els diners circulin per l'economia. La intenció d'aquesta política és poder assolir una inflació suficientment positiva, tot i que per sota del 2%.

L'organisme monetari també manté suspesos els objectius del Pacte d'Estabilitat que han de complir els estats membres, el qual fixa un màxim del 3% per al dèficit i del 60% per al deute públic. El BCE proposa reprendre aquests objectius fiscals el 2023, fet que permet donar flexibilitat fiscal als països membres. Espanya va tancar el 2020 amb un deute públic del 117,10% del PIB, mentre que l’any 2019 era del 95,5%.

La Comissió Europea també ha articulat una sèrie de mesures per tal de donar oxigen als països davant de la situació de crisi. D’una banda, el fons SURE, amb un pressupost de 100.000 milions d'euros en préstecs per tal de protegir l’ocupació, així com el mecanisme d’estabilitat MEDE, el qual donarà accés a línies de crèdit preventives per tal de finançar despeses relacionades amb la Covid. Per la seva banda, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) també ha posat en marxa un fons dotat amb 25.000 milions i ampliable fins als 200.000 milions amb col·laboració amb les institucions financeres dels diversos països per tal de donar suport a petites i mitjans empreses.

A banda d’aquestes mesures, la Comissió Europea també ha articulat el seu propi paquet de mesures, el qual ha definit com “l’estímul econòmic més important de tots els temps”: el fons Next Generation EU.

Fons Next Generation EU

La resposta de la Unió Europea davant de la crisi no només busca la recuperació de l’economia, sinó que també la seva transformació cap a una més verda, digital i resilient. Els fons Next Generation EU estan dotats de 750 bilions d’euros, dels quals Espanya podria arribar a rebre 140.000 milions. D’aquests, l’Estat espanyol vol sol·licitar entre 2021 i 2023 gairebé la totalitat de les transferències directes, amb un valor de 72.000 milions d’euros, mentre que els préstecs els deixaria per més endavant.

El govern espanyol haurà de presentar a Brussel·les projectes empresarials per a optar als fons, els quals s’hauran d’adequar als objectius de transformació. En aquest sentit, Catalunya en va presentar 27 a principis de febrer, amb un valor de 41.000 milions d’euros, per a optar al finançament dels fons Next Generation EU. De moment, el projecte de fàbrica de bateries elèctriques a prop de Martorell, impulsat per Seat, Volkswagen, Iberdrola i el govern espanyol, ja compta amb el suport dels fons europeus i és un exemple de projecte transformador de l’economia.

Sortida de la crisi

“Resoldre la crisi sanitària és el principal”, exposa Cuadras-Morató, qui creu que la vacuna és clau per començar a superar la crisi. Segons l’última actualització de l’OCDE, el PIB espanyol creixerà un 5,7% durant el 2021 i un 4,8% el 2022, mentre que el de l’Eurozona ho farà en un 3,9% i 3,8%, respectivament. 

Tot i això, no tots els països disposen de la vacuna amb relativa facilitat. Mentre que gairebé el 70% de les vacunes s’han administrat als 50 països més rics del planeta, els 50 països amb menys recursos només han rebut el 0,1% de les vacunes, segons la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la desigualtat en la distribució de la vacuna com un “fracàs moral catastròfic”.

El menor accés a la vacuna dels països emergents o en vies de desenvolupament, juntament amb menys polítiques de suport, faran que aquests països es recuperin més tard de la crisi, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Alhora, l'organisme també preveu que augmenti la divergència entre aquests països i aquells amb més recursos.

L’esperança en la sortida de la pandèmia es manté, doncs, en la vacuna, mentre la Covid segueix fent evident que salut i economia van de la mà.