L'Ibex 35 perdia la cota dels 9.500 punts en la mitja sessió d'aquest dilluns, llastat per la incertesa relacionada amb la situació econòmica a Turquia, on la lira turca ha perdut més d'un 40% del seu valor davant el dòlar d'ençà de començament d'any.
D'aquesta manera, l'Ibex perdia un 1,2% el migdia, deixant el mínim del dia en 9.475,10 punts i a l'espera de conèixer les mesures concretes que aplicarà el govern de Turquia i després que el supervisor bancari otomà hagi anunciat la imposició de restriccions a les operacions de swap en divises dels bancs del país en resposta a la caiguda patida per la lira turca. Finalment, l'Ibex ha aconseguit remuntar la barrera dels 9.500, tancant la sessió en 9.536 punts.
Cauen els bancs arrossegats per BBVA
En el costat oposat, BBVA era la més afectada de l'Ibex i es desplomava un 3,97% a causa de la seva alta exposició a Turquia. Des de l'autorització divendres passat del president dels EUA, Donald Trump, a la pujada dels aranzels aplicats a les importacions d'acer i alumini procedents de Turquia, que assoliran el 50% i el 20%, duplicant així el seu actual import, els títols de BBVA acumulen una caiguda de gairebé el 9% del seu valor.
Per darrere del banc presidit per Francisco González les caigudes més importants eren per a Santander (-2,79%), Dia (-1,9%), Sabadell (-1,87%), Mediaset (-1,87%), Arcelormittal (-1,83%), IAG (-1,6%), Bankinter (-1,37%), Bankia (-1,29%), Siemens Gamesa (-1,25%), Mapfre (-1,17%) i Melia (-1,08%). Així, només esquivaven els descensos Amadeus, que avançava un 1,29%, i Cellnex, que pujava un 0,65% en la mitja sessió.
La resta d'índexs europeus, afectats també
La resta de les principals places borsàries europees també retrocedien en la mitja sessió, amb descensos del 0,51% per a Londres, del 0,65% per a Frankfurt i del 0,37% per a París. Al mercat de divises, la cotització de l'euro es ressentia i cedia terreny davant del dòlar, i es canviava per 1,1385 'bitllets verds', el menor canvi des del mes de juliol passat.
Al mercat secundari de deute, l'interès del bo espanyol amb venciment a deu anys se situava en l'1,39%, mentre que la prima de risc espanyola es col·locava en els 113 punts bàsics.
Què passa a Turquia?
La lira turca va començar l'any canviant-se per 0,2676 dòlars, mentre que en la sessió de divendres —el dia que va registrar les caigudes més grans— el canvi era tan sols de 0,1687 dòlars per lira. Així doncs, el preu de la lira turca s'ha desplomat en pocs mesos davant de les males perspectives del país i la por dels inversors que els seus actius a Turquia continuïn perdent valor, la qual cosa intensifica les vendes dels mateixos, un cercle viciós que no se sap quan pot acabar.
Però aquesta és una crisi que ve de lluny: Turquia protagonitza l'últim capítol d'una particular crisi que, des de fa alguns anys, fueteja a les economies emergents en major o menor grau. Hi ha diferents factors que han causat que el país presidit per Erdogan arribi fins aquest punt; factors que es podrien resumir en l'elevada expansió creditícia que ha experimentat l'economia turca en els últims anys; un enorme dèficit per compte corrent, equivalent al 6,5% del PIB el 2018, ja que el volum d'importacions és molt superior al de les exportacions; un creixent deute extern causat principalment pels dos factors anteriors; les escasses reserves monetàries del país i, finalment, la política fiscal d'Erdogan, contrari a apujar els tipus d'interès, que continuen sent molt baixos.