El tancament de petits comerços és una realitat que la pandèmia ho va accelerar, però formava part d'una crònica anunciada. A més, quan parlem de petits comerços no ho limitem tan sols als d'autònoms o emprenedors, sinó també grans marques que decideixen reorientar els seus negocis i ja no aposten, com dècades anteriors, per tenir una botiga de referència a les seves ciutats. Les famoses ciutats dormitori sembla que s'ha convertit en un concepte aplicable a qualsevol indret. El debat, massa sovint, és repetitiu i tothom diu la seva, però cal posar en ordre els seus protagonistes i veure com la convergència de diversos factors ha comportat un canvi irreparable.
Un problema des de fa 15 anys
D'entrada es va dir que el principal responsable era la crisi econòmica del 2008. Aleshores, segons l'Institut d'Estadística Nacional (INE), a Espanya es van tancar més de 44.200 botigues i locals tan sols entre el 2008 i 2009. Aleshores ja es parlava que el ritme de tancament era de 100 comerços diaris. Si viatgem a l'any 2017, les xifres de negoci van patir una lleugera recuperació amb un creixement de 1,2% respecte el 2016. Però eren dades absolutes que amaguen una altra realitat que es manté fins a dia d'avui. Segons l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), 36 d'aquests lligats al petit comerç es perden de mitjana cada dia.
I el darrer factor, més enllà de crisis, la irrupció d'un e-commerce amb el qual, moltes pimes han intentat convergir, però moltes d'altres, més majoria que les anteriors, no ho han fet. I en aquest caldo de cultiu se suma un tercer actor: les administracions, des de les municipals fins a les estatals. Els punts de vista que porten unes respecte els comerciants, la majoria de vegades, van per diferents camins. I no només parlem de polítiques d'urbanisme, mobilitat o promoció del comerç, també de les càrregues impositives. Segons la Unió de Professionals i Autònoms (UPTA) s'ha denunciat de forma reiterada les famoses tarifes planes per autònoms com l'excessiva càrrega fiscal que suporten els treballadors per compte propi amb taxes superiors al 40%, la més alta a Espanya en proporció a altres col·lectius.
Núria Paricio, directora de Barcelona Oberta, que engloba la unió d'eixos comercials i turístics de Barcelona, elabora un rànquing dels factors que més afecten: "Evidentment els canvis de consum i l'e-commerce influeixen, però en el nostre cas el que més hi està influint són les polítiques o males polítiques municipals, la barbaritat que estan fent a Via Laietana o EIXOS verds i com estan complicant l'entrada a Barcelona, això és el que més ens afecta ara mateix".
Paricio, com moltes associacions que representen aquest col·lectiu, carrega contra el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ho veu amb resignació: "Per frenar el tancament, poc es pot fer! Des de Barcelona Oberta fem projectes de digitalització, l'any passat vam poder engegar la plataforma BCNMarket i dotar-la amb 4 milions d'euros a Bonus Consum que es van triplicar i van anar a parar als comerços i restaurants de la ciutat. Però el que més fem és de lobby per intentar frenar aquests canvis urbanístics a través de la presentació de contenciosos". I avisa: "L'amenaça no és només econòmica i directa als petits empresaris, tenim càlculs de com afecta econòmicament el conjunt de la societat?". La resposta és clara: no. A més, darrere de la majoria d'estudis publicats sempre hi ha l'administració pública muncipal. Paricio entra en la comparativa i és taxativa: "Madrid és Business Frendly i Barcelona tot al contrari".
"El metre quadrat val la meitat"
Pot ser una realitat o només una sensació si obrim la mirada i constatem que la tendència és global, però en el cas de Barcelona les posicions estan massa allunyades. Jordi Ratera, gerent d'Automòbils Ratera situat al carrer Bruc, número 160 de Barcelona, també va en aquesta línia. Més enllà de les crítiques pel tracte cap a l'automòbil per part de Colau, en aquest cas se centra en el debat pertinent: "És un peix que es mossega la cua. Ara, la situació és tan insostenible que s'està perdent el valor del metre quadrat, cap empresa vol venir a Barcelona".
I posa un exemple: "Jo estic intentant llogar un local al carrer Bruc amb Rosselló de 130 metres quadrats diàfans per 2.500 euros i només me n'ofereixen 1.000". I n'explica els motius: "Se li posen tants inconvenients a les persones per accedir a la ciutat que decideixen no venir. Avui he preguntat a un client de Llavaneres que on preferia veure un cotxe del que està interessat, si al centre de Barcelona o Sant Cugat i no ho ha dubtat ni un segon: a Sanut Cugat tot i tenir-ho més lluny". Ratera assegura que "no és fàcil treballar i la situació a Barcelona és insostenible".