Les cúpules del sector econòmic i empresarial viuen un moment de canvi, amb balls de cadires i relleus presidencials. De totes maneres, la foto no canvia massa: moltes d'aquestes cúpules, fins ara formades per homes, fan un pas al costat per deixar el lloc a altres noms, principalment homes, i d’edats similars.

L’Associació 50a50, un grup de dones pioneres en els seus sectors professionals, lluiten per un canvi d’aquesta realitat, motivades per la idea que les institucions empresarials i econòmiques han de representar la societat. En aquest context, 50a50 presenta també la seva candidatura per la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual Miquel Valls deixarà la presidència a finals d’any.

La dona al sector empresarial, en dades

Les xifres mostren la realitat de la dona al sector econòmic i empresarial. Segons les dades de l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya (IIGC) del 2017, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), conclou que, entre altres coses, la presència de la dona als llocs de decisió de les empreses l’any 2017 era un 54% inferior als homes -és a dir, 45.750 dones enfront de 99.975 homes-. Per tant, les dones ocupen el 31% dels llocs de direcció, un percentatge que ha retrocedit respecte el 2015 (36%) i el 2005 (35%).

D’altra banda, el percentatge de dones en els consells d’administració és encara molt baix -un 19% en les grans empreses cotitzades a Espanya el 2018-, si bé ha millorat respecte a la situació que hi havia el 2005, quan només eren el 4%. En el grup de directius, l’escletxa salarial entre homes i dones és del 20%, ampliant-se respecte al 13% que era fa dos anys.

Per últim, l’estudi també analitza l’apoderament de les dones en les institucions. Segons explica, s’han seleccionat 11 institucions entre patronals, sindicats, cambres, institucions culturals, societat civil i col·legis professionals, i s’ha analitzat els membres de la junta, òrgans de govern, presidències, vicepresidències i secretaries generals. En total, s’han identificat 71 dones enfront de 340 homes, el que suposa un 79% menys de dones que d’homes en els òrgans representatius d’aquestes institucions. En aquest cas s’observa un retrocés perquè la bretxa de gènere s’ha ampliat en els últims dos anys. Les dones han passat de ser el 23% d’aquests càrrecs el 2015 a ser únicament el 17% a principis del 2018.

A l’entorn polític, però, les dades són diferents. Segons expliquen des de 50a50, “es va passar per una etapa en què es va forçar que havien de canviar les candidatures, que havien de ser paritàries, cosa que en el seu moment potser va provocar conflicte, però ara ja és normal que en el món de la política hi hagi moltes dones”.

Això, però, a l’àmbit econòmic i empresarial no s’ha produït. El debat s’ha portat a nivell de la Comissió Europea per decidir si es feia una recomanació o una llei per obligar un mínim de percentatge de dones en els òrgans de decisió, però finalment va ser una recomanació, i que les dades evidencien que en pocs òrgans es segueix.

L’Associació 50a50

Davant aquesta realitat apareix l’Associació 50a50, que es defineix com “un grup de dones multidisciplinar, cada una del seu sector, que lluitem perquè hi hagi més dones als llocs de decisió”, explica Anna Gener, vicepresidenta del grup. “Amb la iniciativa 50a50 volem posar de manifest que sobretot les institucions econòmiques i empresarials han de ser un reflex del món econòmic i de la societat. Quan es comparen les dades de com estan les cúpules d’aquestes organitzacions, és tristíssim”, afirma.

Una de les vocals del grup, Livia Paretti, explica que “un dels grans valors de 50a50 és que és un nucli d’acompanyament i lobby transversal, absolutament apolític, que el que fa és donar visibilitat a una sèrie de dones que tenen el desig de donar aquest pas endavant però que en algunes ocasions no se les ha acompanyat”. D’aquesta manera, “nosaltres estem creant aquesta situació perquè les persones que volen se sentin acompanyades i empoderades per fer-ho. Deixant de banda que són totes persones de primeríssim nivell professional, cosa que és molt important”, explica.

La foto estàndar: americanes grises i massa anys

Si mirem els rànquings dels països europeus en termes de paritat, Espanya és un dels països que està en les quotes més baixes, sobretot pel que fa al nombre de dones a les posicions altes de les empreses, als consells d’administració i les entitats empresarials. La presidenta de l’associació, Anna Mercadé, posa l’accent al fet que “a tots els països europeus, com pot ser França, ja s’han marcat quotes perquè han vist que sense quotes no hi ha manera. De fet, a França les empreses estan venint a buscar dones aquí, perquè han de cobrir les places i tenim gent molt bona i molt ben preparada”.

Per la seva banda, Pilar Conesa, una de les vocals del grup, explica que “la foto sempre és una estampa de ‘trajos’ grisos, d’homes i edat avançada”. “De fet, si ens fixem en les cúpules de les empreses catalanes, en el 70% d’aquestes no hi ha cap dona. Però a més, en totes les institucions, hi ha persones que fa 30 anys que estan al mateix lloc, asseguren. “Cal un canvi generacional, cosa que només s’està produint en el sector tecnològic més capdavanter. Però és l’únic”.

Per què calen dones directives?

Anna Mercadé, la presidenta de 50a50, explica la necessitat: “Quan parlem de més dones directives parlem d’efectivitat, d’un treball més executiu". A més, “el 60% de les persones que tiren endavant les empreses i que treballen des de sota i mouen les organitzacions públiques, són dones” però no surten a la foto. Per la seva banda, Paretti assegura que “hi ha estudis que han demostrat que les dones som millors gestores”. Amb tot, Conesa afirma que “amb l’última recessió s’ha demostrat que les empreses que tenien un lideratge compartit o que tenien més dones, sobretot al nord d’Europa, van suportar molt millor la crisi, també a nivell econòmic i financer”.  

Ara és el moment de fer el canvi. No podem perdre el tren competitiu mundial

Es tracta de “diversitat”, explica Isa Moll, membre de 50a50. “Està provat que els equips diversos arriben més lluny, són més creatius i molt més competitius. I el gènere i l’edat són també un factor de diversitat. A més no podem oblidar que hi ha una llei d’igualtat, que no s’està complint, cosa que en altres països europeus s’imposa, i aquí no”.

En aquest sentit, assegura que “hem de mirar quin és el nostre mercat competitiu, que és el món". "I al món hi ha uns canvis que ens vénen que, o les nostres empreses i institucions estan preparades, o ens quedarem a la cua. Per tant, hem d’intentar fer més robustos els nostres equips directius”. Tot i això, explica que els resultats no són immediats però “cal caminar cap aquesta direcció: ara és el moment de fer el canvi. No podem perdre el tren competitiu mundial”.

I per què no hi són?

Segons les representants de l’associació, el problema recau en el poder i la normalització de l’home com a líder d’aquestes organitzacions, en el seu entorn i el poder dels lobbys. “Els homes de per se no deixen la cadira, perquè el poder és endogàmic”, afirma Anna Mercadé. “I com que hi han estat tota la vida, ho viuen com si els usurpéssim el poder i la cadira. Tothom al final s’adonarà que hi ha d’haver una sèrie de terminis, quotes, lleis i penalitzacions, perquè sinó no ens movem”. El cert és que les lleis de paritat ja existeixen, però “fins que no hi hagi penalització no passarà res”, assegura la presidenta.

Els homes ho viuen com si els usurpéssim el poder i la cadira

Alhora, la “renúncia” de les dones a l’obtenir més responsabilitats professionals no és la mateixa que pels homes. “Cada vegada que ascendim professionalment, renunciem a coses. Ells no renuncien a res. Nosaltres renunciem al nostre equilibri entre família, fills, oci, etcètera. Perquè fent tota aquesta carrera professional, seguim tenint fills, seguim tenint néts, i seguim cuidant dels pares i els avis”, explica Mercadé.

Els sostres de vidre

Crida molt l’atenció quan se sent el discurs que “no hi ha dones perquè no hi ha dones que es postulin”, assegura Paretti. “Això no és veritat”. Però “és un discurs fàcil que es va repetint de manera automàtica, és molt demagògic i s’accepta”. Alhora, “cal veure també quines condicions s’han creat al llarg dels anys perquè les dones que assumeixin moltes més responsabilitats en la vida familiar puguin tenir aquest sentiment de voler acceptar un pas endavant assumint una responsabilitat superior en àmbits de feina”.

Pel que fa als sostres de vidre, Mercadé assegura que “és una llegenda urbana el discurs que les dones s’autocensuren”. Segons explica, “les dones volen però els hi ho posen tan difícil i les penalitzen tant que algunes cauen pel camí”.

Els ‘lobbys’ i les regles del joc

Un altre dels temes que preocupa a l’associació són “les regles del joc”, és a dir, com funciona el món directiu empresarial. “Una vegada entres en aquests llocs de decisió, totes les regles del joc són masculines, i tot l’entorn és masculí i tot el llenguatge és masculí, els horaris masculins, els menjars, les reunions, etcètera”, expliquen.

“El poder, vist des d’un punt de vista masculí, és el poder pel propi goig. Aquí cal un canvi molt important de valors”. Alhora, també hi juga el factor que “deixar les posicions de poder, per a certs homes, és un risc, és incòmode, no agrada, i per això hi ha aquesta resistència. Està molt bé que estiguem treballant, però les dones mai apareixem a la foto”, afirmen des de 50a50.  

El poder, vist des d'un punt de vista masculí, és el poder pel propi goig

Conesa encara va més enllà: “Qui hi ha són homes i a les empreses grans, en general, l’home pensa amb candidats del seu entorn i amb la gent amb qui està fent lobby. Dues coses: hi ha moltes empreses on hi ha dones als segons i tercer nivells, i no es mouen d’aquí". D’altra banda, “els espais de fer lobby són masculins, i no es visualitzen les dones, tot i que hi ha dones potents en tots els àmbits”, explica. “Els homes dediquen moltes més hores als espais de lobby que les dones, i per tant pensen més en el seu entorn”.

“Recuperar la Cambra de Comerç”, la iniciativa

Amb tot això, la posada en marxa de 50a50 té una de les primeres oportunitats de “sacsejar la realitat” és amb les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, actualment presidida per Miquel Valls, que deixarà el càrrec aquest any.

Des de 50a50, critiquen el fet que ha estat molts anys presidida per la mateixa persona, “i pensem que l’economia d’avui necessita una Cambra molt més activa, amb canvis culturals, molt més propera als nous models econòmics i tecnològics”. “Volem una Cambra amb un canvi generacional, amb un 50% de dones, transparent en quant a governança i que representi els interessos de totes les empreses”.

Volem una Cambra amb un canvi generacional, amb un 50% de dones, transparent en quant a governança i que representi els interessos de totes les empreses

Així doncs, 50a50 presenta la seva pròpia candidatura, que aposta per un model diferent. Critiquen la manera com s’escullen les cadires del Ple i la presidència, i “per tant, presentem la candidatura de manera que són candidatures per cada un dels epígrafs -o sectors-, ja que estem en contra del plantejament de vot actual o la candidatura presidencial, perquè el que es voten són representants de cada gremi i després són ells que decideixen el president”.

A grans trets, el que critiquen del mètode d’elecció és que el president s’escull després d’haver elegit cada sector els seus representants. És a dir, primer es constitueix un ple, i el ple escull els presidents. “A més hi participen un percentatge molt baix de totes les empreses”. La seva iniciativa es basa en què “ens hem organitzat per grups i presentem dones que professionalment són molt importants i molt vàlides en el seu sector, però que es comprometen a defensar els interessos del sector, cosa que no s’ha fet mai”.

Val a dir, però, que des de 50a50 valoren el que que “el president de la Cambra ens dona suport”, tot i que asseguren que en general, la resta dels membres “s’han pres molt malament la iniciativa de 50a50”.

Primers avenços

Un dels primers avenços ha estat el conveni signat entre l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el passat divendres, amb l’objectiu d’establir un marc de col·laboració que fomenti polítiques d’igualtat i paritat. 

Amb aquest conveni, ambdues institucions es comprometen a sumar esforços en l’actuació que du a terme FGC i en especial a la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes, que d’acord amb el Pla d’igualtat de l’empresa, actualment en revisió, promogui la col·laboració en l’execució de programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit de l’empresa i integri a perspectiva de gènere en totes les fases, àrees i nivells d’intervenció, entre altres coses.

En paraules d’Anna Mercadé, que també és la directora d’ODEE, “portem més d’un any darrere d’això i estem molt contentes que per fi s’hagi aconseguit”. Alhora, Mercadé assegura en declaracions a El Nacional que aquest és el primer acord “però n’hi haurà més” molt aviat, però “no puc avançar quins”, explica.